Resultats de la cerca

Davanter, s’inicià el 1943 en el GEiEG de Girona, on jugà durant quinze anys Es convertí en capità, i fou dues vegades subcampió de Catalunya 1946, 1947 i d’Espanya 1947, 1949 El 1949 fou internacional amb la selecció espanyola, amb què es proclamà subcampió del món Després de penjar els patins entrenà durant vuit temporades el Coma Cros de Salt

Fou fundat el 1967, però no començà a competir fins el 1969 amb dos equips i uns quinze jugadors L’equip sènior masculí ascendí a la primera divisió estatal la temporada 2011-12 El femení jugà a la màxima categoria durant tres temporades 2009-12 El seu planter és un dels més importants de Catalunya i els seus equips de base han guanyat diversos títols

S’inicià al Club Turó i passà al RCD Espanyol 1943-50 quan aquest club creà la secció d’hoquei sobre patins Amb la samarreta de l’Espanyol guanyà set Campionats de Catalunya 1943, 1944, 1946-50 i quatre d’Espanya 1944, 1947, 1948, 1949 També fou quinze vegades internacional absolut i un dels integrants de la primera selecció espanyola de la història que participà en el Mundial 1947

Arribà al juvenil del Futbol Club Barcelona quan tenia quinze anys i, el 1974, debutà en el primer equip després de proclamar-se campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola 1973 Amb el Barça guanyà sis Copes d’Europa 1978-83, tres Supercopes d’Europa 1981, 1982, 1983, una Copa Intercontinental 1983, dues Copes de les Nacions de Montreux 1978, 1980, sis Lligues 1977-82 i quatre Copes del Rei 1975, 1978, 1979, 1981 Amb la selecció espanyola guanyà un Mundial 1980 i dos europeus 1981, 1983 Es retirà el 1983

Conegut amb el nom de Manu Anglada , s’inicià com a porter al Club Patí Vic i amb quinze anys anà al juvenil del Voltregà Debutà en el primer equip blanc i blau la temporada 1975-76 i hi estigué fins a la 1980-81, etapa en què guanyà una Lliga espanyola, una Copa d’Europa i una Copa del Rei Jugà també en el Vic 1981-83, tornà al Voltregà 1983-86 i passà al Reus Deportiu 1986-88 a la categoria de plata Amb l’equip roig i negre fou campió de primera divisió i tornà a la divisió d’honor la temporada 1987-88, any que es retirà Fou subcampió d’Europa júnior amb la selecció espanyola i jugà dos…

Davantera que s’inicià al CP Manlleu A quinze anys fitxà pel CP Voltregà 2009-13, amb el qual debutà en la màxima categoria i guanyà la Copa d’Europa 2011, 2013, la Lliga 2011, 2012, 2013 i la Copa de la Reina 2011 L’any 2013 retornà al CP Manlleu, amb el qual aconseguí una Copa de la Reina 2015 En acabar la temporada 2015-16, passà a les files del Gijón HC, equip on jugà fins la temporada 2017-18 i amb el qual guanyà la Lliga 2017 Des de la temporada 2018-19 jugà de nou al Manlleu, equip amb el qual assolí la Lliga 2020 i la Copa de la Reina 2021 Amb la selecció catalana conquerí una Copa…

Davanter format al Club Patí Vilafranca, amb el qual debutà a la divisió d’honor la temporada 1994-95 Posteriorment jugà quinze anys més a la màxima categoria amb el mateix Vilafranca 1995-96, el CE Noia 1996-97, el HC Liceo 1997-98, el CE Noia 1998-99, l’Igualada HC 1999-2005, el Reus Deportiu 2005-07 i una altra vegada al Noia 2007-10, equip en el qual es retirà Guanyà una Supercopa d’Europa 2000, dues Copes del Rei 2006, 2008 i una Supercopa d’Espanya 2007 També jugà amb la selecció espanyola, amb la qual es proclamà campió d’Europa júnior 1995 i de la Copa Llatina sub-21 1996, i guanyà un…

S’inicià al Club Patí Voltregà, amb el qual debutà a la màxima categoria el 1967 i guanyà dues Copes d’Europa 1975, 1976, dues Lligues 1975, 1976 i tres Copes d’Espanya 1969, 1974, 1977 Mai no canvià d’equip fins que penjà els patins a trenta-cinc anys Amb la selecció espanyola aconseguí un Campionat del Món 1976 i dues Copes de les Nacions Com a entrenador, dirigí durant quatre temporades el CP Voltregà, una el Club Esportiu Noia, dues el Reus Deportiu i dues més el Club Patí Vic L’any 1990 arribà a la federació espanyola, on estigué durant més de dues dècades dirigint tant els equips de…

S’inicià en l’HCP Castelldefels Passà per la UE Horta i a quinze anys fitxà pel FC Barcelona 1995, equip amb el qual debutà a la divisió d’honor encara en edat júnior 1998 En retirar-se Carles Folguera l’any 2003, es consolidà com a titular Guanyà vint-i-una Lligues 1999, 2000-10, 2012, 2014-21, dotze Copes del Rei 2000, 2002, 2003, 2005, 2007, 2011, 2012, 2016-19, 2022, onze Supercopes d’Espanya 2005, 2006, 2008, 2009, 2012-16, 2018, 2021, onze Lligues d’Europa 2000, 2001, 2002, 2004, 2005, 2007, 2008, 2010, 2014, 2015, 2018, onze Copes Continentals 2001, 2002, 2003, 2005-09, 2011, 2016,…

S’inicià a quinze anys a la Unió Universitària de Barcelona i a disset anys anà al Club Patín, també de Barcelona, amb el qual es proclamà campió d’Espanya 1950 El 1951 debutà amb la selecció espanyola, que aquell any es proclamà a Barcelona campiona del món i d’Europa per primera vegada Acabat el Mundial s’incorporà al Turó 1951-53, després a l’Universitari 1953-57 i, finalment, fitxà pel Club Patí Voltregà 1957-63, on es retirà després d’assolir tres Campionats de Catalunya 1959, 1962, 1963, un d’Espanya 1960 i una Copa de les Nacions de Montreux 1961 Amb la selecció espanyola guanyà tres…