Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
València d’Àneu
Poble
Poble i cap del municipi d’Alt Àneu (Pallars Sobirà), situat en un replà a la dreta del riu de la Bonaigua, a 1 km de la seva confluència amb la Noguera Pallaresa (1 085 m alt.).
L’església parroquial Santa Maria és romànica, amb un absis semicircular, un campanar de planta quadrada i pintures murals a l’interior Entre les cases es destaca la casa de la Senyora Vora el poble, damunt un serrat que domina la vila d’Esterri d’Àneu, hi havia el castell de València , pertanyent als comtes de Pallars, el qual, juntament amb el de Portaran que es dreçava al vessant oposat de la vall de la Bonaigua, defensava el camí de Pallars a la Vall d’Aran en la guerra de Ferran II de Catalunya-Aragó contra el comte Hug Roger III de Pallars mentre aquest havia fugit enllà dels Pirineus,…
Mauella
Poble
Poble del municipi de València, a 8 km de la capital.
Juntament amb Teuladella, forma un enclavament 1,08 km 2 73 h 1996, mauellans entre els termes d’Albalat dels Sorells, Museros i Albuixec Antiga alqueria islàmica, passà a la cartoixa de Portaceli, i posteriorment als marquesos de Boïl L’església Sant Benet depèn de la d’Albalat dels Sorells El municipi fou annexat a València el 1891
Benimaclet
Poble
Poble del municipi de València (Horta), actualment raval de la ciutat, al camí d’Alboraia.
L’església parroquial Santa Maria depenia de la de Sant Esteve de València dins el terme hi ha el santuari marià de Vera Formà un municipi, que restà independent fins el 1882
Massarrojos
Poble
Poble (massarrogins) del municipi de València, a 8 km de la ciutat, entre els municipis de Rocafort i de Montcada, a tocar de la séquia de Montcada i del ferrocarril de València a Bétera.
Conquerit el 1238, el 1251 passà als templers, i el 1316 a l’orde de Montesa, que hi establí la comanda de Massarrojos L’església parroquial Sant Abdó i Sant Senén, o Santa Maria és del s XVII, i depèn de la parròquia de Montcada El municipi fou annexat al de València el 1898
Borbotó
Poble
Poble (borbotoners) del municipi de València, situat 3,5 km al nord de la ciutat.
El seu terme és regat per la séquia de Montcada Antiga alqueria islàmica, pertangué, després de la conquesta cristiana, a l’orde del Temple el qual la donà a poblar el 1245, del qual formà part la comanda de Borbotó extingit l’orde, passà al de Montesa, dins la batllia de Montcada L’església parroquial de Santa Anna del segle XVII depèn de la de Carpesa conserva el retaule major, gòtic, del Mestre de Borbotó Fou annexat a València el 1888 per voluntat dels seus veïns
Carpesa
Poble
Poble (carpesans) del municipi de València, en plena horta, al nord de la ciutat, prop del barranc de Carraixet.
Antiga alqueria islàmica, el 1242 passà a poder de l’orde del Temple, que hi establí la comanda de Carpesa i, a la seva dissolució 1312, al de Montesa, fins el segle XIX La carta de poblament és del 1252 Formà part de la batllia de Montcada Fou annexat a València el 1898 L’església de Sant Pere ha tingut diverses ampliacions
Beniferri
Poble
Poble del municipi de València, entre Benicalap i Benimàmet, a 2,7 km del nucli urbà de la ciutat.
El seu antic terme és regat per les séquies de Montcada i de Tormos Antiga alqueria islàmica d’una gran extensió, Jaume I de Catalunya-Aragó feu sobre el seu territori més de vint donacions fins el 1242 L’església de Sant Jaume depenia de la parròquia de Burjassot Resten alguns vestigis de la creu coberta 1469 existent en aquest indret, a l’antic camí de Llíria Fou municipi independent fins el 1872 Fou vicari de Beniferri Joan Martí, un dels iniciadors de l’aixecament contra Napoleó a València 1808
Benifaraig
Poble
Poble del municipi de València, en plena horta, a 5 km de la ciutat, al límit amb el terme d’Alfara del Patriarca.
Antiga alqueria islàmica, fou cedida a l’orde del Temple 1251 L’església de Santa Maria Magdalena és del s XVII Fou annexat a València el 1900
el Palmar
Poble
Poble del municipi de València (Horta), situat a l’extrem sud-oriental de l'Albufera
.
El terreny és totalment pla i en determinades èpoques de l’hivern resta tot voltat d’aigua illa del Palmar llevat de la comunicació per carretera Antic poble de pescadors de l’estany, havia format part del municipi de Russafa L’església de Jesús és sufragània de la de Pinedo A la fi del s XIX tingué un gran creixement a causa dels aterraments de l’Albufera, que crearen els actuals arrossars, avui la principal activitat econòmica Compta amb una de les més antigues comunitats de pescadors, que, amb les de Catarroja i de Silla, tenia el monopoli de la pesca de l’Albufera les calades eren…
l’Hospitalet de l’Infant
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), situat a la costa, a la dreta de la desembocadura del riu de Llastres, al límit amb el terme de Mont-roig.
Té l’origen en l'hospital per a vianants fundat, al camí de Barcelona a València, abans de pujar el coll de Balaguer, per Blanca d’Anjou 1310 i impulsat i acabat per l’infant Pere, comte de Prades, que en signà els capítols el 1343 Era un notable edifici gòtic, quadrat 54,6 m2 i fortificat tenia sis torres, del qual resta una torre i el parament occidental i la petita església de Sant Pere, de l’hospital, que esdevingué parròquia el 1851, a causa del desenvolupament de la població al llarg del segle el 1924 hom bastí una nova església al costat El 1865 hom hi establí estació del ferrocarril…