Resultats de la cerca

Fundat el 1958, debutà en competicions de la federació amb equips de categories inferiors Joan Cuscó i Josep Nomdedeu en foren els principals impulsors El 1960 creà l’equip sènior i el 1961 fou inclòs com a secció del Club Natació Caldes Ascendí algunes categories i el 1969 pujà a primera divisió espanyola després de proclamar-se campió d’Espanya Romangué a primera tres temporades i el 1972 ascendí a la divisió d’honor, la màxima categoria estatal Hi jugà durant sis temporades i la seva millor posició fou la setena aconseguida la temporada 1976-77 Posteriorment baixà a primera…

Entrà com a vocal a la junta directiva de la Federació Espanyola de Patinatge quan aquesta es constituí l’any 1954 Després de ser nomenat president del comitè tècnic d’hoquei sobre patins, el 1962 accedí al càrrec de seleccionador espanyol i es proclamà subcampió del món Romangué només uns mesos en el càrrec, i tornà a la junta directiva de la federació espanyola, en la qual, al final dels anys seixanta, fou també el delegat responsable de l’hoquei sobre gel

El 1958 jugà a l’Universitari i el 1959, amb dinou anys, arribà al FC Barcelona Romangué al club blaugrana deu temporades, en les quals guanyà un Campionat de Catalunya 1960 i una Copa d’Espanya 1963 També jugà puntualment al CP Vilanova i al CP Vic i amb les seleccions espanyoles júnior, amb les quals guanyà el Campionat d’Europa 1956, i l’absoluta, amb la qual guanyà la Copa de les Nacions 1964 Fou directiu de la secció d’hoquei patins del Barça 1979-89

S’inicià al Club Esportiu Noia, amb el qual debutà a l’OK Lliga la temporada 1995-96 Excepte la temporada 1998-99, que jugà cedit a la Unió Esportiva d’Horta, jugà fins el 2001 al Noia, amb el qual guanyà la Copa del Rei i la Copa CERS 1998 Després anà a Itàlia per jugar tres temporades al Prato 2002-04, amb el qual guanyà la Copa i la Lliga 2003 Tornà a Catalunya i romangué quatre temporades a l’Igualada 2005-08, i marxà de nou a terres italianes per jugar amb el Follonica 2009, amb una Copa i una Supercopa i el Giovinazzo 2010 La temporada 2010-11 tornà al Noia Fou…

Defensa que començà a jugar al Club Patí Voltregà, amb el qual debutà a la divisió d’honor la temporada 1982-83 El 1988 marxà al Piera, club en què jugà una temporada, i després arribà al Noia, amb el qual en la seva primera temporada 1989-1990 guanyà una Lliga Catalana i una Supercopa d’Europa Deixà el Noia el 1991 per fitxar pel FC Barcelona, en el qual romangué dues temporades, fins a la 1992-93 La següent tornà al Voltregà, on jugà cinc temporades més fins que el 1998 es retirà Però uns mesos després jugà amb el Blanes a primera divisió i després encara ho feu uns quants…

Davantera que començà a jugar amb el CH Sant Feliu de Codines, en el qual romangué fins la temporada 1991-92 La 1992-93 emigrà a Alemanya per jugar amb el Bison Calenberg Eldagsen i la següent tornà a Catalunya i fitxà pel CHP Bigues i Riells, en el qual aconseguí els Campionats de Catalunya i d’Espanya 2000 i es retirà l’any 2008 El 2007, però, reforçà el Herringen alemany en la Copa d’Europa que es disputà a Sant Hipòlit de Voltregà, on guanyà la medalla de bronze, i el 2010 jugà un partit a la recent creada OK Lliga espanyola amb el Bigues i Riells Formà part de la selecció…

A vint anys arribà a Catalunya procedent del San Lorenzo de Almagro argentí i fitxà pel CP Tordera durant una temporada, abans de marxar al CP Alcobendas, en el qual jugà fins la de 1999-2000 Després tornà a Catalunya per jugar tres temporades en el Reus Deportiu, amb el qual guanyà una Copa de la CERS 2003, i romangué tres temporades més en el CP Vilanova, amb el qual arribà a una altra final de la Copa de la CERS 2006, i on acabà la seva carrera com a jugador Inicià una nova etapa com a coordinador dels equips de base del Reus Deportiu i la temporada 2008-09 es convertí en…

L’any 1954 s’estrenà en la màxima categoria després de guanyar la promoció d’ascens, en un equip on destacà l’internacional Ricard Brasal Tot i això l’equip no es consolidà a primera divisió i els ascensos i descensos foren la tònica durant els vint anys següents Finalment la temporada 1973-74 jugà a la divisió d’honor espanyola, categoria on romangué durant dotze temporades, fins 1984-85 Aquesta participació a la divisió d’honor coincidí amb l’època d’expansió del club Al febrer del 1980 inaugurà el seu pavelló poliesportiu i abandonà el pavelló municipal, que utilitzava des del…

Fundat el 1955 com a entitat esportiva annexa a la indústria de filats, és un dels clubs que més jugadors aportà a la selecció catalana i espanyola El seu impulsor fou Victorià Oliveras de la Riva, que anys més tard fou president del Reial Club Deportiu Espanyol En el seu segon any de vida l’equip pujà de tercera a segona divisió i es proclamà campió de Catalunya i d’Espanya de la categoria, fet que li permeté ascendir novament de categoria Romangué a primera divisió durant cinquanta anys fins que la temporada 2008-09 baixà per primera vegada de categoria En aquell moment era l’…