Resultats de la cerca

Davanter que començà a jugar al Club Patí Manlleu, però que s’acabà de formar al Club Patí Voltregà, on debutà en la màxima categoria Després de ser el màxim golejador de la Lliga la temporada 1983-84, jugà als equips italians Amatori Vercelli i Viareggio Posteriorment jugà al CP Noia 1986-87, al Futbol Club Barcelona 1987-88, al CP Voltregà 1988-90 i al CP Vic 1990-92, club en el qual es retirà Entrenà el Club Patinatge la Garriga i el Club Hoquei Mollet Amb la selecció espanyola júnior guanyà l’europeu de Ginebra 1981, del qual fou el màxim golejador i escollit millor jugador del campionat…

A Catalunya, jugà al Flix 1988-2001, al Lleida Llista Blava 2001-03, amb el qual arribà a la final de la Copa de la CERS 2003, i al CP Vila-seca 2003-04, i s’erigí en el màxim golejador en tots tres equips Fou internacional absolut amb la selecció espanyola, amb la qual fou subcampió d’Europa 1994

Es formà en el Club Patí Voltregà, amb el qual debutà en la màxima categoria 2007-09 Abans, fou dues vegades campió d’Europa amb la selecció espanyola juvenil 2003, 2004 i una amb la júnior 2006, i campió del món júnior 2007 a més fou màxim golejador d’aquest darrer campionat Jugà al Clube Patín Cerceda 2009-10, de nou al Voltregà 2010-12 i el 2012 fitxà pel Club Patí Manlleu

Amb l’Igualada Hoquei Línia es proclamà campió de Catalunya 1999, 2000 i d’Espanya 2001 i guanyà la Copa del Rei 1999 L’any 2000 fou el màxim golejador de la selecció espanyola d’hoquei en línia, amb la qual participà en tres Campionats del Món 2000, 2001, 2003 També formà part de la selecció espanyola d’hoquei sobre gel, amb la qual guanyà l’or en el grup D del Campionat d’Europa 1999 i disputà quatre Campionats del Món 1997-2000

S’inicià a la Unió Esportiva Horta, passà pel Club Patí Congrés, l’Hoquei Club Palau de Plegamans i el Club Patí Voltregà, fins que el 2006 arribà al Club Patí Vilanova, amb el qual debutà a l’OK Lliga i guanyà la Copa de la CERS 2007 Al final del 2008 marxà a Itàlia per jugar al Forte del Marmi, on es convertí en el líder ofensiu de l’equip i fou el segon màxim golejador de la Lliga italiana la temporada 2011-12

S’inicià a les escoles pies Sama de Vilanova, i passà pel CP Vilanova i el CE Noia, amb el qual debutà a l’OK Lliga 1984 El mateix any fou campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola i el màxim golejador del campionat Fitxà per l’HC Piera, club on jugà dotze temporades i fou subcampió de la Lliga Catalana Posteriorment, jugà al Reus Deportiu i al CE Vendrell Un cop retirat, fou entrenador d’equips de base al Capellades HC i al Piera, i president d’aquest darrer club

Davanter format a les categories inferiors de l’Sferic de Terrassa, debutà a divisió d’honor la temporada 1972-73 Posteriorment jugà al Sentmenat, al Mollet en dues etapes, al Piera i al Cerdanyola, equip on es retirà Com a tècnic, entrenà els equips inferiors del FC Barcelona i també fou el segon entrenador del primer equip Des de mitjan temporada 1992-93 fou el màxim responsable de l’equip blaugrana, al capdavant del qual estigué fins la temporada 1994-95 Guanyà una Copa del Rei 1994 i una Lliga Catalana 1995

Davanter, s’inicià al collegi dels Maristes de Sants i quan era infantil fitxà pel Futbol Club Barcelona La temporada 1986-87 jugà a la màxima categoria amb el Dominicos de la Corunya cedit pel FC Barcelona i la següent tornà al club blaugrana, en el qual jugà fins el 1992 Amb el Barça fou el màxim golejador de la divisió d’honor 1990 Amb la selecció espanyola fou subcampió del món 1986 i, entre el 1989 i el 1992, formà part de la selecció ADO, d’on havien de sortir els deu jugadors per als Jocs Olímpics de Barcelona, amb la qual el 1989 fou subcampió dels World Games Posteriorment, jugà al…

Davanter, jugà al CT Barcino 1970-72, el CE Arenys de Munt 1972-73 i el CE Noia 1973-74, abans de fitxar pel Reus Deportiu 1974-86, club en què es retirà Conquerí una Recopa d’Europa 1984, una Copa del Rei 1983 i una Supercopa d’Espanya 1984, i fou el màxim golejador de la Lliga en tres ocasions Disputà 38 partits amb la selecció espanyola i guanyà tres Campionats d’Europa 1979, 1981, 1983 Com a entrenador, dirigí diversos equips de base al Reus Deportiu, i els primers equips del Cambrils CH, el CH Vilaseca i el CP Calafell Ha estat regidor d’Esports de l’Ajuntament de Reus

Davanter format a les categories inferiors del Club Patí Reus, debutà amb el primer equip a segona divisió la temporada 1971-72 L’any 1974 fitxà pel Reus Deportiu, on jugà deu temporades en dues etapes També jugà al Club Natació Reus Ploms, també en dues etapes, i al Club Patí Noia Es retirà el 1990 vestint la samarreta del Reus Deportiu, després d’haver jugat als tres equips de la ciutat Aconseguí la Copa del Rei amb el Reus Deportiu 1983 Fou internacional júnior a l’europeu de Darmstadt 1975, en què guanyà la medalla de plata i rebé el guardó de màxim golejador Participà en alguns partits…