Resultats de la cerca

Davanter format al CP Tordera, on jugà durant vint anys repartits en tres etapes diferents També milità al Tenerife HC, el Liceo de la Corunya 1982-84, el HC Monza italià 1985-86, el CP Jonquerenc i el CH Lloret En l’àmbit de clubs conquerí una Lliga 1983, una Copa del Rei 1984 i una Copa de la Cers amb el CP Tordera 1985 Fou màxim golejador de la Lliga la temporada 1978-79 Amb la selecció espanyola absoluta, conquerí el Campionat d’Europa de Barcelona 1979 Després de penjar els patins, a la dècada del 2000 dirigí el CP Vic una temporada, CH Mataró dues temporades i CH Blanes…

Fou el primer delegat i entrenador de la secció d’hoquei patins del Futbol Club Barcelona quan aquesta es creà el 1942 Posteriorment, els anys cinquanta, també fou àrbitre internacional i membre de l’equip tècnic de la selecció espanyola que es proclamà per primera vegada campiona del món 1951

Destacà amb l’Apolo Patín Club, amb el qual la temporada 1948-49 pujà a primera divisió i la següent es proclamà campió d’Espanya 1950 Fitxà pel RCD Espanyol 1951-52 i guanyà el Campionat de Catalunya, i després anà a l’Antorcha de Lleida mentre feia el servei militar En tornar, jugà dues temporades al FC Barcelona, tres a l’Apolo Patín Club i el 1958 anà al Club Patí Vilanova com a entrenador, tot i que també jugà algun partit Es retirà la temporada 1959-60 Amb la selecció espanyola es proclamà campió del món 1951

Defensa, jugà al Futbol Club Barcelona 1958-64 Posteriorment formà part del Voltregà 1964-67, del Club Patí Vilanova 1967-70 i del Club Hoquei Mataró 1970-72 Guanyà una Copa d’Europa 1966, una Lliga 1965, tres Copes 1963, 1965, 1968 i dos Campionats de Catalunya 1960, 1965 Amb la selecció espanyola fou campió del món 1964

Jugà en el Club Patí Voltregà des del 1955, que es fundà el club, fins al 1966, que es retirà, i posteriorment en fou el president 1968-81 Com a segon porter del primer equip, guanyà una Copa d’Europa 1965, dues Copes d’Espanya 1960, 1965, una Lliga 1965 i tres Campionats de Catalunya 1962, 1963, 1965 I com a president, el Voltregà guanyà dues Copes d’Europa, dues Lligues i tres Copes d’Espanya Després fou vocal de la Federació Espanyola de Patinatge

Es formà al Club Patí Tordera, amb el qual debutà a la màxima categoria a setze anys, guanyà la Copa Catalana 1982 i fou subcampió de Lliga 1984 Marxà al CE Noia 1984-86, el SHUM Maçanet 1986-89 i el Blanes 1989-90, i la temporada 1990-91 tornà al Tordera Una vegada retirat, feu d’entrenador i, entre altres equips, dirigí el CH Lloret 2002-03 i el CP Alcobendas 2003-04, ambdós a l’OK Lliga

Format en l’equip del seu poble, amb el qual debutà a la màxima categoria el 1969, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1974-77 i guanyà una Lliga 1977 i una Copa d’Espanya 1975 Posteriorment, jugà en el Cerdanyola Club d’Hoquei 1977-79, tornà al Sentmenat 1979-82, amb el qual fou subcampió de la Recopa d’Europa 1980, i acabà la seva trajectòria en el Club Hoquei Lloret 1982-85 Fou divuit vegades internacional amb la selecció espanyola absoluta, amb la qual obtingué el subcampionat mundial el 1974

Format al CH Caldes, hi jugà fins a la temporada 1982-83 Posteriorment formà part del CH Sentmenat 1983-84, amb el qual debutà en la màxima categoria, i el FC Barcelona 1984-92, amb el qual guanyà una Lliga 1985, tres Copes del Rei 1985, 1986, 1987, una Copa d’Europa 1985, una Recopa 1987 i dues Supercopes d’Europa 1985, 1986 Una vegada retirat fou entrenador de porters de l’equip blaugrana i gerent de la secció d’hoquei sobre patins 1993-2003, fins que passà a l’àrea de gestió esportiva de futbol del mateix club També ocupà càrrecs directius en l’EuroHockey Committee, la Unió de Clubs…

Debutà en la màxima categoria amb el CP Vilanova, on jugà fins a la temporada 1978-79 Passà pel Claret de Sevilla 1979-80, el CH Liceo de la Corunya 1980-82, el Reus Deportiu 1982-83 i 1988-93 i el FC Barcelona 1983-88, i conquerí cinc Copes del Rei 1982, 1983, 1985, 1986, 1987, dues Lligues 1984, 1985, dues Copes d’Europa 1984, 1985 i tres Supercopes d’Europa 1984, 1985, 1986 Amb la selecció espanyola, guanyà un Campionat del Món 1989 i dos d’Europa 1983, 1985 Després dirigí una temporada el Reus Deportiu 1993-94, i diferents equips de base del propi club roig-i-negre i del CHP Amposta

Davanter Fitxà pel Reus Deportiu 1967-85, amb el qual debutà a la màxima categoria i guanyà tres Copes d’Europa 1970, 1971, 1972, una Recopa d’Europa 1984, quatre Lligues 1970-73, quatre Copes del Rei 1970, 1971, 1973, 1983 i una Supercopa d’Espanya 1984 Marxà al Monza italià 1985-87 i tornà al Reus Deportiu, on jugà la temporada 1987-88 i penjà els patins Fou 103 cops internacional absolut amb la selecció espanyola, amb la qual guanyà el Campionat del Món 1976 També assolí tres Campionats d’Europa júnior Com a directiu, ha estat vicepresident del Reus Deportiu 1988-91 i, des del 1995, de la…