Resultats de la cerca

Començà jugant al Club Deportivo Hernan durant la dècada de 1950 i arribà a ser el capità de l’equip que el 1959 es proclamà campió de Catalunya i d’Espanya, del Trofeu Hernan, del Trofeu Debechade i del Trofeu Herbol El 1962 marxà al Picadero, amb el qual guanyà les dues primeres edicions de la Lliga 1965, 1966 i la Copa d’Espanya 1965 Formà part de la selecció catalana Com a entrenador, fou tècnic del Club Natació Badalona Durant la dècada de 1970 també fou president del Collegi de Preparadors i del Collegi d’Entrenadors de la Federació Catalana de…

Sorgit dels equips inferiors de l’Hispano Francès, fou campió de Catalunya i d’Espanya juvenil 1966, i fou premiat amb el trofeu Ángel de Plata al millor jugador de la seva categoria Ja al primer equip, aconseguí el doblet, Lliga i Copa del Rei 1967, 1968, fet que el portà a disputar diversos partits de la Copa d’Europa També guanyà el trofeu Federació i fou convocat per la selecció catalana i per l’espanyola, tant en categoria promeses com en l’absoluta

El 2001 fitxà, procedent de l’Elx, pel Pamodin Epis Lleida, on restà fins el 2006 fent tasques de jugador i entrenador a la vegada Amb el club lleidatà aconseguí el Campionat de Lliga FEV i l’ascens a la màxima categoria 2004 Fou premiat amb el trofeu al millor entrenador lleidatà 2005 Internacional búlgar en més de 200 ocasions

Collocadora, s’inicià a l’equip de l’escola Aula, amb el qual guanyà el trofeu Godó de Giró 1972 Posteriorment fitxà per l’Hispano Francès, el CV Sant Cugat, amb el qual es proclamà campiona de Lliga 1981, i el CV Santa Coloma entre el 1986 i el final de la mateixa dècada En aquests dos darrers equips, compartí vestidor amb les seves germanes Isabel i Sylvie Hernández Huet

Passà pel planter del Futbol Club Barcelona 1978-82, l’Esines Sants 1982-83, els Bombers de Barcelona 1983-84 i l’Hispano Francès 1984-86, però la dissolució d’aquest últim el portà a l’Orient Puerto de Màlaga El 1987 tornà a Catalunya per jugar, de nou, als Bombers de Barcelona fins el 1990 i al Club Voleibol l’Hospitalet 1991-95, on es retirà Fou rematador i aconseguí dos ascensos a la divisió d’honor, el subcampionat d’Espanya universitari amb l’equip de la Universitat de Barcelona i el trofeu al millor jugador juvenil de Catalunya 1983

Jugant en la posició de rematadora, des del 1964 jugà al Club Medina, amb el qual guanyà disset títols, entre els quals cinc Lligues 1967-70, 1974 El 1976, seguí al mateix club quan aquest passà a anomenar-se Cornellà Referent en el voleibol femení espanyol, fou internacional per Espanya, el 1970 fou premiada per la federació espanyola, el 1972 fou candidata a la millor esportista de l’any en la categoria de voleibol femení i el 1975 rebé la insígnia d’or com a millor jugadora de la temporada, juntament amb Soledad Varela, també del Medina Ja retirada, el 1984 entrà a formar part de la junta…