Resultats de la cerca

Fundada el 1933, promogué la pràctica del vol sense motor a Catalunya Tingué la seu a Barcelona i el seu primer president fou Joaquim Pahissa El tècnic més destacat fou Marià Foyé, impulsor del vol a vela a Catalunya Organitzà les edicions del 1933 i 1934 de la Setmana de Vol Sense Motor, així com altres llançaments pel territori català Al juliol del 1934 organitzà el primer curs d’instructors de vol sense motor Després de la mort de Marià Foyé al febrer del 1937, adoptà el seu nom en reconeixement a la seva tasca Desaparegué al cap de poc

S’inicià l’any 1939 a l’escola de vol sense motor del Prat de Llobregat Feu nombrosos llançaments de vol i el 1943 aconseguí el títol de pilot a l’Aeroclub de Barcelona Fou un dels fundadors de l’Aeroclub de Sabadell i perfeccionà els seus coneixements al costat de José Luis Aresti El 1951 prengué el relleu en la direcció de l’escola de vol Al principi dels anys cinquanta debutà a la Volta a Espanya i el 1955, a la Volta Aèria a Catalunya El 1968 fou nombrat director de l’escola de pilots de l’Aeroclub de Girona

Ingressà com a alumne de l’Escola d’Aviació de Barcelona el 1929 Portà el seu biplà Hanriot Clerget a l’aeròdrom de Ca n’Oriac de Sabadell, en l’època que era l’únic avió que s’hi hostatjava Participà en el primer festival aeri de Ca n’Oriac 1931 i en diversos concursos i festivals provincials, com el d’Igualada 1930 Fou molt conegut pels vols de passatgers que feia habitualment per Sabadell, com també pels bateigs de cel i pels llançaments de planadors Fou un dels precursors de l’Aeroclub de Sabadell formant part de l’equip de l’Aeroclub de Sabadell i del Vallès, fundat el 1931

Organitzat per l’Aeroclub Barcelona-Sabadell, se celebra a les installacions del seu aeròdrom durant la festivitat de la Verge de Loreto, patrona de l’aviació El seu precedent fou el Festival Aeri Internacional de Sabadell, organitzat l’any 1949 per l’Aeroclub de Sabadell Un dels seus impulsors fou José Luis Aresti i en destacà la demostració de vol del pilot Marcel Doret En les diferents edicions del festival s’han programat diverses activitats, com exhibicions d’avions militars i d’helicòpters, acrobàcies amb avionetes, demostracions de vol amb ultralleugers, llançaments de…

Nasqué el 1933 de la fusió de l’Aeroclub de Barcelona amb l’Aero Club Popular El seu objectiu era difondre l’aviació entre les classes socials més modestes El camp de vol continuà essent l’aeroport provisional del Prat o antic camp de la Volateria Organitzà conferències i xerrades, llançaments de planadors i altres pràctiques de vol per als socis, sempre d’acord amb l’escola Progreso El 1934 ja havien reunit més de mil socis El mateix any organitzà una delegació a Sabadell, anomenada Aero Popular de Sabadell Dolors Vives, cofundadora de l’aeroclub i segona pilot catalana, n’ocupà…

Fundat el 1931, el seu primer nom fou Club d’Aviació Sabadell Ferran Llàcer en fou un dels impulsors, tot i la seva prematura mort el 1930 El primer president fou Antoni Campmajó i Pujolà, i el vicepresident, Joan Bonamusa, pioner de l’aviació a Sabadell Organitzaren conferències, vols de passatgers i alguns llançaments amb planador Al desembre del 1932 es canvià el nom per Aero Club de Sabadell i del Vallès En un primer moment volà al camp d’aviació de Ca n’Oriac però de seguida es traslladà als terrenys de can Diviu, a l’actual Aeroport de Sabadell Adquirí nous avions i el 1935…

Fou organitzat per l’Aeroclub Barcelona-Sabadell i impulsat pel seu president, Josep Maria Marcet La primera edició, coneguda també com a Festival Aeri Internacional Verge de la Mercè, tingué lloc al final del setembre del 1956 S’hi organitzaren exhibicions de vol de l’exèrcit de l’aire, exhibicions de velers, acrobàcies aèries encapçalades per José Luis Aresti, llançaments en massa de paracaigudistes, així com el salt individual de la paracaigudista Colette Duval També s’hi realitzà un vol en què el comandant Luis Azqueta trencà la barrera del so La segona edició tingué lloc al…

En són modalitats esportives l’ala delta, el parapent i el vol a vela En vol lliure, es contraresta el moviment descendent del planador per mitjà del vol tèrmic, el vol d’ona i el vol vessant Es considera un esport d’aventura Es considera que el principal impulsor del vol a vela fou l’alemany Otto Lilienthal, que es valgué dels estudis d’aerodinàmica de sir George Cayley i entre el 1891 i el 1896 experimentà amb diversos ginys voladors sense motor i arribà a fer 2000 vols d’entre 25 m i 250 m Entre el 1911 i el 1914 uns estudiants de Darmstadt, Alemanya, reprengueren l’activitat i es…