Resultats de la cerca
Es mostren 3026 resultats
pont de Sant Antoni
Art romànic
Pont
Pont romànic de la parròquia de la Maçana, sobre el riu Valira, al camí d’Andorra la Vella a Ordino, a la gorja de la Grella.
Prop hi ha el el santuari de Sant Antoni de la Grella
Pedrosa
Sector o indret
Sector de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), situat a les terres baixes del delta del Llobregat, sota la Gran Via, al costat de l’antic barri de barraques de la Bomba.
La urbanització, formada per blocs d’habitatges, fou programada per l’Instituto Nacional de Urbanización a la dècada dels seixanta El 1995 hom hi inaugurà Montjuïc 2, installació de la Fira de Barcelona
els Quatre Camins
Sector o indret
Sector del municipi de Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat), a l’esquerra de la riera de Cervelló, vora la seva confluència amb el Llobregat, al punt d’unió de les carreteres de Barcelona a València i a Lleida i la que segueix el Llobregat per la dreta vers Sant Boi de Llobregat.
Portainé
Telecadira a l’estació d’esquí de Portainé, a Rialb
© Fototeca.cat
Sector o indret
Indret del municipi de Rialb (Pallars Sobirà).
L’any 1986 foren inaugurades les installacions de l’estació d’esports d’hivern, situades als clots de Roní, que disposa de dos teleselles i tres teleesquís
pont de Rei
Pont
Construcció i obres públiques
Pont internacional damunt la Garona, a la frontera francoespanyola, límit septentrional de la Vall d’Aran.
Rebaldi
Sector o indret
Partida
Partida del municipi de Xàbia (Marina Alta), on es troba la capella de Sant Sebastià.
el Raval
Sector o indret
Sector del municipi de Vilanova del Vallès (Vallès Oriental).
Rafalets
Sector o indret
Indret del municipi de Sant Lluís (Menorca), a llevant del poble.
Querol
Sector o indret
Antiga quadra del municipi de Montmajor (Berguedà), al voltant de l’església de Santa Maria de Querol.
Formà al s XIX amb Montmajor el municipi de Montmajor i Querol
hort de Pontons
Pont
Construcció i obres públiques
Antiga sumptuosa alqueria del municipi de València, a Patraix, al SW de l’antic nucli urbà, feta construir a la fi del s. XVII pel canonge Antoni Pontons i Garcia (mort a Rubielos Bajos, Aragó, el 1706).
Moltes de les pintures que l’adornaven foren traslladades modernament a la catedral i algunes de les estàtues del jardí de Ponzanelli adornaren posteriorment alguns indrets de la ciutat, com el Tritó a la Glorieta i les Quatre Estacions als Vivers El 1705, essent el canonge Pontons un ardent filipista, la casa fou segrestada i esdevingué dependència reial de Carles III i hi fou condicionada una famosa sala del tron, que es conservà, excepcionalment, fins al s XX Mort Pontons, Felip V n'esdevingué hereu, i després passà a particulars, que la convertiren en fàbrica de seda