Resultats de la cerca

Soci de l’Aeroclub de Catalunya des del 1929 Fou alumne de l’Escola d’Aviació de Barcelona i obtingué el títol de pilot a l’agost del 1930 Fou comissari de l’escola d’avia-ció i dirigent de l’Aeroclub de Catalunya El 1933 fou un dels impulsors de la fundació de l’Aeroclub de la Plana de Vic Morí en un accident d’aviació a la rodalia de l’aeròdrom del Prat

Membre de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell, guanyà el Campionat d’Espanya d’acrobàcia aèria de nivell avançat l’any 1995 També participà a la Volta Aèria a Catalunya, en què fou segon classificat l’any 1986 acompanyat de Pere Valls Morí en un accident d’acrobàcia aèria a l’aeroclub de La Nava de Segòvia En honor seu, l’Aeroclub Barcelona-Sabadell atorga el Trofeu Jaume Brossa al guanyador de la prova d’acrobàcia de nivell avançat del Campionat d’Espanya

Nom que prengué l’ Aeròdrom Canudas el 1939 S’anomenà d’aquesta manera durant tota la dictadura franquista en honor d’un dels propietaris de l’Espanya Industrial, Carles Muntadas Prim, aviador que morí durant la Guerra Civil Entre el 1941 i el 1946 s’hi realitzaren una sèrie d’obres que envaïren les installacions de l’Aero Club de Barcelona Al final dels anys quaranta es fusionà amb l’ Aeròdrom Latécoère i l’antic Aeròdrom de la Volateria , i es formà l’actual aeroport de Barcelona

Fundat el 1977 per Tomàs Oriol Bartrina, nou propietari de l’Aeròdrom d’Empuriabrava, desplaçà l’Aeroclub de Girona com a entitat organitzadora de més vols esportius i formadora de més pilots de la província Tenia les seccions de vol amb motor, vol a vela, paracaigudisme i una gran vida social Fou present al Campionat de Catalunya de Paracaigudisme 1978 A causa de la crisi del sector de principi dels anys vuitanta i la manca de suport institucional, fou venut a David Bowen el 1984, recordat per la seva gestió polèmica i que morí el 1987 en accident d’avioneta L’aviació civil,…

Durant la joventut freqüentà l’aeròdrom de Ca n’Oriac 1928-33 i l’aeròdrom Canudas 1934-36 Fou membre de la secció de vol sense motor de l’Aeroclub de Catalunya i participà en diverses jornades de vol a vela, com la Setmana de Vol sense motor de Sabadell 1935 Obtingué el títol de pilot sense motor 1935 i el de pilot civil 1936 Als anys quaranta inicià la seva collaboració amb l’Aeroclub de Sabadell, tot i que no rebé una nova llicència de pilot del Ministeri de l’Aire fins el 1954 A partir de llavors començà a exercir com a professor de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell Morí en…

Començà participant en raids automobilístics, dels quals destacà al de Larraix-Trípoli Aficionat a l’aviació, obtingué el títol de pilot a l’Escola d’Aviació Progreso 1934 Adquirí una avioneta a París, feu diversos vols per Catalunya, la volta a la península Ibèrica i acabà segon al Trofeu Sabata Al novembre del 1934 inicià un viatge en solitari per l’Àfrica i fou el primer pilot de l’Estat espanyol a creuar el Sàhara Aquest fet li valgué el Trofeu Harmon de la Federació Aèria Internacional L’any 1936 baté el rècord d’Espanya de distància, juntament amb Carles Coll, amb el vol Barcelona-…

Emigrà a l’Argentina el 1901 Entre el 1903 i el 1911 participà en diverses competicions motociclistes i automobilístiques El 1912 retornà a Europa interessat per l’aviació i fou alumne de Robert Morane a l’escola d’aviació d’Issy-les-Moulineaux 1913 Guanyà la primera Copa Montañesa de Aviación 1914, un premi d’acrobàcia a Cuba 1914 i fou professor de l’Escuela Nacional de Pilotos de Getafe 1915 Al principi del 1916 fou contractat per l’empresa d’aviació catalana Pujol i Comabella Fou professor i primer director de l’Escola Catalana d’Aviació El 2 de juliol de 1916 realitzà el primer vol de la…

En són modalitats esportives l’ala delta, el parapent i el vol a vela En vol lliure, es contraresta el moviment descendent del planador per mitjà del vol tèrmic, el vol d’ona i el vol vessant Es considera un esport d’aventura Es considera que el principal impulsor del vol a vela fou l’alemany Otto Lilienthal, que es valgué dels estudis d’aerodinàmica de sir George Cayley i entre el 1891 i el 1896 experimentà amb diversos ginys voladors sense motor i arribà a fer 2000 vols d’entre 25 m i 250 m Entre el 1911 i el 1914 uns estudiants de Darmstadt, Alemanya, reprengueren l’activitat i es…