Resultats de la cerca

Membre del Delta Club Barcelona, es proclamà campió d’Espanya d’ala delta en quatre ocasions 1997, 2002, 2010, 2011 Especialitzat en vols de muntanya, també aconseguí diversos podis del campionat estatal i català Des del 1997, ha participat en diverses edicions dels Jocs Aeris Mundials, del Campionat del Món i del Campionat d’Europa d’ala delta El 2011 realitzà una travessia en paramotor des de Lisboa fins a Vallgorguina

Màxim exponent del parapent català S’inicià a l’escola del Club Parapent Pirenaic i començà a volar el 1990 Dos anys després competí a les files de l’Alioth Parapent Bages Club Guanyà la Lliga catalana en vuit ocasions 1993, 1994, 1995, 2000-03, 2007 i el Campionat de Catalunya 2003 Fou també campió de la Lliga espanyola 2001, 2003, 2004, 2008, 2009 i del Campionat i l’Obert d’Espanya en set ocasions 1999, 2001-04, 2008, 2009 Fou primer per equips amb Airex a la Lliga espanyola 2000 i al Campionat i l’Obert d’Espanya 2002, 2007, i per equips amb el Kasana 2008 Fou primer per clubs amb l’…

Membre del Club Esparvers d’Osona, es proclamà campió d’Espanya d’ala delta en vuit ocasions 1990, 1991, 1992, 1994, 1995, 1996, 2005, 2007 Fou recordista de distància d’Espanya en ala delta 1986-91, i feu el vol més llarg de Catalunya en completar la distància que separa Àger i Figueres Des del 1988 ha participat en diverses edicions dels Jocs Aeris Mundials, del Campionat del Món i del Campionat d’Europa d’ala delta, i ha guanyat diversos oberts internacionals És membre de la comissió d’ala delta de la Reial Federació Aeronàutica Espanyola

Membre del Baló Club Mediterrani, és pilot d’aerostació des del 1978 El 1980 viatjà en globus per Àfrica durant onze mesos, acompanyat de Jaume Llansana i Joan Comellas El 1983 fundà, juntament amb Carles Lladó, l’empresa de globus Ultramagic Guanyà cinc Campionats d’Espanya d’aerostació, fou segon en els Jocs Aeris Mundials 2001 i tres vegades campió del Winter Chateau d’Oix, a Suïssa Ha volat pel Alps, els Andes, el Pol Nord, el continent africà, els Estats Units, el Canadà, el Japó, l’Índia i nombrosos països europeus El 2010 sobrevolà l’Aconcagua, volant a més de 9000 m d’…

S’inicià en el pilotatge als Estats Units el 1985 i debutà professionalment en aviació esportiva el 1988 El 1994 fou la primera pilot de l’Estat espanyol que participà en el Campionat de la Volta al Món i també la primera dona que guanyà el títol, fent de copilot del suec Eric Barck El 1996 fou subcampiona de la Cursa de les Amèriques, de més de 30000 km, juntament amb la pilot Carol Jensen També aconseguí la medalla de bronze en els primers Jocs Mundials de l’Aire 1997 i guanyà el Campionat de la US Air Race 2002 Ostenta tres rècords del món de velocitat en rutes per Àsia i…

Fou inaugurat el 1968 amb el nom d’Aeròdrom de Castelló d’Empúries i s’hi traslladà el Reial Aeroclub de Girona S’hi dugueren a terme vols publicitaris, bateigs d’aire, vols esportius i també fou utilitzat per avions militars i per turistes estrangers Al principi de la dècada dels setanta s’hi celebrà una etapa de la Volta Aèria a Catalunya i el 1972 s’hi dugueren a terme els primers vols sense motor El RACG tornà a les seves antigues installacions el 1977 i el nou propietari de l’aeròdrom, Tomàs Oriol i Bartrina, hi fundà l’Aeroclub de l’Empordà, que tingué molta activitat aèria durant l’…

Hi ha diverses disciplines les dues més antigues són l’aterratge de precisió, que consisteix a aterrar procurant acostar-se al màxim possible al punt central d’una àrea fixada prèviament, i l’estil clàssic, en què durant la caiguda lliure cal executar una seqüència de figures obligatòries en el mínim temps possible L’estil lliure freestyle consisteix a fer una seqüència de figures no obligatòries en un temps reglamentat i el vol lliure free-flying es basa en la realització de figures no obligatòries, normalment en grups de dos o tres saltadors, que poden atènyer grans velocitats El surf…

En són modalitats esportives l’ala delta, el parapent i el vol a vela En vol lliure, es contraresta el moviment descendent del planador per mitjà del vol tèrmic, el vol d’ona i el vol vessant Es considera un esport d’aventura Es considera que el principal impulsor del vol a vela fou l’alemany Otto Lilienthal, que es valgué dels estudis d’aerodinàmica de sir George Cayley i entre el 1891 i el 1896 experimentà amb diversos ginys voladors sense motor i arribà a fer 2000 vols d’entre 25 m i 250 m Entre el 1911 i el 1914 uns estudiants de Darmstadt, Alemanya, reprengueren l’activitat i es…