Resultats de la cerca

Davanter format en els equips inferiors de l’Igualada Hoquei Club, debutà a la màxima categoria la temporada 1994-95 Posteriorment jugà a l’equip italià de Novara 1999-2000 i el Futbol Club Barcelona 2000-03, i retornà a l’Igualada la temporada 2003-04 Aconseguí cinc Copes d’Europa 1996, 1998, 1999, 2001, 2002, quatre Lligues espanyoles 1997, 2001, 2002, 2003 i una d’italiana 2000, com també una Copa italiana 1995 i dues Copes del Rei 2002, 2003 Formà part de la selecció catalana que guanyà el mundial B de Macau 2004

Davanter format al CP Ripoll, el 1995 fitxà pel CP Voltregà, amb el qual debutà en la màxima categoria Jugà en el CP Vic 1997-2004, amb el qual guanyà una Copa del Rei 1999 i una Copa de la CERS 2001, tornà al Voltregà 2004-06, passà al CP Vilafranca 2006-08, amb el qual pujà a l’OK Lliga, i es retirà al Cerdanyola HC 2008-09 També fou campió d’Europa juvenil i júnior amb la selecció espanyola 1995, 1998 i guanyà una Copa Llatina sub-23 1999

Davantera formada al Girona Club d’Hoquei, jugà a l’Hoquei Club Salt 2001-04 i al Club Hoquei Patí Sant Feliu 2004-07 Des del 2007 jugà al Club Patí Voltregà, equip amb el que es proclamà campiona de la Copa d’Europa 2008, 2011, 2013, 2016, 2017, 2019, del Campionat de Lliga 2011-14, 2016, la Copa de la Reina 2008, 2011, 2014, 2017 i la Lliga Catalana 2008, 2009 Amb la selecció espanyola fou campiona del món 2008 i d’Europa 2009 Amb la selecció catalana fou subcampiona 2007 i campiona 2010 de la Copa Amèrica

Davanter format al CP Voltregà, club en el qual transcorregué tota la seva carrera esportiva El 1980 debutà amb el primer equip, amb el qual guanyà la Lliga Catalana 1991 i disputà tres finals de la Copa del Rei 1991, 1992, 1993 i una de la Recopa 1992 També fou cinc vegades internacional amb la selecció espanyola absoluta

S’inicià en el SHUM Maçanet i després jugà en les categories de base del Girona i el GEiEG abans de tornar al club selvatà, amb el qual debutà en la màxima categoria la temporada 2001-02 Fou campió d’Europa júnior i del món sub-18 amb la selecció espanyola 2002 Jugà al FC Barcelona 2003-05, amb el qual guanyà dues Lligues 2004, 2005, dues Copes d’Europa 2004, 2005, una Copa Continental 2005, una Supercopa d’Espanya 2005 i una Copa del Rei 2005, i posteriorment amb l’Oliveirense portuguès 2005-06, l’Alcoi 2006-08 i el GEiEG 2008-10, amb els quals ascendí a l’OK Lliga, i el Saint Omer francès…

Membre del Valldemia de Mataró en la seva joventut Durant els anys cinquanta fou president de la secció d’hoquei patins del RCD Espanyol i el 1960 entrà a la junta directiva de la Federació Catalana de Patinatge com a vicepresident, i el 1965 en fou elegit president També fou delegat de la selecció espanyola absoluta, membre de la junta directiva de la Federació Espanyola de Patinatge i vicepresident d’aquest mateix organisme el 1971 després de dimitir com a president de la Federació Catalana

Jugà en les categories base del CE Noia i es retirà jove per dedicar-se a entrenar Començà la temporada 1994-95 fent d’ajudant de Josep Maria Barberà al Noia i la de 1995-96 feu el mateix a l’Igualada Dirigí el CP Flix 1996-99 i el Noia 2000-03, 2005-07 Guanyà una Copa Federació 2002

Migcampista format al CE Noia, amb el qual debutà en la màxima categoria als setze anys Jugà al FC Barcelona 1987-91 i al CP Vic 1991-93, i la temporada 1993-94 arribà al CH Piera, amb el qual pujà a la divisió d’honor Al novembre del 1995 compaginà les tasques de jugador i entrenador Començà la temporada 1996-97 com a entrenador del Piera, però l’acabà tornant a jugar, primer amb l’Alberic de primera divisió, i després a França amb el Quevert, amb el qual guanyà la Lliga També fou internacional júnior i absolut amb la selecció espanyola, amb la qual fou subcampió d’Europa 1987

Els anys cinquanta jugà al Club Patín, el Vidalet i l’Apolo a primera divisió Com a entrenador, visqué la seva millor etapa en el CP Voltregà, que feu pujar de tercera a primera divisió i convertí en campió de Catalunya 1959 i d’Espanya 1960 Després entrenà, entre d’altres, el CH Piera i el CH Mataró També fou seleccionador espanyol juvenil i conquerí el títol europeu de la categoria 1966

S’inicià a l’HC Sant Just i el 1967 fitxà pel juvenil del FC Barcelona La temporada 1968-69 debutà amb el primer equip, en el qual jugà fins el 1976, que ho deixà per una malaltia El 1969 fou subcampió d’Europa júnior amb Espanya i amb el Barça guanyà dues Copes d’Europa 1973, 1974, una Lliga 1974 i dues Copes d’Espanya 1972, 1975 Del 2002 al 2005 entrenà el Sant Just