Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
aparell ascogen
Anatomia vegetal
Òrgan dels ascomicets productor d’ascs format a partir de l’ascogoni fecundat.
És constituït per hifes dicariòtiques hifes ascògenes els nuclis de les quals s’uneixen abans d’originar els ascs Correspon a l’esporòfit
basidiocarp
Anatomia vegetal
Aparell esporífer dels basidiomicets, constituït per un estroma originat enterament per l’esporòfit dicariòtic.
Pot tenir forma de crosta, aplicada o resupinada, de clava, simple o ramificada, de mènsula basidiocarp dimidiat o de barret amb peu excèntric o central, i amb els basidis ordenats en himeni himenomicets o bé desordenats i inclosos dins l’aparell esporífer, aeri o subterrani gasteromicets
apoteci
Anatomia vegetal
Aparell esporífer propi dels discomicets i dels discolíquens.
Té bàsicament forma de disc o de copa, i és revestit interiorment per l' himeni , format per ascs dispersos entre paràfisis La part superior de l’himeni és l' epiteci Sota l’himeni s’estén l' hipoteci En els líquens, es troba un marge propi o parateci , format pel fong, i, en certs casos, un marge extern, amb cèllules de característiques semblants a les de les algues, l' amfiteci
asc
Anatomia vegetal
Esporocist propi dels ascomicets i dels ascolíquens, productor d’espores internes.
S'origina a partir d’una cèllula ascògena, els dos nuclis de la qual s’uneixen cariogàmia i, per meiosi, acaben donant-ne quatre o vuit d’haploides, entorn dels quals s’organitzen les ascòspores, normalment en nombre de vuit Sol ésser cilíndric o claviforme, format per una túnica unitunicat o dues bitunicat i generalment proveït, a l’extrem superior, d’un aparell apical en forma de nansa tipus nassascat, propi dels bitunicats o d’anell amiloide o quitinós tipus anellascat Un cop madurs, els ascs solen projectar violentament les espores, a través de l’aparell apical o…
esports aeris

En l’ala delta, el pilot es lliga amb un arnès al trapezi
Stock.xchng
Esports aeris
Cadascun dels esports consistents a desplaçar-se per l’aire amb un aparell volador.
Es poden establir quatre modalitats esportives, que inclouen diferents disciplines vol amb motor aviació, vol acrobàtic, vol ultralleuger, aeromodelisme i vol de muntanya, vol lliure ala delta, vol a vela, parapent i paramotor, paracaigudisme i aerostació D’altra banda, també cal mencionar tres disciplines que tenen relació amb el medi aeri però que no es poden incloure estrictament dins la definició d’esport aeri Es tracta dels estels, del vol virtual i de la construcció amateur Vol amb motor El vol amb motor es practica amb una nau autopropulsada L’aviació esportiva agrupa les operacions…
Gaspar Brunet Viadera
Esports aeris
Pioner de l’aviació catalana.
Enginyer industrial, dedicà part de la seva vida a l’aviació Dissenyà el primer avió que volà a Espanya, un biplà amb motor de 25 CV pilotat pel valencià Joan Olivert que el 5 de setembre de 1909 volà uns metres pels aires de Paterna Membre del consell directiu de l’Associació de Locomoció Aèria, el primer aeroclub de Catalunya, impulsà el primer vol en terres catalanes realitzat per Lucien Mamet al febrer del 1910 Fou també un dels organitzadors de la primera exposició d’aviació celebrada a Barcelona als Salons Reig 1910, on es mostrà, entre altres coses, un aparell a escala…
aviació

El 1916 és un any important en l'aviació catalana perquè, entre altres esdeveniments, Salvador Hedilla efectuà el vol Barcelona-Palma amb el primer avió construït a Catalunya
Enciclopèdia Catalana
Esports aeris
Tècnica i pràctica que permet el vol dels ginys més pesants que l’aire (aerodines).
L’especialitat esportiva de vol amb motor inclou competicions de precisió, localització, regularitat i navegació Els rallis i les voltes aèries es combinen amb les de navegació i les d’habilitat o precisió Els prolegòmens de l’aviació sorgeixen en les nombroses referències a llegendes de l’home volador Els estudis de Leonardo da Vinci al final del segle XV, els de Francesco de Lana, els de Giovanni Alfonso Borelli i els del mateix Isaac Newton al final del segle XVII, juntament amb els assaigs de vols –dels quals hi ha constància a Europa des del principi del segle XI–, demostren l’interès de…
carpòfor
Anatomia vegetal
Aparell esporífer dels ascomicets ( ascocarp
) o dels basidiomicets ( basidiocarp
), format per un estroma de consistència suberosa o carnosa.
Correspon, en general, a allò que és anomenat popularment bolet
anteridiòfor
Anatomia vegetal
Conjunt diferenciat d’anteridis, pedicles i cèl·lules protectores estèrils, propi de l’aparell reproductor d’algunes algues, asprelles, etc.
barret

Barret de color vermell escarlata del reig bord
Saúl Ortega (CC BY-SA 2.0)
Anatomia vegetal
Píleu, part superior, més o menys estesa, de l’aparell esporífer de molts fongs, sovint sostinguda per un peu o estípit.
porta l’himeni a la superfície inferior i el protegeix de l’aigua