Resultats de la cerca

Començà a arbitrar partits del Campionat de Catalunya al principi del 1940, quan va entrar a la Federació Catalana com a secretari tècnic Obtingué la categoria internacional 1945 i fou un dels àrbitres del Campionat del Món de Barcelona 1951 Fou secretari de la Federació Catalana de Patinatge fins els anys seixanta

Davanter que s’inicià en el Club Hoquei Lloret, amb el primer equip del qual debutà en l’OK Lliga la temporada 2003-04 Jugà amb el Lloret fins el 2008 Fitxà per l’Igualada Hoquei Club 2008-09 i 2010-12 i el Forte dei Marmi italià 2009-10 Després tornà al CH Lloret La temporada 2014-15 fitxà pel Girona Club d’Hoquei Fou internacional tant amb Catalunya com amb Espanya Amb la selecció catalana guanyà una Blanes Golden Cup 2008 i fou subcampió de la Copa Amèrica 2008, i amb l’espanyola fou subcampió d’Europa júnior 2005 i del món sub-20 2005 i guanyà una Copa Llatina 2008

Format a l’Sferic de Terrassa, passà al Futbol Club Barcelona 1979-93, en el qual jugà fins a la seva retirada Conquerí sis Copes d’Europa 1980-85, un Mundial de Clubs 1982, una Recopa d’Europa 1987, una Copa de les Nacions 1980, sis Lligues 1980-85 i quatre Copes d’Espanya 1981, 1985, 1986, 1987 Amb la selecció espanyola, assolí un Campionat del Món 1980 i tres d’Europa 1981, 1983, 1985 Després de retirar-se, fou coordinador del planter del Barça i segon entrenador del primer equip 1993-95 Fitxà com a primer entrenador i director tècnic del CP Alcobendas, al qual dirigí a la divisió d’honor…

Debutà com a àrbitre el 1952 en un partit de categoria juvenil i l’any següent dirigí el seu primer encontre a primera divisió en un derbi Reus Deportiu-Reus Ploms El 1956 adquirí la categoria internacional i participà en tres Mundials 1958, 1960, 1964 Es retirà el 1966 amb 760 partits arbitrats, 70 dels quals internacionals, i dos anys després entrà a la Federació Catalana de Patinatge Poc després va ser designat president del Comitè d’Àrbitres de la Federació Catalana i més tard vicepresident del de l’Espanyola, càrrecs que ocupava quan morí

S’inicià a la pista del Turó Park de Barcelona, de la qual els seus pares eren els encarregats, jugà a l’Hospitalet i a l’Igualada, i es proclamà campió d’Europa juvenil amb la selecció espanyola 1955 Fitxà pel Club Patí Voltregà 1957-61 i 1962-67, i la primera temporada fou campió de Catalunya i d’Espanya de segona divisió Entremig, jugà una temporada amb el Club Patí Vic 1961-62 Guanyà una Copa d’Europa 1966, una Copa de les Nacions de Montreux 1961, una Lliga 1965, dues Copes d’Espanya 1960, 1965 i dos Campionats de Catalunya 1959, 1965 El 1957 debutà amb la selecció espanyola, amb la qual…

Defensa que s’inicià al Club Hoquei Lloret HC el 1991 Marxà al CHP Bigues i Riells 2000-01, amb el qual guanyà la Lliga i el Campionat d’Espanya, i després jugà al HC Salt 2001-03, el Biesca Gijón 2003-05, el Sant Feliu 2005-06, el CH Mataró 2006-09 i el Girona CH 2009-11, on penjà els patins Fou entrenadora de base a tots els equips on fou jugadora, a excepció del Girona CH Fou internacional tant amb la selecció catalana com amb l’espanyola Amb Espanya conquerí el Campionat del Món 2000 A títol individual, guanyà el MVP de la Copa de la Lliga 2008 Després de la seva retirada, fou àrbitre de…

Davanter format al Club Patí Voltregà, amb el qual debutà en la màxima categoria i guanyà una Copa de la CERS 2002 El 2003 fitxà pel Futbol Club Barcelona Amb l’equip blaugrana conquerí vuit Copes d’Europa 2004, 2005, 2007, 2008, 2010, 2014, 2015, 2018, cinc Copes Intercontinentals 2006, 2009, 2015, 2019, 2024, vuit Copes Continentals 2004-08, 2010, 2015, 2018, una Copa de la CERS 2006, setze Lligues 2004-10, 2012, 2014-21, onze Copes del Rei 2005, 2007, 2011, 2012, 2016, 2017, 2018, 2019, 2022-24 i dotze Supercopes d’Espanya 2005, 2006, 2008, 2009, 2012, 2013, 2014, 2015, 2016, 2018, 2021,…

Al principi dels anys seixanta entrà a la junta directiva de la Federació Catalana de Patinatge En fou vicepresident i al gener del 1971 es convertí en el president després de la dimissió de Carles Becerra, i es mantingué en el càrrec fins el dia de la seva mort En la seva memòria, la Federació Catalana creà el 1975 el Trofeu Santiago Pagès, que se celebrà fins al final dels anys vuitanta

Format en el Cerdanyola Club d’Hoquei, hi jugà com a defensa fins que es retirà el 1971 Fou internacional amb la selecció espanyola, tant en categoria júnior, amb la qual fou subcampió d’Europa 1960, com en l’absoluta, amb la qual es proclamà campió del món 1966 Una vegada retirat, a mitjan anys setanta formà part de la junta directiva del Cerdanyola Club d’Hoquei, però seguí jugant com a veterà i el 1981 formà part de la selecció espanyola d’aquesta categoria que es proclamà campiona en un Europeu oficiós celebrat a Lisboa

Davanter considerat el millor jugador del món, quan fitxà pel Futbol Club Barcelona 1994-2007 procedent del Roller Monza italià Amb l’equip blaugrana assolí set Lligues Europees 1997, 2000, 2001, 2002, 2004, 2005, 2007, una Copa Intercontinental 1998, cinc Supercopes d’Europa 1998, 2001, 2003, 2005, set Copes Continentals 2000-04, 2006, 2007, una Copa de la CERS 2006, una Copa de les Nacions a Montreux 1995, tres Copes Ibèriques 2000, 2001, 2002, onze Lligues 1996, 1998-2007, cinc Copes del Rei 2000, 2002, 2003, 2005, 2007, dues Supercopes d’Espanya 2005, 2007 i tres Lligues Catalanes 1995,…