Resultats de la cerca

Format en el Reus Deportiu, jugà un any de juvenil al Patí Reus i es proclamà campió d’Europa júnior 1972 amb la selecció espanyola Com a suplent de Santi García, visqué l’època daurada del Reus Deportiu, amb el qual guanyà cinc Lligues 1969-73, tres Copes 1970, 1971, 1973, quatre Copes d’Europa 1969-72 i un Mundialet de clubs 1969 La temporada 1981-82 fitxà pel Club Patí Cambrils, en què acabà la seva carrera

Defensa formada a la UE Barberà i al CH Santa Perpètua Després de guanyar una Lliga amb el Barberà 1993, fitxà per l’HC Sentmenat, equip on es retirà per primer cop a 32 anys Després tornà i jugà sis temporades al Cerdanyola CH, amb el qual conquerí la Lliga i la Copa de la Reina 2010, abans de retornar a la UE Barberà Amb la selecció espanyola guanyà el Campionat d’Europa 1995

Davanter, jugà al CT Barcino 1970-72, el CE Arenys de Munt 1972-73 i el CE Noia 1973-74, abans de fitxar pel Reus Deportiu 1974-86, club en què es retirà Conquerí una Recopa d’Europa 1984, una Copa del Rei 1983 i una Supercopa d’Espanya 1984, i fou el màxim golejador de la Lliga en tres ocasions Disputà 38 partits amb la selecció espanyola i guanyà tres Campionats d’Europa 1979, 1981, 1983 Com a entrenador, dirigí diversos equips de base al Reus Deportiu, i els primers equips del Cambrils CH, el CH Vilaseca i el CP Calafell Ha estat regidor d’Esports de l’Ajuntament de Reus

S’integrà en l’equip infantil del Cerdanyola Club d’Hoquei quan aquest es fundà el 1936 L’any 1941 guanyà el primer títol amb el Cerdanyola, el Trofeu Germans Pironti, i el 1942 fitxà pel RCD Espanyol, amb el qual jugà dues temporades i conquerí dos Campionats de Catalunya Tornà al Cerdanyola 1945-48 i l’Espanyol 1948-51, amb el qual guanyà tres Campionats de Catalunya i dos d’Espanya Acabà la seva carrera jugant dos anys al Club Hoquei Catalunya El 1947 jugà alguns partits amistosos amb la selecció espanyola El 1956 es traslladà a viure a Madrid, on feu d’entrenador del Marianistas i el…

Formà part del grup de pioners del Cerdanyola Club d’Hoquei, fundat el 1936, amb el qual guanyà el Trofeu Germans Pironti 1941, el primer títol de l’entitat El 1943 anà a l’Espanyol, on coincidí amb el seu germà Marcos, i jugant com a davanter guanyà el Campionat de Catalunya i la primera edició del Campionat d’Espanya 1944 Es retirà jove i, després de ser secretari de la junta directiva del Club Tennis Barcino, entrà en el món de la política

Format al planter del Club Patí Voltregà, amb el qual debutà en la màxima categoria, hi jugà fins la temporada 1986-87, quan fitxà pel Club Esportiu Noia Abans es proclamà campió d’Europa 1985 amb la selecció espanyola Durant les quatre temporades que estigué al club de Sant Sadurní guanyà la Lliga i la Recopa 1988, la Copa d’Europa 1989, i la Lliga Catalana i la Superocopa d’Europa 1990 Finalment jugà al Club Patí Vic 1991-97, on es retirà Després de la retirada, dirigí equips de categories de base, i la temporada 2011-12 es convertí en el segon entrenador del CP Voltregà a l’OK Lliga

S’inicià en aquest esport al Club Natació Igualada, que anys després s’integrà com una secció més de l’Igualada Hoquei Club A catorze anys debutà a l’equip sènior, amb el qual fou subcampiona d’Espanya 2009 Posteriorment jugà al CP Alcorcón Madrid, al francès US-Coutras Féminine 2014-15, de nou al CP Alcorcón 2015-17 i des de la temporada 2017-18 al CP Voltregà Amb l'equip madrileny es proclamà campiona d'Europa 2014 i subcampiona de la Copa de la Reina 2013 També ha jugat amb la selecció catalana, amb la qual ha guanyat dos Campionats d’Espanya autonòmics 2009, 2010, i amb l’espanyola, amb…

Formada al CN Igualada, club on desenvolupà tota la seva carrera fins que es retirà el 2001 Guanyà quatre Campionats de la Lliga Catalana i quatre d’Espanya 1996, 1997, 1998, 2000 Amb la selecció espanyola es proclamà campiona del món 1996 i obtingué la medalla de bronze en l’europeu 1997

Desenvolupà la carrera esportiva en clubs de la seva localitat Club Natació Igualada, Igualada Femení HCP i l’Igualada HC Fou sis vegades campiona d’Espanya amb el CN Igualada i també jugà tres anys amb la selecció espanyola, amb la qual es proclamà campiona del món 1996

Davanter, la temporada 1972-73 fitxà pel juvenil del FC Barcelona i poc després debutà amb el primer equip Excepte la temporada 1975-76, en què milità en el Reus Deportiu, i la 1985-86, que tancà la seva trajectòria esportiva al CH Piera, sempre defensà la samarreta del Barça, amb el qual conquerí deu Copes d’Europa 1973, 1974, 1978-85, nou Lligues 1974, 1977-82, 1984, 1985, cinc Copes d’Espanya 1975, 1978, 1979, 1981, 1985 i cinc Supercopes d’Europa 1981, 1982-85, a les quals cal afegir un Mundialet de clubs 1983 i dues Copes de les Nacions de Montreux en representació d’Espanya 1978, 1980…