Resultats de la cerca

L’any 1954 s’estrenà en la màxima categoria després de guanyar la promoció d’ascens, en un equip on destacà l’internacional Ricard Brasal Tot i això l’equip no es consolidà a primera divisió i els ascensos i descensos foren la tònica durant els vint anys següents Finalment la temporada 1973-74 jugà a la divisió d’honor espanyola, categoria on romangué durant dotze temporades, fins 1984-85 Aquesta participació a la divisió d’honor coincidí amb l’època d’expansió del club Al febrer del 1980 inaugurà el seu pavelló poliesportiu i abandonà el pavelló municipal, que utilitzava des del 1973 La…

Després d’iniciar-se en l’equip de Ripoll, el 1992 anà al Club Patí Voltregà, amb el primer equip del qual debutà el 1995, el mateix any en què fou campió d’Europa juvenil amb la selecció espanyola El 1996 fitxà pel Liceo de la Corunya, amb el qual guanyà una Copa del Rei 1997 i una Copa de la CERS 1999, després de ser campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola 1998 La temporada 1999-2000 la començà al SHUM Maçanet i l’acabà a l’RHC Langenthal suís, amb el qual fou campió de Lliga, i després jugà al Club Patí Mieres 2000-03, l’HC Cee 2003-05 i el Liceo B 2005-06, on es retirà després de…

Després d’aprendre a patinar al Club Natació Reus Ploms, el 1948 s’incorporà al Reus Deportiu i formà part del seu primer equip en dues etapes 1948-55, 1957-62, amb un breu pas pel Club Patí Tortosa a segona divisió després d’haver-se retirat un any El 1952 guanyà el primer Campionat d’Espanya del Reus Deportiu, club que entrenà després de retirar-se i formà part de la junta directiva de la secció d’hoquei sobre patins Fou una vegada internacional amb la selecció espanyola

Defensa que començà a jugar al Club Patí Voltregà, amb el qual debutà a la divisió d’honor la temporada 1982-83 El 1988 marxà al Piera, club en què jugà una temporada, i després arribà al Noia, amb el qual en la seva primera temporada 1989-1990 guanyà una Lliga Catalana i una Supercopa d’Europa Deixà el Noia el 1991 per fitxar pel FC Barcelona, en el qual romangué dues temporades, fins a la 1992-93 La següent tornà al Voltregà, on jugà cinc temporades més fins que el 1998 es retirà Però uns mesos després jugà amb el Blanes a primera divisió i després encara ho feu uns quants partits amb el…

Sorgí de La Salle Bonanova i després anà al Laietà, època en la qual fou internacional júnior amb la selecció espanyola Després jugà al Cerdanyola Club Hoquei 1976-80, el Club Patí Vilanova 1980-81, el Club Hoquei Piera 1981-85, l’Igualada Hoquei Club 1985-86 i el Club Hoquei Lloret 1986-88, club el qual també entrenà

Durant els anys cinquanta jugà al Futbol Club Barcelona i després ho feu al Poble Nou Després de retirar-se, també feu d’entrenador en el FC Barcelona i el Sagrada Família de Terrassa, i els anys vuitanta entrà a la Federació Espanyola de Patinatge com a responsable de material El seu fill, Jordi Martí Masdeu, fou un destacat àrbitre

Format en el FC Barcelona, jugà al primer equip 1968-73 i guanyà la primera Copa d’Europa de l’entitat 1973 i una Copa d’Espanya 1972 Després marxà una temporada al Femsa de Madrid, a la primera divisió, i una altra al Sabadell, a la divisió d’honor Finalitzà la carrera esportiva al Sentmenat 1975-80, on es retirà després de ser subcampió de la Recopa d’Europa 1980

Formà part de la plantilla del FC Barcelona que la temporada 1949-50 pujà a la màxima categoria després de guanyar el Campionat de Catalunya i d’Espanya de segona divisió Després jugà al Creu Roja 1951-52, 1953-55, a l’Apolo 1952-53 i l’Arrahona de Sabadell 1955-59, amb el qual fou campió d’Espanya el darrer any Acabà la seva carrera a l’Hispano Olivetti de Barcelona, a segona divisió

Defensa formada a la UE Barberà i al CH Santa Perpètua Després de guanyar una Lliga amb el Barberà 1993, fitxà per l’HC Sentmenat, equip on es retirà per primer cop a 32 anys Després tornà i jugà sis temporades al Cerdanyola CH, amb el qual conquerí la Lliga i la Copa de la Reina 2010, abans de retornar a la UE Barberà Amb la selecció espanyola guanyà el Campionat d’Europa 1995

El gran dels germans Càceres fitxà pel juvenil del FC Barcelona el 1985 Fou internacional júnior i debutà amb el primer equip, però la temporada 1989-90 anà al CP Mollet Després jugà tres anys al CP Voltregà, amb el qual guanyà una Lliga Catalana 1991, dos al CP Vilafranca i un al CP Vila-seca, on es retirà el 1996 Després fou entrenador del mateix equip durant tres anys, un a la divisió d’honor i dos a primera divisió