Resultats de la cerca

Al final de la dècada de 1920 jugà a l’Skating Club Catalunya i el Hockey Patín Club Barcelona El 1930 entrà a la junta directiva de la Federació Catalana d’Hoquei sobre Patins i, al mes de gener del 1933, es convertí en el seu president fins a l’esclat de la Guerra Civil

Es formà en el Reus Deportiu, en el qual desenvolupà tota la carrera 1987-2006 i guanyà dues Copes de la CERS 2003, 2004 i una Copa del Rei 2006 Fou internacional amb la selecció catalana El 2007 entrà a la junta directiva del Reus Deportiu i en fou el vicepresident fins el 2011

Durant els anys cinquanta jugà al Futbol Club Barcelona i després ho feu al Poble Nou Després de retirar-se, també feu d’entrenador en el FC Barcelona i el Sagrada Família de Terrassa, i els anys vuitanta entrà a la Federació Espanyola de Patinatge com a responsable de material El seu fill, Jordi Martí Masdeu, fou un destacat àrbitre

Jugà al Club Turó, que presidí durant la dècada dels quaranta, i també fou delegat de la secció d’hoquei patins del RCD Espanyol L’any 1956 entrà com a vicepresident a la junta directiva de la Federació Catalana de Patinatge, que posteriorment presidí 1960-65 També fou vocal de la junta directiva de l’Espanyol i responsable de les seccions els anys setanta

Es vinculà a l’hoquei com a delegat dels equips del collegi Claret, en el qual jugaven els seus fills El 1968 entrà a la Federació Catalana de Patinatge com a tresorer, a partir del 1971 fou vicepresident i entre el 1972 i el 1974, president Deixà el càrrec quan la Federació Espanyola de Patinatge dissolgué la catalana per dividir-la en quatre estaments provincials

El 1965 entrà a la junta directiva del Reus Deportiu Presidí la secció d’hoquei sobre patins en dues etapes 1969-73, 1979-80 i, entremig de les dues, dirigí l’entitat 1973-77 Durant el seu mandat el club guanyà nombrosos títols, entre els quals cal esmentar sis Copes d’Europa consecutives 1967-72 Els anys seixanta també fou vocal de la junta directiva de la Federació Espanyola de Patinatge

Al principi dels anys seixanta entrà a la junta directiva de la Federació Catalana de Patinatge En fou vicepresident i al gener del 1971 es convertí en el president després de la dimissió de Carles Becerra, i es mantingué en el càrrec fins el dia de la seva mort En la seva memòria, la Federació Catalana creà el 1975 el Trofeu Santiago Pagès, que se celebrà fins al final dels anys vuitanta

Davanter, començà al Club Patí Reus, filial del Reus Deportiu, al qual s’integrà el 1967 i amb el qual guanyà cinc Copes d’Europa 1968-72, cinc Lligues 1969-73 i tres Copes d’Espanya 1970, 1971, 1973 També jugà al Reus Ploms 1974-81, i en els anys vuitanta fou entrenador dels dos clubs Després entrenà equips d’hoquei de base i el 2009 entrà al Comitè Tècnic de la delegació tarragonina de la Federació Catalana de Patinatge

Entrà com a vocal a la junta directiva de la Federació Espanyola de Patinatge quan aquesta es constituí l’any 1954 Després de ser nomenat president del comitè tècnic d’hoquei sobre patins, el 1962 accedí al càrrec de seleccionador espanyol i es proclamà subcampió del món Romangué només uns mesos en el càrrec, i tornà a la junta directiva de la federació espanyola, en la qual, al final dels anys seixanta, fou també el delegat responsable de l’hoquei sobre gel

Membre del Valldemia de Mataró en la seva joventut Durant els anys cinquanta fou president de la secció d’hoquei patins del RCD Espanyol i el 1960 entrà a la junta directiva de la Federació Catalana de Patinatge com a vicepresident, i el 1965 en fou elegit president També fou delegat de la selecció espanyola absoluta, membre de la junta directiva de la Federació Espanyola de Patinatge i vicepresident d’aquest mateix organisme el 1971 després de dimitir com a president de la Federació Catalana