Resultats de la cerca

Davanter format a l’equip Casa Italia de la seva localitat natal, que fitxà pel Club Esportiu Noia 1989-90 procedent del Seregno italià Amb el Noia guanyà una Supercopa d’Europa i una Lliga Catalana, i després jugà al Reus Deportiu 1990-93 i al FC Barcelona 1993-2004 Amb l’equip blaugrana, del qual fou capità les cinc darreres temporades, aconseguí cinc Copes d’Europa 1997, 2000-02, 2004, una Supercopa d’Europa 1997, una Copa Intercontinental 1998, quatre Copes Continentals 2000, 2001, 2002, 2004, vuit Lligues 1996, 1998-2004, quatre Copes del Rei 1994, 2000, 2002, 2003, tres…

Format al SHUM Maçanet, debutà amb el primer equip el 2005, el mateix any que fou subcampió d’Europa júnior amb la selecció espanyola Amb el SHUM, el 2007 esdevingué capità de l’equip, i guanyà dues Copes del Príncep 2008, 2011

Davanter, s’inicià el 1943 en el GEiEG de Girona, on jugà durant quinze anys Es convertí en capità, i fou dues vegades subcampió de Catalunya 1946, 1947 i d’Espanya 1947, 1949 El 1949 fou internacional amb la selecció espanyola, amb què es proclamà subcampió del món Després de penjar els patins entrenà durant vuit temporades el Coma Cros de Salt

Defensa, jugà en el CP Voltregà des dels sis anys fins que es retirà, el 1990, essent el capità del primer equip Debutà en la màxima categoria el 1977 quan encara no havia complert els disset anys, la mateixa temporada que el Voltregà guanyà la Copa del Rei El 1979 fou subcampió de la Recopa i el mateix any guanyà el Campionat d’Europa júnior amb la selecció espanyola

Començà a l’Igualada Hoquei Club, i la temporada 1951-52 jugà amb el Club Hoquei Mataró, mentre estudiava a Canet de Mar, i tornà a l’Igualada 1952-71, del qual en fou capità i jugador entrenador els dos darrers anys El 1961 es proclamà subcampió d’Espanya Amb la selecció espanyola, el 1960 fou subcampió del món i guanyà la Copa de les Nacions de Montreux

S’inicià en l’hoquei sobre patins tradicional Amb el Rubí Cent Patins guanyà una Copa del Rei 2006 i amb l’Associació Esportiva Sant Andreu, equip en el qual feu d’entrenador jugador a partir del 2008, una Copa Príncep d’Astúries 2012 Amb la selecció espanyola disputà cinc Campionats del Món i esdevingué el capità de l’equip Guanyà un Mundial B 2010 i marcà el gol de la victòria

S’inicià com a davanter al CP Vic, club en què debutà a la màxima categoria i arribà a ser el capità durant diverses temporades Pel que fa a títols, quant als clubs conquerí una Copa de la CERS 2001, tres Copes del Rei 1999, 2009, 2010 i una Supercopa d’Espanya 2009 Fou internacional absolut tant amb Catalunya com amb Espanya Amb la selecció catalana guanyà una Copa Amèrica 2010 i una Golden Cup 2010, i amb la selecció espanyola conquerí tres Campionats del Món 2007, 2009, 2011 i tres d’Europa 2006, 2008, 2010

Defensa, jugà al Club Esportiu Noia, equip amb què debutà a la màxima categoria a disset anys Amb el Noia, del qual durant molts anys fou capità, jugà fins el 2008 i guanyà dues Copes del Rei 1998, 2008, una Copa de la CERS 1998 i una Copa Federació 2001 També fou subcampió d’Europa júnior amb la selecció espanyola absoluta 1994 i guanyà la Copa Llatina amb la selecció sub-21 1995 i sub-23 1997 Fitxà pel Club Patí Monjos, de primera divisió, amb el qual aconseguí l’ascens a l’OK Lliga la temporada 2010-11 i es retirà La temporada 2011-12 debutà com a entrenador del Club Patí…

Davanter, excepte una temporada en el Futbol Club Barcelona 1961-62, tota la seva trajectòria transcorregué en el Reus Deportiu 1954-74 Guanyà sis Copes d’Europa 1967-72, set Lligues 1966, 1967, 1969-73, quatre Copes d’Espanya 1966, 1970, 1971, 1973, un Campionat de Catalunya 1967 i un Mundial oficiós de clubs 1969 Amb la selecció espanyola, de la qual fou el capità, jugà 114 partits i guanyà tres Campionats del Món 1966, 1970, 1972 i un d’Europa 1969 Es retirà el 1974 Posteriorment fou seleccionador espanyol 1976-78 i guanyà el Mundial 1976 Formà part de la directiva del Reus…

El 1936 s’inicià a la pista del Turó de Barcelona, després anà al Club Patín i el 1942 fitxà pel Futbol Club Barcelona, i del qual es convertí en el capità quan el club creà la secció d’hoquei sobre patins El 1943 fou subcampió de Catalunya amb el Barça, però la secció desaparegué i passà al Reial Club Deportiu Espanyol, amb el qual el 1944 es proclamà campió de Catalunya i d’Espanya Es retira el 1945 i entrenà el RCD Espanyol 1947-51, amb el qual guanyà quatre Campionats d’Espanya 1947, 1948, 1949, 1951 i cinc de Catalunya 1947-51 Al final dels anys cinquanta també fou membre de…