Resultats de la cerca

Subjectat al capdamunt d’un cordill llarg, s’eleva i s’aguanta en l’aire per mitjà de la pressió del vent S’ha utilitzat com a joguina, com a instrument d’investigació científica i com a manifestació folklòrica en festes populars

Impulsat el 1968 per Antoni Almirall, el 2010 era propietat de l’empresa Ceràmiques Calaf i gestionat per Joan Lladó És un camp d’aviació esportiva utilitzat esporàdicament per l’Aeroclub Barcelona-Sabadell i per l’escola d’aviació Top Fly, i també en la lluita contra l’extinció d’incendis Té una superfície de 16,6 ha, una pista d’herba i terra de 810 × 40 m i una plataforma d’estacionament

Fundat per Josep Armengol i Claudi Gómez el 1935 Entre tots dos aconseguiren fabricar i fer volar un avió que anomenaren Poll de cel Es federà a l’Aeroclub de Catalunya i construí un aeròdrom primari, que posteriorment fou utilitzat durant la Guerra Civil El 1985 es refundà i s’especialitzà en vol d’ultralleugers Disposa d’un aeròdrom amb camp de vol de terra dura i hangar També té una escola de vol

Des de l’inici del segle XXI ha participat en diverses edicions del Campionat d’Espanya de modelisme espacial amb notable èxit També participa en altres festivals aeris d’aquesta modalitat, com la trobada de la ciutat de Tabernes, a Almeria, o a la MIR italiana Anualment organitza l’Spain Rocketry Meeting SRM, una trobada internacional Fa ús del camp de vol d’Aerocinca, a la província d’Osca, tot i que anteriorment havia utilitzat els terrenys de l’Aeroclub de Lleida i el camp de vol del Pla de Rosselló

També conegut com camp de vol de Ca n’Oriac, fou inaugurat el 1925 tot i que anteriorment alguns pilots de l’Aeròdrom Canudas i d’Aeronàutica Naval ja l’havien utilitzat Ferran Llàcer formà part de la delegació local de la Penya de l’Aire de Sabadell que utilitzava aquest aeròdrom de base A causa de les seves dimensionsreduïdes i del seu estat precari perdé protagonisme, sobretot quan el 1931 el Clubd’Aviació de Sabadell començà a utilitzar els terrenys situats a les finques de can Diviu i can Torres, futur aeroport de Sabadell

Es constituí el 1990 per fomentar la pràctica esportiva El nom original fou Club d’Aviació Ultralleugera Pla de Bages però el 6 de febrer de 1994 canvià de nom El camp de vol Pla de Bages disposa d’una pista asfaltada de 400 m de llargada Té escola de vol i imparteix cursos per a instructors, cursos de formació en meteorologia, de navegació amb GPS, de comunicació per ràdio, etc També disposa d’un simulador de vol que pot ser utilitzat tant per a ús lúdic com per a professionals

Fou inaugurat el 1929 pel Reial Aeroclub de Lleida S’hi celebraren la majoria de competicions i festivals aeris de les terres de Lleida els anys trenta, i deixà pràcticament en desús el camp d’aviació de Magraners El 1955 s’hi traslladà la seva escola de pilots Ocupa una superfície de 138,12 ha i és utilitzat per vols privats i vols d’emergència en el suport d’extinció d’incendis Té una pista de terra compactada de 1500 × 30 m i disposa d’una plataforma d’estacionament d’aeronaus de 600 m2, dos hangars, un per a avions de motor i l’altre per a ultralleugers S’hi han celebrat…

Fou inaugurat el 1968 amb el nom d’Aeròdrom de Castelló d’Empúries i s’hi traslladà el Reial Aeroclub de Girona S’hi dugueren a terme vols publicitaris, bateigs d’aire, vols esportius i també fou utilitzat per avions militars i per turistes estrangers Al principi de la dècada dels setanta s’hi celebrà una etapa de la Volta Aèria a Catalunya i el 1972 s’hi dugueren a terme els primers vols sense motor El RACG tornà a les seves antigues installacions el 1977 i el nou propietari de l’aeròdrom, Tomàs Oriol i Bartrina, hi fundà l’Aeroclub de l’Empordà, que tingué molta activitat aèria…

Els aeròstats són ginys sense motor que disposen d’un receptacle que conté un gas lleuger i que sol estar proveït d’una cistella per a tripulants o instruments La seva sustentació en l’aire es deu a la força ascensional principi d’Arquimedes Hom pot classificar els balons en captius i lliures i en tripulats i no tripulats Els balons captius, fixats a terra amb un cable, s’utilitzaven en missions d’observació militar tripulats i en defensa antiaèria o estudis de meteorologia no tripulats Els balons lliures s’empren des del segle XIX en la investigació de camps com la física, l’astronomia i la…