Resultats de la cerca

S’inicià en el Concepción Club Patín de la seva ciutat natal, i després jugà al Roller Monza italià 1992-95 i el Club Patín Alcobendas 1995-97 Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1997-2011, amb el qual assolí set Copes d’Europa 2000, 2001, 2002, 2004, 2005, 2007, 2008, dues Copes Intercontinentals 2006, 2008, una Supercopa d’Europa 1997, nou Copes Continentals 2000-02, 2004-08, 2010, una Copa de la CERS 2006, dotze Lligues consecutives 1998-2009, cinc Copes del Rei 2000, 2002, 2003, 2005, 2007, tres Supercopes d’Espanya 2004, 2005, 2007, tres Copes Ibèriques 2000, 2001, 2002 i una Lliga Catalana…

S’inicià al Club Patín de Barcelona, en el qual jugà quatre temporades i fou campió d’Espanya 1950 Després, jugà un any al Vidalet Hoquei Club, tres al Creu Roja un a l’equip de segona, amb el qual fou campió de Catalunya i d’Espanya de la categoria, i dos en el de primera divisió Amb la selecció espanyola es proclamà campió del món 1955 El mateix any marxà a Madrid i es convertí en jugador entrenador del FEMSA, en el qual es retirà la temporada 1959-60 Després inicià una llarga carrera com a tècnic que el portà, entre altres banquetes, a la del Futbol Club Barcelona També entrenà l’Hoquei…

Començà a jugar a l’Organización Juvenil Española, d’on passà al CF Arrahona, amb el qual guanyà tres Campionats de Catalunya i tres d’Espanya en categoria juvenil També fou campió d’Europa júnior 1962 amb la selecció espanyola Fitxà pel FC Barcelona, on jugà tres anys, i arribà finalment al CH Cerdanyola, club on penjà els patins a trenta-cinc anys, després d’haver jugat onze temporades

Jugà a les categories inferiors del Llista Blava de Lleida i també fou entrenador de l’equip juvenil del club i del CP Bell-lloc S’inicià en l’arbitratge el 1970 Sis anys després ascendí a la categoria estatal, el 1980 a la internacional i el 1983 es retirà de l’arbitratge per discrepàncies amb els dirigents del Comitè d’Àrbitres de la Federació Espanyola de Patinatge Durant l’època que estigué en actiu dirigí nombroses finals de competicions estatals i internacionals, i fou distingit com a millor àrbitre del Campionat d’Europa 1981

Fundat el 1955 com a entitat esportiva annexa a la indústria de filats, és un dels clubs que més jugadors aportà a la selecció catalana i espanyola El seu impulsor fou Victorià Oliveras de la Riva, que anys més tard fou president del Reial Club Deportiu Espanyol En el seu segon any de vida l’equip pujà de tercera a segona divisió i es proclamà campió de Catalunya i d’Espanya de la categoria, fet que li permeté ascendir novament de categoria Romangué a primera divisió durant cinquanta anys fins que la temporada 2008-09 baixà per primera vegada de categoria En aquell moment era l’únic equip…

Davanter, fitxà pel Club Esportiu Noia 1996-99 procedent del CP Areces Amb el Noia guanyà la Copa de la CERS i la Copa del Rei 1998 Passà al Reus Deportiu 1999-2009, en el qual es reciclà com a mig i conquerí una Lliga Europea 2008, dues Copes de la CERS 2003, 2004, una Copa del Rei 2006, una Supercopa d’Espanya 2006 i un Mundial de clubs 2008 Posteriorment jugà al Benfica de Portugal 2009-10, l’Areces 2010-11, a la primera divisió, i el Club d’Esports Vendrell 2011-12, equip en el qual es retirà per a convertir-se en secretari tècnic del Reus Deportiu

Jugà amb l’Apolo Patín Club 1952-54, el Club Patí Voltregà, amb el qual ascendí a segona divisió, el Futbol Club Barcelona 1957-60 i el Club Esportiu Laietà, on un cop retirat exercí com a delegat de la secció d’hoquei 1966-68 Com a directiu, formà part de la junta del Laietà 1969-75, que presidí a partir del 1988, i fou vicepresident del Club Nàutic Pineda El 1996 fou nomenat patró de la Fundació del Bàsquet Català, i el 1998 formà part del Senat del Tennis Català Rebé la distinció de millor directiu de club de Catalunya 1990 i la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 2003

Jugà al Club Turó i el 1943 fundà amb el seu germà la secció d’hoquei sobre patins del Reial Club Deportiu Espanyol Formà part de la plantilla de l’Espanyol que guanyà els Campionats de Catalunya 1943, 1944 i d’Espanya 1944 Després fou directiu de la secció d’hoquei sobre patins de l’Espanyol i de la Federació Espanyola de Patinatge, que l’agost del 1955 creà el Trofeo Internacional Augusto Samaranch en la seva memòria

Davanter, començà al Club Patí Reus, filial del Reus Deportiu, al qual s’integrà el 1967 i amb el qual guanyà cinc Copes d’Europa 1968-72, cinc Lligues 1969-73 i tres Copes d’Espanya 1970, 1971, 1973 També jugà al Reus Ploms 1974-81, i en els anys vuitanta fou entrenador dels dos clubs Després entrenà equips d’hoquei de base i el 2009 entrà al Comitè Tècnic de la delegació tarragonina de la Federació Catalana de Patinatge

Començà al Club Hoquei Arenys de Mar, passà al Centre d’Esports Arenys de Munt, amb el qual debutà en la màxima categoria i fou subcampiona d’Europa 2007 Anà al Cerdanyola Club Hoquei 2008-11, amb el qual el 2010 guanyà la Lliga i la Copa de la Reina, el 2011 fitxà pel Girona Club Hoquei, amb què tornà a ser subcampiona d’Europa 2012 i el 2013 fitxa pel CS Noisy-le-Grand francès Fou internacional tant amb Espanya com amb Catalunya Amb la selecció espanyola guanyà un Campionat del Món 2008 i tres d’Europa 2009, 2011, 2013, i amb la catalana, dues Blanes Golden Cup 2007, 2009 i un subcampionat…