Resultats de la cerca

Després d’iniciar-se en l’equip de Ripoll, el 1992 anà al Club Patí Voltregà, amb el primer equip del qual debutà el 1995, el mateix any en què fou campió d’Europa juvenil amb la selecció espanyola El 1996 fitxà pel Liceo de la Corunya, amb el qual guanyà una Copa del Rei 1997 i una Copa de la CERS 1999, després de ser campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola 1998 La temporada 1999-2000 la començà al SHUM Maçanet i l’acabà a l’RHC Langenthal suís, amb el qual fou campió de Lliga, i després jugà al Club Patí Mieres 2000-03, l’HC Cee 2003-05 i el Liceo B 2005-06, on es…

Després de jugar a la Unió Universitària, el 1934 es convertí en el president del club Al novembre del 1939 fou nomenat vicepresident de la Federació Catalana d’Hoquei sobre Patins i al cap de poc president delegat de la federació catalanobalear Al mes de gener del 1944 deixà la presidència de la federació catalana per a ser vicepresident de la Federació Espanyola d’Hoquei

Format en el FC Barcelona, jugà al primer equip 1968-73 i guanyà la primera Copa d’Europa de l’entitat 1973 i una Copa d’Espanya 1972 Després marxà una temporada al Femsa de Madrid, a la primera divisió, i una altra al Sabadell, a la divisió d’honor Finalitzà la carrera esportiva al Sentmenat 1975-80, on es retirà després de ser subcampió de la Recopa d’Europa 1980

Desenvolupà la seva carrera com a defensa a l’Igualada HC, amb el qual el 1984 pujà a la màxima categoria i el 1989 obtingué el primer títol de Lliga de l’entitat El 1994 deixà l’hoquei sobre patins i aquell mateix any passà a ser entrenador d’hoquei sobre patins en línia de l’Igualada HL Fou seleccionador català d’hoquei sobre patins en línia 1999-2004, càrrec que compaginà amb el de seleccionador espanyol

Entrà com a vocal a la junta directiva de la Federació Espanyola de Patinatge quan aquesta es constituí l’any 1954 Després de ser nomenat president del comitè tècnic d’hoquei sobre patins, el 1962 accedí al càrrec de seleccionador espanyol i es proclamà subcampió del món Romangué només uns mesos en el càrrec, i tornà a la junta directiva de la federació espanyola, en la qual, al final dels anys seixanta, fou també el delegat responsable de l’hoquei sobre gel

S’inicià el 1952 a l’Antorcha de Lleida i una vegada l’any següent fitxà pel Llista Blava 1953-60 Un cop retirat es convertí en el seu entrenador, càrrec que ocupà fins el 1987, quan passà a ser secretari tècnic del club, però tornà a la banqueta per a seguir dirigint l’equip fins el 1993 Posteriorment, feu tasques de delegat del primer equip fins a completar prop de seixanta anys a l’entitat lleidatana, per la qual cosa fou nomenat president honorari

Formà part del grup de pioners del Cerdanyola Club d’Hoquei, fundat el 1936, amb el qual guanyà el Trofeu Germans Pironti 1941, el primer títol de l’entitat El 1943 anà a l’Espanyol, on coincidí amb el seu germà Marcos, i jugant com a davanter guanyà el Campionat de Catalunya i la primera edició del Campionat d’Espanya 1944 Es retirà jove i, després de ser secretari de la junta directiva del Club Tennis Barcino, entrà en el món de la política

S’inicià al Frente de Juventudes de Girona Fou un dels fundadors del CP Tordera, i la temporada 1946-47 fitxà pel Girona HC, on milità durant divuit anys, en dues etapes la primera fins la temporada 1961-62, la darrera com a jugador entrenador, i després de dirigir dos anys l’ADEPAF de Figueres tornà al Girona per jugar una campanya més 1964-65 i ser-ne el tècnic fins l’any 1967 Amb el club gironí guanyà un Campionat de Catalunya 1954 i fou dues vegades internacional absolut

Debutà com a àrbitre el 1952 en un partit de categoria juvenil i l’any següent dirigí el seu primer encontre a primera divisió en un derbi Reus Deportiu-Reus Ploms El 1956 adquirí la categoria internacional i participà en tres Mundials 1958, 1960, 1964 Es retirà el 1966 amb 760 partits arbitrats, 70 dels quals internacionals, i dos anys després entrà a la Federació Catalana de Patinatge Poc després va ser designat president del Comitè d’Àrbitres de la Federació Catalana i més tard vicepresident del de l’Espanyola, càrrecs que ocupava quan morí

Es formà al Club Esportiu Noia, amb el qual debutà en la màxima categoria el 1981 Aquell any fou subcampió de Lliga amb el Noia i campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola El 1987, després de ser subcampió de la Copa de la CERS, marxà a l’Igualada Hoquei Club, on jugà durant tres temporades i formà part de l’equip que guanyà la primera Lliga de la seva història 1989 Després, fitxà pel Piera 1990-91 i tornà al Noia per acabar la seva trajectòria esportiva la temporada 1991-92