Resultats de la cerca

Fundat l’any 1950 sota la presidència de Josep Giménez Nin, jugà el seu primer partit el 1951 Aconseguí l’ascens a primera divisió l’any 1958 Al marge de diversos subcampionats, guanyà el Campionat de Catalunya 1964, 1966 i el Campionat d’Espanya 1964, 1968 amb un equip format per Largo, Vila, Orpinell, Carbonell, Torralba, Vázquez i Simó A mitjan anys setanta conformà un nou equip que aconseguí èxits destacables, dirigit per Sisco Prats i format per Trullols, Edo, Pont, Ferrer i Font La temporada 1975-76 fou subcampió de Lliga i campió de Copa i l’any 1977 arribà a la final de la Copa d’…

Amb seu a Vic, es publicà amb periodicitat mensual entre el novembre del 1989 i el març del 1992, en una primera etapa, i del 1993 al 1994 en una segona El seu director executiu era Josep Sanfiz i el seu director editorial, Carles Gallén

S’inicià en l’arbitratge l’any 1956 Debutà a la primera divisió en un partit Vendrell-Espanyol i el 1967 assolí la categoria internacional En total, dirigí 60 partits internacionals i participà en quatre Campionats d’Europa i dues Copes de les Nacions de Montreux Es retirà i rebé un homenatge durant l’Europeu que se celebrà al Palau Blaugrana de Barcelona 1979

Fill del periodista Santiago García Martínez i germà del també periodista Tomàs Garcia Arnalot, s’inicià al Collegi Sant Miquel, marxà una temporada al CH Layetano, i passà al CT Barcino, on debutà a la primera divisió la temporada 1958-59 Fitxà pel Reus Deportiu 1963-79, on formà part de la plantilla més exitosa en la història de l’entitat Guanyà sis Copes d’Europa 1967-72 i set Lligues 1966-72 També assolí quatre Copes d’Espanya 1966, 1970, 1971, 1973 i un Campionat de Catalunya 1967 Fou 138 cops internacional amb la selecció espanyola, amb la qual conquerí quatre Campionats del Món 1966,…

Al principi dels anys seixanta entrà a la junta directiva de la Federació Catalana de Patinatge En fou vicepresident i al gener del 1971 es convertí en el president després de la dimissió de Carles Becerra, i es mantingué en el càrrec fins el dia de la seva mort En la seva memòria, la Federació Catalana creà el 1975 el Trofeu Santiago Pagès, que se celebrà fins al final dels anys vuitanta

Defensa conegut com Paco Boronat que s’inicià en el CH Catalunya i jugà en l’Associació Valdemia abans de fer-ho amb el Reial Club Deportiu Espanyol, amb el qual guanyà quatre Campionats d’Espanya 1954-57 i cinc de Catalunya 1952, 1953, 1955, 1956, 1958 Amb la selecció espanyola fou dues vegades campió del món 1954, 1955 i tres campió d’Europa 1954, 1955, 1957 També participà en els Mundials del 1958 i del 1960 Com a entrenador, dirigí la selecció espanyola júnior, que aconseguí el Campionat d’Europa 1962, i l’absoluta 1962-67, amb la qual guanyà dos Campionats del Món 1964, 1966 i dos…

Format al Club Hoquei Mataró, amb el qual pujà a l’OK Lliga el 2006 i guanyà la Copa de la CERS 2009

Començà al Club Patí Mollet, anà al Santa Perpètua i el 1992 arribà al Futbol Club Barcelona, on passà pels equips infantil, juvenil i júnior Fou campió d’Europa juvenil 1995 i júnior 1998 amb la selecció espanyola Jugà al Club Patí Vila-seca 1998-99, a la primera divisió, abans de debutar en la màxima categoria amb el Club Patí Vic 1999-2008, amb el qual conquerí la Copa de la CERS 2001 i un subcampionat de Lliga i tres de la Copa del Rei A continuació fou jugador del CP Tenerife 2008-09, el GEiEG 2009-10, el Club Hoquei Sant Feliu 2010-11, el Club Patí Calafell 2011-12 i el FC Barcelona B…

Presidí la secció d’hoquei del Reus Deportiu 1967-70 quan era el gran dominador en l’àmbit internacional Al final dels anys seixanta entrà a la directiva de la Federació Espanyola de Patinatge com a vocal i, més tard, com a responsable del Comitè Executiu Després d’un parèntesi de quatre anys, el 1984 hi tornà com a vicepresident i assessor del president, Manuel Domènech, fins el 1992 Posteriorment, accedí a la presidència de la FEP 1996-2004 També fou vicepresident del Comitè Internacional d’Hoquei Patins 1988-92

S’inicià en el collegi Maristes de Sants Com a juvenil jugà al RCD Espanyol, després ho feu al CH Piera, a tercera divisió, i la temporada 1962-63 debutà a la màxima categoria amb el Mercantil d’Igualada, on milità fins l’any 1964 Posteriorment jugà cinc temporades al CE Vendrell, dues al RCD Espanyol i nou al CE Arenys de Munt, on penjà els patins el l980 Fou subcampió de la primera edició de la Recopa d’Europa 1977 Amb la selecció espanyola júnior, guanyà dos Europeus 1964, 1966 i amb l’absoluta fou subcampió d’Europa 1967, dues vegades campió del món 1970, 1972 i una vegada subcampió de la…