Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
Capsec
Poble
Poble del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), al qual donà nom fins al començament del segle XX.
És al vessant meridional de la serra de Malforat, a l’esquerra del torrent de Capsec , que aflueix a la riera de Bianya, per l’esquerra, prop de l’antic hostal de Capsec L’església parroquial de Sant Martí, romànica, fou possessió de Sant Pere de Camprodon
la Batllòria
Poble
Poble del municipi de Sant Celoni (Vallès Oriental), al límit amb els de Gualba i Breda, a l’esquerra de la Tordera.
Fins al començament del s XX era cap efectiu del municipi de Montnegre Hi ha indústria productes farmacèutics, fibres artificials
Gavarrós
Poble
Poble del municipi de Guardiola de Berguedà, a la capçalera de la vall del riu Tort (afluent del Llobregat per l’esquerra), a 1 362 m d’altitud, al vessant meridional del puig Llançada.
Fins al començament del s XX formà un municipi amb Gréixer i Brocà L’església parroquial és dedicada a sant Genís
els Vilars
Poble
Poble del municipi d’Espolla (Alt Empordà), al peu del sector muntanyós, vora un afluent de capçalera de l’Orlina.
Prop seu fou descoberta i excavada al primer quart del segle XX la notable necròpolis dels Vilars , de l’època hallstàttica
Vallmanya
Poble
Poble del municipi de Tordera (Maresme), al sector oriental del massís del Montnegre, a la capçalera de la riera de Vallmanya, afluent, per la dreta, de la Tordera, aigua avall de la vila.
La seva església parroquial Sant Miquel depèn de la d’Hortsavinyà, municipi del qual depengué fins al primer quart del s XX
Lladrós
Lladrós (Pallars Sobirà)
© Xevi Varela
Poble
Poble (1.019 m alt.) del municipi de Vall de Cardós (Pallars Sobirà), a la vall de Cardós, situat a la dreta de la Noguera de Cardós, entre Lladorre i Benante.
L’església parroquial és dedicada a santPere Vora el riu hi ha el santuari de la Mare de Déu del Pont Formà municipi al segle XX
Clarà
Església de Sant Andreu de Clarà (Castellar de la Ribera)
© Joan Viladrich
Poble
Poble del municipi de Castellar de la Ribera (Solsonès), al voltant de l’església parroquial de Sant Andreu, aturonada a 831 m d’altitud, en un contrafort de la serra que separa les conques del Cardener i del Segre, a la capçalera de la riera de Pinell.
Al segle XIII és esmentat el castell de Clarà L’església, del segle X, fou fortament reformada el 1756 i durant la segona meitat del segle XX
Fuirosos
Poble
Poble del municipi de Sant Celoni (Vallès Oriental), al massís del Montnegre, a l’esquerra de la riera de Fuirosos, afluent, per la dreta, de la Tordera, davant l’estació de Breda.
L’església parroquial Sant Roc és d’origen romànic, però és molt refeta Al s XIX, i fins al primer quart del s XX, formà part del municipi de Montnegre
Calella de Palafrugell
Vista de Calella de Palafrugell (Palafrugell)
© C.I.C - Moià
Poble
Poble del municipi de Palafrugell (Baix Empordà), a la Costa Brava, el més meridional dels nuclis marítims del terme, entre la punta d’en Blanc i la de Forcats.
Es començà a poblar a la fi del segle XVIII abans hi havia botigues o barraques de pescadors i fou el port de cabotatge de la vila de Palafrugell exportació de suro manufacturat, especialment des de mitjan segle XIX i fins a ben entrat el segle XX, i de rajoles i de ceràmica de la Bisbal Esdevingué des del segle XIX centre de pesca i d’estiueig primer de la burgesia de Palafrugell, però a partir de 1950-60 del turisme internacional El nucli primitiu és davant les platges d’en Calau, el Portbò i Malaspina, i encara manté elements d’arquitectura popular com les Voltes, un carrer porticat i…
Pi
Poble
Poble (1.080 m alt.) del municipi de Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya), al SW de la vila, a l’esquerra del torrent de Pi (afluent, per l’esquerra, del Segre que neix sota el serrat de la Muga i aflueix al seu col·lector davant Prullans).
Té els barris del Pedró i del Raval de la seva església parroquial Santa Eulàlia depèn la de Nèfol, lloc amb el qual formà un municipi al segle XX Avui és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia