Resultats de la cerca

Nom que prengué el club Aero Popular de Sabadell poc després de fundar-se el 1934 Compartí l’aeròdrom de Sabadell amb l’Aeroclub de Sabadell i del Vallès Joan Bonamusa, encarregat dels vols turístics, n’era un dels membres més destacats Desaparegué en iniciar-se la Guerra Civil

Inaugurada el 1932, s’installà al denominat Aeròdrom del Prat, on també convivien l’Aviació Militar, l’Aeroclub Popular i l’Aeroclub de Barcelona Els socis dels dos últims clubs arribaren a un acord de collaboració amb l’escola per a participar en diverses activitats d’aviació, que foren especialment vols gratuïts als socis i beques de pilot Posteriorment seguí collaborant amb el nou Aeroclub Popular de Barcelona Desaparegué el 1936

Fundat al febrer de 1931 i impulsat per Marià Foyé, nasqué com a secció de vol sense motor de l’organització cívica Palestra S’establí a l’aeròdrom Canudas El 1932 participà juntament amb l’Aeroclub de Barcelona en la primera Setmana de Vol Sense Motor a Puigcerdà Posteriorment participà en altres trobades de vol sense motor fins que el 1936 desaparegué en esclatar la Guerra Civil Entre el 1933 i el 1934 publicà la revista Ales

Fundat el 1973, fou molt actiu durant els anys posteriors i donà un gran impuls a l’aeròdrom Desaparegué al començament dels anys vuitanta a causa del tancament de les installacions que l’acollien El 1999 reobrí com a secció de vol a vela de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell Disposa de cinc velers biplaça, dos velers monoplaça i dos avions remolcadors Organitza vols de divulgació i ofereix cursos de vol a vela, ultralleuger i avió de motor

Fundada el 1933, promogué la pràctica del vol sense motor a Catalunya Tingué la seu a Barcelona i el seu primer president fou Joaquim Pahissa El tècnic més destacat fou Marià Foyé, impulsor del vol a vela a Catalunya Organitzà les edicions del 1933 i 1934 de la Setmana de Vol Sense Motor, així com altres llançaments pel territori català Al juliol del 1934 organitzà el primer curs d’instructors de vol sense motor Després de la mort de Marià Foyé al febrer del 1937, adoptà el seu nom en reconeixement a la seva tasca Desaparegué al cap de poc

Creat l’any 1933 per la Generalitat de Catalunya, fou dirigit per Josep Canudas fins a l’octubre del 1934 Algunes de les seves accions foren la creació de la Xarxa Aèria de Catalunya, l’establiment de rutes aèries d’interès turístic als Pirineus i a la Costa Brava, l’ajut a aeroclubs i escoles d’aviació, la promoció del vol sense motor, la formació de tècnics per a la indústria aeronàutica o l’impuls de l’aeroport internacional de Barcelona Hi collaboraren pilots com Marià Foyé o Joan Maluquer Desaparegué durant la Guerra Civil Espanyola

Fou fundat el 1931 per un grup d’aficionats figuerencs, entre els quals hi havia Josep Canudas, que fou nomenat president honorari Al maig del mateix any s’inaugurà l’aeròdrom de l’aeroclub a l’antic camp del Manol, denominat Aeròdrom Canudas de Figueres Francesc Guillamet ocupà el càrrec de president Malgrat la manca d’elements aeronàutics propis, organitzava activitats durant tot l’any, com el clàssic festival de primavera També rebé el suport de Marià Foyé en exhibicions de planadors Al juny del 1934 participà en la inauguració dels vols de turisme a la Costa Brava organitzats per Aero-…

Constituïda l’abril del 1933, nasqué amb el nom de Federació Aeronàutica Catalana El primer president i màxim impulsor fou Josep Canudas Agrupà els aeroclubs del moment i intensificà les activitats de l’aviació catalana Desaparegué l’any 1936 en esclatar la Guerra Civil Fou refundada l’any 1982 per Joan Amigó, Manel Sánchez i Jaume Fortuny Entre el 1989 i el 1999 Francesc Roura en reactivà les diferents àrees Agrupa i coordina tots els esports aeris que es practiquen en l’àmbit català, i organitza anualment els campionats de Catalunya de les diferents especialitats Ha…

Fou fundada, originàriament, amb el nom d’ Empreses Aeronàutiques 1924-28 i, després, durant un breu període, s’anomenà Kora Aeronàutica 1928 Fou constituïda per membres del refundat Aeroclub de Catalunya , que creien que a fi d’activar l’aviació catalana era indispensable una empresa comercial, a part d’un aeròdrom i d’un club esportiu Gestionava l’aeròdrom, els tallers de construcció i reparació d’avions i planadors, l’ Escola d’Aviació de Barcelona des de la seva fundació el 1929 i el centre d’entrenament, i duia a terme vols de turisme, fotografia i publicitat aèria El 1932 promogué la…

En són modalitats esportives l’ala delta, el parapent i el vol a vela En vol lliure, es contraresta el moviment descendent del planador per mitjà del vol tèrmic, el vol d’ona i el vol vessant Es considera un esport d’aventura Es considera que el principal impulsor del vol a vela fou l’alemany Otto Lilienthal, que es valgué dels estudis d’aerodinàmica de sir George Cayley i entre el 1891 i el 1896 experimentà amb diversos ginys voladors sense motor i arribà a fer 2000 vols d’entre 25 m i 250 m Entre el 1911 i el 1914 uns estudiants de Darmstadt, Alemanya, reprengueren l’activitat…