Resultats de la cerca

S’inicià al Club Hoquei Caldes i en la seva primera temporada de sènior, la 1968-69, fitxà per l’Hoquei Club Sentmenat i debutà a la màxima categoria Entre el 1969 i el 1970, mentre feia el servei militar, jugà al Brotitel de Múrcia i el Rayo Vallecano de Madrid Es mantingué en el Sentmenat fins el 1974, amb el qual fou subcampió de Lliga 1973 Després tornà al Caldes, visqué una segona etapa al Sentmenat i acabà la seva carrera a l’Arenys de Munt 1978-80 La seva capacitat golejadora el portà a la selecció espanyola, amb la qual fou subcampió de la Copa de les Nacions de Montreux 1973

Format al SHUM Maçanet, debutà amb el primer equip el 2005, el mateix any que fou subcampió d’Europa júnior amb la selecció espanyola Amb el SHUM, el 2007 esdevingué capità de l’equip, i guanyà dues Copes del Príncep 2008, 2011

S’inicià al Club Natació Igualada, amb el qual guanyà dos Campionats d’Espanya 1998, 2000 El 2000, l’equip es convertí en Igualada Hoquei Club femení i, el mateix any, debutà com a internacional i guanyà el Campionat del Món amb la selecció espanyola La temporada 2005-06 jugà en el Gulpilhares portuguès, amb el qual guanyà la Copa de Portugal, i la següent anà al Biesca Gijón, amb el qual aconseguí la primera edició de la Copa d’Europa 2007 Tornà a l’Igualada 2007-08 i al Gijón 2008-11, i guanyà una OK Lliga 2009 i dues Copes d’Europa més 2010, 2011 La temporada 2011-12 tornà novament a l’…

Jugà al Poveda, el Martinenc, la Salle Bonanova i el Sants-Montjuïc, equips aquests dos últims en els quals també entrenà la base Fou segon entrenador del Club Patí Vic 1997-99, amb el qual guanyà la Copa del Rei 1998, i preparador físic de la selecció espanyola subcampiona del món 1999 Dirigí el Club Hoquei Mataró 1999-2001, amb el qual pujà a la primera divisió, i fou el segon entrenador de la selecció espanyola femenina que guanyà el Mundial 2000 També dirigí el Futbol Club Barcelona de primera divisió 2002-03 i el Club Hoquei Patí Sant Cugat femení 2004-05 Com a seleccionador espanyol…

Fou fundat el 1952, inicialment amb l’hoquei com a activitat principal i posteriorment també amb el patinatge artístic L’equip sènior femení fou el que més èxits assolí, ja que la temporada 1989-90 guanyà l’edició inaugural de la Lliga Catalana, la primera que hi hagué a tot l’Estat espanyol, i el 1993 fou subcampió d’Espanya

Conegut com Copa Germans Pironti, es creà com a homenatge als italians Luigi i Ernesto Pironti, primer president i membre de la junta directiva, respectivament, de la Federació Catalana d’Hoquei Patins quan aquesta es fundà, el 1930 Els vencedors foren el Cerdanyola Club d’Hoquei 1941, 1944, el Girona Club Hoquei 1942, el Reial Club Deportiu Espanyol 1943, 1946, el Centre d’Esports Sabadell 1945 i el Reus Ploms 1947

El 1997 arribà a Catalunya procedent del CA Social de San Juan per jugar els darrers quatre partits de Lliga amb el Club Patí Voltregà Davanter, la temporada següent fitxà pel Futbol Club Barcelona 1997-98 i guanyà la Lliga, però marxà a l’Argentina Posteriorment tornà dues vegades més a Catalunya per jugar en breus etapes en el CP Voltregà 2004, 2006, aquesta última quan ja s’havia retirat per primer cop Amb la selecció del seu país fou campió del món 1995 i fou escollit millor jugador del campionat També assolí una medalla de bronze 1993 i tres de plata 1997, 2001, 2003 en el Mundial

Davanter, jugà al juvenil del Futbol Club Barcelona passà al Cerdanyola Club d’Hoquei, amb el qual debutà a la màxima categoria al Club Esportiu Noia al Club Patí Vic, i la temporada 1985-86 al Club Patí Tordera, equip amb què guanyà la Copa de la CERS A partir d’aquell moment marxà a Itàlia, on jugà al Forte dei Marmi 1986-89, al Valdagno 1989-91, 1995-98, al Trissino 1991-93 i al Lodi 1994-95 Després fou entrenador del Sandrigo i el Valdagno, amb el qual el 2010 guanyà per primera vegada la Lliga italiana

El 1936 començà a patinar a la pista del Turó de Barcelona i el 1939 s’integrà en el seu equip d’hoquei sobre patins, amb el qual fou subcampió de Catalunya 1941, 1942 Aquell any fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol, que acabava de crear la secció d’aquest esport, i guanyà quatre Campionats de Catalunya 1944-47 i dos d’Espanya 1944, 1947, i després jugà al Futbol Club Barcelona i el Creu Roja El 1952, que es retirà, fou el número 1 de la primera promoció de l’Escola estatal d’entrenadors i es convertí en el tècnic del RCD Espanyol, amb el qual guanyà el Campionat de Catalunya 1953 i el d’…

Davanter, s’inicià el 1943 en el GEiEG de Girona, on jugà durant quinze anys Es convertí en capità, i fou dues vegades subcampió de Catalunya 1946, 1947 i d’Espanya 1947, 1949 El 1949 fou internacional amb la selecció espanyola, amb què es proclamà subcampió del món Després de penjar els patins entrenà durant vuit temporades el Coma Cros de Salt