Resultats de la cerca

Davanter format al Club Hoquei Girona, jugà també al GEiEG de Girona i al Reial Club Deportiu Espanyol, equip amb el qual guanyà tres Campionats de Catalunya i dos d’Espanya Participà amb la selecció espanyola en tots el Campionats del Món i d’Europa entre el 1947 i el 1951, i guanyà els Campionats d’Europa 1951 i el Món 1951 Al final dels anys vuitanta es vinculà amb el món de la pilota i fou delegat a Girona de la Federació Catalana de Pilota

S’inicià al CP Folgueroles i a disset fitxà pel CP Voltregà, amb el qual guanyà cinc Campionats de Lliga de Catalunya 2003-08, dos Campionats d’Espanya 2005, 2006, tres Copes de la Reina 2006, 2007, 2008 i una Copa d’Europa 2008 Es retirà a la meitat de la temporada 2008-09

Es formà al Reus Deportiu, amb el primer equip del qual fou campió de Catalunya i d’Espanya de segona divisió 1947 i campió d’Espanya de la màxima categoria 1952, després de proclamar-se subcampió de la mateixa competició els dos anys anteriors El 1954 fitxà pel Futbol Club Barcelona, amb el qual fou dues vegades campió de Catalunya 1957, 1960 i una d’Espanya 1958 Acabà la carrera al Club Patí Vilanova, amb el qual jugà fins el 1965, un any després de guanyar els Campionats de Catalunya i d’Espanya com a jugador entrenador Amb la selecció espanyola aconseguí el primer títol…

Formada a l’Igualada HC, hi jugà com a defensa fins el 1996, quan es retirà Quant a clubs, guanyà sis Campionats d’Espanya Fou internacional amb Catalunya partits d’exhibició i amb Espanya, selecció amb la qual assolí dos Campionats del Món 1994, 1996 i un d’Europa 1995 Com a entrenadora, dirigí l’equip femení B de l’Igualada 1998-2000

Començà al Club Hoquei Canet i passà al Centre d’Esports Arenys de Munt, amb el qual guanyà dos Campionats de Catalunya 1999, 2002 i dos d’Espanya 1999, 2003 Amb la selecció espanyola assolí tres Campionats del Món 1994, 1996, 2000 i un d’Europa 1995 L’any 2004 jugà el primer partit de la història de la selecció catalana femenina

Davanter que s’inicià al CE Noia Marxà al CP Tenerife 1998-99 i retornà al Noia una temporada, abans de fitxar per l’Infante de Sagres portuguès 2000-02 Posteriorment jugà al FC Porto en dues etapes 2002-07 i 2009-12 i al Reus Deportiu 2007-09 L’any 2012 fitxà per l’AHM Valdagno, i el 2013, pel HC Forte dei Marmi, tots dos italians En el seu palmarès figura la Copa d’Europa 2009, el Mundial de clubs 2008, la Copa de la CERS 1998 i la Copa del Rei 1998 A Portugal, guanyà set Lligues 2003-07, 2010, 2011 i dues Copes 2005, 2006, i a Itàlia, quatre Lligues 2013, 2014, 2015, 2016, una Copa 2013 i…

S’inicià al CP Vic, però des dels dotze anys juga al CP Voltregà, equip amb el qual ha guanyat dues Copes d’Europa 2008, 2011, cinc Campionats d’Espanya 2003, 2005-08, dues Lligues espanyoles 2011, 2012, quatre Copes de la Reina 2006, 2007, 2008, 2011 i set Lligues catalanes 2003-09 Ha estat internacional absoluta tant amb Espanya com amb Catalunya Amb la selecció espanyola guanyà dos Campionats del Món 2000, 2008 i un Campionat d’Europa 2009

Amb l’Igualada Hoquei Línia es proclamà campió de Catalunya 1999, 2000 i d’Espanya 2001 i guanyà la Copa del Rei 1999 L’any 2000 fou el màxim golejador de la selecció espanyola d’hoquei en línia, amb la qual participà en tres Campionats del Món 2000, 2001, 2003 També formà part de la selecció espanyola d’hoquei sobre gel, amb la qual guanyà l’or en el grup D del Campionat d’Europa 1999 i disputà quatre Campionats del Món 1997-2000

Jugà tota la seva carrera esportiva al Centre d’Esports Arenys de Munt, a excepció de la temporada 2008-09 que formà part del Blanes Hoquei Club Guanyà dos Campionats d’Espanya 1999, 2004, una Copa de la Reina, tres Campionats de Catalunya, una Copa Generalitat 2010 i una Supercopa Catalana 2010 També fou internacional amb la selecció espanyola en dos Campio-nats d’Europa i un del Món, en els quals conquerí el títol mundial l’any 2000 i dos subcampionats europeus 1999, 2001

S’inicià en un dels primers clubs d’aquesta especialitat, l’HC Premià 1995-98 Més tard, passà pel Club Escolapis Sarrià, el CHL l’Escala i el CH Rubí Cent Patins, del qual també fou entrenador Aconseguí cinc Campionats de Catalunya i tres d’Espanya, i guanyà una Copa del Rei En l’àmbit internacional, participà en tres Campionats del Món 1998, 1999, 2003 En la seva única representació de la selecció catalana, aconseguí el tercer lloc a la World Cup 2004 Fou seleccionador català en la primera Lliga mediterrània