Resultats de la cerca

Defensa formada al Club Esportiu Arenys de Munt, desenvolupà tota la seva carrera en aquest club, excepte una temporada en el Club Hoquei Canet Amb el CE Arenys de Munt, conquerí quatre Cam-pionats d’Espanya consecutius 1999-2002 i tres de Catalunya 1999, 2000, 2002 Fou internacional tant amb la selecció catalana com amb l’espanyola Amb Espanya, guanyà el Campionat del Món 2000 i fou subcampiona d’Europa 1999, 2001

S’inicià a set anys en un equip mixt al Club Esportiu Arenys de Munt i el 2003 arribà al primer equip femení Excepte la temporada 2012-13, que jugà a l’Sfèric de Terrassa, sempre ho feu a l’Arenys de Munt, amb el qual fou campiona d’Espanya 2004, subcampiona de la Copa de la Reina 2006 i subcampiona d’Europa 2007 També fou internacional amb la selecció catalana absoluta i amb la selecció espanyola sub-19, amb la qual es proclamà campiona d’Europa 2007

S’inicià a l’Artilene de Sabadell i, a disset anys, arribà a l’Hoquei Club Sentmenat, amb el qual debutà a divisió d’honor la temporada 1969-70 Excepte una temporada en el Club Patí Vic 1975-76, sempre jugà al Sentmenat, amb el qual fou subcampió de la Recopa d’Europa el 1980, el mateix any que es retirà També fou internacional amb la selecció espanyola, amb la qual fou subcampió a la Copa de les Nacions de Montreux 1973 Dirigí una temporada el Club Hoquei Lloret i el Blanes Hoquei Club a primera divisió

S’inicià al Capellades Hoquei Club i el 1989 passà a l’Igualada Hoquei Club, en el qual desenvolupà la seva carrera, excepte la temporada 1998-99, que fou cedit al Club Esportiu Noia El 1997 debutà en la màxima categoria i guanyà la Lliga Conquerí la Copa d’Europa 1997 amb el dream team igualadí i la Supercopa d’Europa 2000 Fou internacional en totes les categories amb la selecció espanyola i guanyà un europeu juvenil 1994, un júnior 1997 i una Copa de les Nacions sènior a Montreux 2003, any en què fou tercer en el Campionat del Món Es retirà el 2008

Davanter, excepte una temporada en el Futbol Club Barcelona 1961-62, tota la seva trajectòria transcorregué en el Reus Deportiu 1954-74 Guanyà sis Copes d’Europa 1967-72, set Lligues 1966, 1967, 1969-73, quatre Copes d’Espanya 1966, 1970, 1971, 1973, un Campionat de Catalunya 1967 i un Mundial oficiós de clubs 1969 Amb la selecció espanyola, de la qual fou el capità, jugà 114 partits i guanyà tres Campionats del Món 1966, 1970, 1972 i un d’Europa 1969 Es retirà el 1974 Posteriorment fou seleccionador espanyol 1976-78 i guanyà el Mundial 1976 Formà part de la directiva del Reus…

S’inicià al Club Esportiu Noia, amb el qual debutà a l’OK Lliga la temporada 1995-96 Excepte la temporada 1998-99, que jugà cedit a la Unió Esportiva d’Horta, jugà fins el 2001 al Noia, amb el qual guanyà la Copa del Rei i la Copa CERS 1998 Després anà a Itàlia per jugar tres temporades al Prato 2002-04, amb el qual guanyà la Copa i la Lliga 2003 Tornà a Catalunya i romangué quatre temporades a l’Igualada 2005-08, i marxà de nou a terres italianes per jugar amb el Follonica 2009, amb una Copa i una Supercopa i el Giovinazzo 2010 La temporada 2010-11 tornà al Noia Fou…

Defensa que començà a jugar al Collegi dels Maristes de Sants de Barcelona La temporada 1957-58, pocs mesos després de ser campió d’Europa juvenil amb la selecció espanyola, fitxà pel FC Barcelona Amb el Barça guanyà dos Campionats d’Espanya 1958, 1963 i un Campionat de Catalunya 1960, i hi jugà fins el 1967, excepte la temporada 1961-62, que jugà amb el CP Voltregà, amb el qual guanyà un altre Campionat català Posteriorment, fitxà pel CH Mataró 1967-73, amb el qual guanyà el Campionat de Catalunya 1968 i la Lliga espanyola 1968, i el CE Vendrell 1973-74 Acabà la seva trajectòria…

El 1976 arribà al juvenil del Futbol Club Barcelona i el 1978 es convertí en el suplent del seu germà Carles en el primer equip, en el qual jugà fins el 1983, excepte la temporada 1981-82, que fou cedit a l’Alcobendas Guanyà quatre Copes d’Europa 1979, 1980, 1981, 1983, dues Supercopes d’Europa 1981, 1983, tres Lligues 1979, 1980, 1981 i dues Copes del Rei 1979, 1981 Posterior-ment jugà a l’AE Ripoll, el Club Hoquei Piera, el SHUM Maçanet, el Club Patí Ripollet i el Club d’Esports Vendrell Com a entrenador, dirigí l’AE Ripoll, el Club Patí Vilanova i el Patí Hoquei Club Sant…

Es formà al Club Patí Voltregà Després de proclamar-se campió d’Espanya juvenil 1961, tots els jugadors passaren a l’Inriva, el segon equip del Voltregà, que en dos anys pujà de tercera divisió a divisió d’honor Fou campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola 1964 i el 1965 debutà amb el primer equip del CP Voltregà, del qual ja no es mogué fins el 1977, que es retirà, excepte uns mesos durant el 1969 que jugà al Follonica italià Guanyà un Campionat de Catalunya 1965, tres Lligues 1965, 1975, 1976, quatre Copes d’Espanya 1965, 1969, 1974, 1977 i tres Copes d’Europa 1966,…

Davanter, la temporada 1972-73 fitxà pel juvenil del FC Barcelona i poc després debutà amb el primer equip Excepte la temporada 1975-76, en què milità en el Reus Deportiu, i la 1985-86, que tancà la seva trajectòria esportiva al CH Piera, sempre defensà la samarreta del Barça, amb el qual conquerí deu Copes d’Europa 1973, 1974, 1978-85, nou Lligues 1974, 1977-82, 1984, 1985, cinc Copes d’Espanya 1975, 1978, 1979, 1981, 1985 i cinc Supercopes d’Europa 1981, 1982-85, a les quals cal afegir un Mundialet de clubs 1983 i dues Copes de les Nacions de Montreux en representació d’Espanya…