Resultats de la cerca

Començà a jugar als Maristes de Barcelona – CE Sant Joan, on guanyà el Campionat d’Espanya juvenil en tres ocasions Es proclamà campió d’Europa júnior 1972 amb la selecció espanyola, essent el porter menys golejat del campionat La seva trajectòria professional transcorregué en el CT Barcino, el CE Noia, el CE Vendrell, el CP Mollet i el CP Vilanova Com a sènior, fou internacional absolut onze cops En categoria de veterans, guanyà cinc Campionats de Catalunya amb el CT Barcino

Jugà en el Club Patí Voltregà des del 1955, que es fundà el club, fins al 1966, que es retirà, i posteriorment en fou el president 1968-81 Com a segon porter del primer equip, guanyà una Copa d’Europa 1965, dues Copes d’Espanya 1960, 1965, una Lliga 1965 i tres Campionats de Catalunya 1962, 1963, 1965 I com a president, el Voltregà guanyà dues Copes d’Europa, dues Lligues i tres Copes d’Espanya Després fou vocal de la Federació Espanyola de Patinatge

Porter que jugà sempre al CP Voltregà Primer ho feu en els equips inferiors, després en el filial Inriva, amb el qual fou campió d’Espanya de segona divisió 1965, i finalment en el primer equip, amb el qual guanyà dues Copes d’Europa 1975, 1976, dues Lligues 1974, 1976 i tres Copes del Rei 1969, 1974, 1977 També fou internacional amb la selecció espanyola juvenil, amb la qual es proclamà campió d’Europa 1963, i amb l’absoluta, amb la qual guanyà una Copa de les Nacions de Montreux 1971 Es retirà en acabar la temporada 1976-77 i tres anys després ocupà durant una temporada el…

Debutà a la màxima categoria amb l’Arrahona Posteriorment jugà al Cerdanyola Club d’Hoquei 1961-62, el Reial Club Deportiu Espanyol 1962-66, el Club Patí Vilanova 1966-69, l’Igualada Hoquei Club 1969-70 i el Futbol Club Barcelona 1970-77 Guanyà una Lliga 1973, dues Copes d’Espanya 1972, 1975 i dues Copes d’Europa 1973, 1974 Amb la selecció espanyola, es proclamà subcampió del món 1968 El 1976 es retirà, però tornà ja iniciada la temporada 1976-77 perquè es lesionà el porter titular, Josep Ramoneda Un any després de deixar l’hoquei actiu feu de delegat de la selecció espanyola i,…

Fundat el 1930, es proclamà campió de Catalunya 1933, 1940 Poc després prengué el nom d’Unió Barcelona, i el 1945 guanyà el Campionat d’Espanya en derrotar el Girona HC en una final jugada a Reus En destacà el porter Pere Nadal, integrant de la primera selecció espanyola de la història l’any 1947, que milità a les seves files el 1945

Desenvolupà tota la seva carrera com a porter al CP Calafell Com a entrenador, començà als equips de base del mateix club fins arribar al primer equip, amb el qual ascendí a la divisió d’honor També dirigí el CE Vendrell, el Reus Ploms, el Reus Deportiu, el CH Piera i el CP Vilafranca Els seus millors èxits els obtingué a la banqueta del Reus, amb el qual guanyà la Copa del Rei 1983, la Recopa d’Europa 1984 i la Supercopa d’Espanya 1984

Es formà al Club Patí Voltregà, amb el qual debutà en la màxima categoria a disset anys Marxà a la Corunya per jugar amb el Clube Patín Cerceda, filial del Hockey Club Liceo, al qual s’incorporà la temporada 2010-11 Amb el Liceo guanyà dues Copes d’Europa 2011, 2012 La temporada 2019-20 fitxà pel Porto, equip amb el qual aconseguí la seva tercera Copa d’Europa 2023 Amb la selecció espanyola, es proclamà campió d’Europa juvenil 2004 i del món sub-20 2007

Format al CP Tordera, amb el qual debutà en la màxima categoria la temporada 1999-2000, jugà al CH Liceo 2002-05, el CH Lloret 2005-07, el SHUM Maçanet 2007-08, el Cerdanyola CH 2008-09 i de nou el CP Tordera Conquerí una Copa d’Europa 2003, una Copa Intercontinental 2004, una Copa Continental 2003 i una Copa del Rei 2004 Fou internacional júnior tant amb Catalunya com amb Espanya

Format a l’Igualada HC, amb el qual debutà en la màxima categoria, la temporada 1992-93 assolí la Copa d’Europa, la Copa del Rei i la Lliga Catalana Passà al FC Barcelona 1993-94, amb el qual guanyà la Copa del Rei, i l’HC Piera 1994-95, i després tornà a l’Igualada 1995-2004 i conquerí quatre Copes d’Europa més 1995, 1996, 1998, 1999, quatre Supercopes d’Europa 1995, 1996, 1999, 2000, dues Lligues 1995, 1997 i una Lliga Catalana 1999 Fitxà pel CH Lloret 2004-05 i per l’HC Liceo 2005-10, amb el qual guanyà una Copa de la CERS 2010 Retornà un any a l’Igualada i jugà al Blanes HCF 2011-14, i…

S’inicià al Club Patí Igualada i posteriorment passà a l’Igualada Hoquei Club, amb el qual pujà a primera divisió Ja a la màxima categoria, jugà al Sant Sadurní 1954-55, tornà a l’Igualada 1955-56 i anà al Futbol Club Barcelona 1956-59, equip amb el qual guanyà un Campionat de Catalunya 1957 i un d’Espanya 1958 Posteriorment, jugà en el Mercantil d’Igualada 1959-65, club que també entrenà Fou una vegada internacional amb la selecció espanyola