Resultats de la cerca

Fundat el 20 de desembre de 1908 per iniciativa de Josep Comas i Solà, fou el primer club d’aviació de Catalunya L’acte d’inauguració de l’ALA tingué lloc a l’Ateneu Barcelonès i s’hi inscrigueren una seixantena de socis Foren els organitzadors dels primers vols d’Espanya, promoguts pel mateix Josep Comas i Solà i per Joan Sardà i Ballester El primer vol tingué lloc a l’antic hipòdrom de Can Tunis l’11 de febrer de 1910, on el pilot francès Julien Mamet volà amb el seu Blériot XI D’altra banda, organitzà la I Exposició d’Aviació de Barcelona, juntament amb l’Aeri Club Santos…

Enginyer industrial, dedicà part de la seva vida a l’aviació Dissenyà el primer avió que volà a Espanya, un biplà amb motor de 25 CV pilotat pel valencià Joan Olivert que el 5 de setembre de 1909 volà uns metres pels aires de Paterna Membre del consell directiu de l’Associació de Locomoció Aèria, el primer aeroclub de Catalunya, impulsà el primer vol en terres catalanes realitzat per Lucien Mamet al febrer del 1910 Fou també un dels organitzadors de la primera exposició d’aviació celebrada a Barcelona als Salons Reig 1910, on es mostrà, entre altres coses, un aparell…

Fundat el 1998 i amb seu a Sant Cugat Sesgarrigues, vola a l’Aeròdrom d’Avinyonet del Penedès i a l’Aeròdrom d’Igualada-Òdena Organitza vols amb ultralleuger i trobades lúdiques

Fundat el 1978, participa en la Lliga Catalana i en el Campionat d’Espanya d’ala delta La temporada 2005-06 un membre del club s’adjudicà el títol de campió de Catalunya Vola habitualment a Rocacorba, a Mare de Déu del Mont i a Comanegra

Fundat el 1985, està especialitzat en vol de velers radiocontrolats És un dels clubs més importants d’Europa que practica exclusivament aquesta modalitat aèria Participa en el Campionat de Catalunya d’aeromodelisme i ha estat present en festivals internacionals També organitza diversos concursos i trobades per als socis del club La seva zona de vol es troba al vessant dels Xiprers i al vessant de la Pedrera de Collserola

Fill del pioner de l’aviació catalana Ferran Llàcer, el 1931 es feu soci de l’Aeroclub de Sabadell i del Vallès Durant els primers anys volà acompanyant Jaume Picañol Una vegada passada la Guerra Civil Espanyola, fundà juntament amb altres afeccionats l’Aeroclub de Sabadell 1948 i n’assumí el càrrec de secretari Fou un dels primers alumnes dels cursos de l’escola de pilotatge que s’hi fundà El 1949 participà en la primera Volta a Espanya Collaborà en l’organització del Festival Aeri Internacional de Sabadell 1949 en la fusió amb l’Aeroclub de Barcelona, que creà l’Aeroclub…

Fundat el 1931, el seu primer nom fou Club d’Aviació Sabadell Ferran Llàcer en fou un dels impulsors, tot i la seva prematura mort el 1930 El primer president fou Antoni Campmajó i Pujolà, i el vicepresident, Joan Bonamusa, pioner de l’aviació a Sabadell Organitzaren conferències, vols de passatgers i alguns llançaments amb planador Al desembre del 1932 es canvià el nom per Aero Club de Sabadell i del Vallès En un primer moment volà al camp d’aviació de Ca n’Oriac però de seguida es traslladà als terrenys de can Diviu, a l’actual Aeroport de Sabadell Adquirí nous avions i el 1935…

S’inicià en el pilotatge als Estats Units el 1985 i debutà professionalment en aviació esportiva el 1988 El 1994 fou la primera pilot de l’Estat espanyol que participà en el Campionat de la Volta al Món i també la primera dona que guanyà el títol, fent de copilot del suec Eric Barck El 1996 fou subcampiona de la Cursa de les Amèriques, de més de 30000 km, juntament amb la pilot Carol Jensen També aconseguí la medalla de bronze en els primers Jocs Mundials de l’Aire 1997 i guanyà el Campionat de la US Air Race 2002 Ostenta tres rècords del món de velocitat en rutes per Àsia i Amèrica del Nord…

Els aeròstats són ginys sense motor que disposen d’un receptacle que conté un gas lleuger i que sol estar proveït d’una cistella per a tripulants o instruments La seva sustentació en l’aire es deu a la força ascensional principi d’Arquimedes Hom pot classificar els balons en captius i lliures i en tripulats i no tripulats Els balons captius, fixats a terra amb un cable, s’utilitzaven en missions d’observació militar tripulats i en defensa antiaèria o estudis de meteorologia no tripulats Els balons lliures s’empren des del segle XIX en la investigació de camps com la física, l’astronomia i la…

En són modalitats esportives l’ala delta, el parapent i el vol a vela En vol lliure, es contraresta el moviment descendent del planador per mitjà del vol tèrmic, el vol d’ona i el vol vessant Es considera un esport d’aventura Es considera que el principal impulsor del vol a vela fou l’alemany Otto Lilienthal, que es valgué dels estudis d’aerodinàmica de sir George Cayley i entre el 1891 i el 1896 experimentà amb diversos ginys voladors sense motor i arribà a fer 2000 vols d’entre 25 m i 250 m Entre el 1911 i el 1914 uns estudiants de Darmstadt, Alemanya, reprengueren l’activitat i es…