Resultats de la cerca

Organitzat per la Federació Internacional d’Hoquei sobre Patins, la primera edició tingué lloc a Stuttgart Alemanya l’any 1936 Catalunya acollí quatre edicions d’aquest campionat La primera es disputà entre l’1 i el 10 de juny de 1951 al Pavelló dels Esports de Barcelona La competició es desenvolupà pel sistema de lligueta, i el darrer partit decidí el títol Espanya 4 - Portugal 3 La selecció espanyola era formada per Josep Soteras, Joan Orpinell, August Serra, Jordi Trias, Tito Mas, Josep Llinàs, Ramon Bassó i Joan Antoni Zabalia, amb Joan Antoni Samaranch com a seleccionador…

Creat el 1930, fou un dels fundadors de la Federació Catalana d’Hoquei sobre Patins Tenia la seu al Maricel Park, un parc d’atraccions si-tuat a la Foixarda de Montjuïc, la pista de patinatge del qual, inaugurada el 28 d’agost de 1930, acollí la final del primer Campionat de Catalunya l’11 de setembre del mateix any Després de la Guerra Civil Espanyola, desaparegué

Fundat l’any 1970, nasqué com a escissió de la secció d’hoquei sobre patins del Casal Vilafranquí, creat el 1951 Inicialment jugà els seus partits a la pista del collegi Sant Ramon, que també acollí el Club Patí Sant Ramon Aquest últim, durant molts anys, feu les funcions de secció d’hoquei de base del club Des del 1982 organitza el Torneig de l’Enxaneta La temporada 1979-80 assolí el seu primer ascens a la divisió d’honor, on hi ha competit durant diverses temporades Disputà dues semifinals 1998, 1999 de la Copa de la CERS, competició en la qual es proclamà subcampió el 2016…

Inicis i consolidació Dedicada preferentment al futbol, al llarg de la seva història ha tingut una vintena de seccions, cinc de les quals són actualment professionals futbol, bàsquet, handbol, hoquei sobre patins i futbol sala i una desena són amateurs , entre les quals destaquen les d’atletisme, voleibol i rugbi L’octubre del 1899 el suís resident a Barcelona Joan Gamper feu una crida al periòdic Los Deportes per a reunir els afeccionats al futbol que volguessin crear un club A la seva crida respongueren onze persones Otto Kunzle, Walter Wild, John i William Parsons, Otto Maier, Lluís d’Ossó…