Resultats de la cerca

Començà a jugar a l’Organización Juvenil Española, d’on passà al CF Arrahona, amb el qual guanyà tres Campionats de Catalunya i tres d’Espanya en categoria juvenil També fou campió d’Europa júnior 1962 amb la selecció espanyola Fitxà pel FC Barcelona, on jugà tres anys, i arribà finalment al CH Cerdanyola, club on penjà els patins a trenta-cinc anys, després d’haver jugat onze temporades

S’inicià al Collegi Sant Ramon de Vilafranca i completà la seva formació al planter del Futbol Club Barcelona Després de quatre anys allà, jugà una temporada a l’Hoquei Club Sentmenat, dues a la Unió Esportiva Horta, dues al Cerdanyola Club d’Hoquei i tornà al Barça, on en jugà cinc més abans de penjar els patins a trenta anys Guanyà una Copa d’Europa 1997, una Copa Intercontinental 1998, dues Lligues 1996, 1998 i quatre Lligues Catalanes 1995-98, sempre amb l’equip blaugrana La temporada 2011-12 entrà com a delegat al primer equip del FC Barcelona

Format al Collegi dels Maristes de Sant Joan de Barcelona, el 1967 fitxà pel Cerdanyola, amb el qual debutà a la màxima categoria Es proclamà campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola 1968, 1969 La temporada 1969-70 jugà a l’Igualada i la següent tornà al Cerdanyola 1970-73, amb el qual fou subcampió de Copa 1973 Fitxà pel Noia 1973-74, 1976-78, el Vilanova 1974-76, amb el qual guanyà la Copa del Rei 1976 i fou subcampió de Lliga, l’Sferic de Terrassa i l’Arenys de Munt, en el qual es retirà a trenta-dos anys Posteriorment, practicà el pitch-and-putt

Davanter, excepte una temporada en el Futbol Club Barcelona 1961-62, tota la seva trajectòria transcorregué en el Reus Deportiu 1954-74 Guanyà sis Copes d’Europa 1967-72, set Lligues 1966, 1967, 1969-73, quatre Copes d’Espanya 1966, 1970, 1971, 1973, un Campionat de Catalunya 1967 i un Mundial oficiós de clubs 1969 Amb la selecció espanyola, de la qual fou el capità, jugà 114 partits i guanyà tres Campionats del Món 1966, 1970, 1972 i un d’Europa 1969 Es retirà el 1974 Posteriorment fou seleccionador espanyol 1976-78 i guanyà el Mundial 1976 Formà part de la directiva del Reus Deportiu durant…

Jugà en la posició de defensa i es formà al Reus Deportiu, club en el qual transcorregué la major part de la seva carrera esportiva Després de trenta-dues temporades consecutives, marxà al CE Vendrell, on estigué una temporada, i més tard fitxà pel CP Vilafranca, on durant la temporada 2011-12 fou entrenador i jugador abans de passar a ser-ne només tècnic Pel que fa a títols, tots els seus èxits arribaren amb el Reus Deportiu, amb el qual guanyà una Copa d’Europa 2009, una Copa Intercontinental 2010, un Mundial de clubs 2008, una Supercopa d’Europa 2009, dues Copes de la CERS…

Començà jugant al collegi Claret de Barcelona com a porter, després anà al CT Barcino, al CP Roser i al Picadero JC, i la temporada 1970-71 debutà a la màxima categoria amb el CE Vendrell Fitxà pel CH Mataró 1971-72, el FC Barcelona 1972-74, amb el qual guanyà una Lliga 1974 i dues Copes d’Europa 1973, 1974, el CP Vic 1974-75 i 1976-77 i el Cerdanyola CH 1975-76 Finalment tornà al Mataró, on es retirà a trenta-quatre anys Després tingué una llarga trajectòria com a entrenador, en la qual destacà com a tècnic dels equips júnior i sub-23 del FC Barcelona, en el qual fou segon de…

S’inicià al Club Patí Voltregà, amb el qual debutà a la màxima categoria el 1967 i guanyà dues Copes d’Europa 1975, 1976, dues Lligues 1975, 1976 i tres Copes d’Espanya 1969, 1974, 1977 Mai no canvià d’equip fins que penjà els patins a trenta-cinc anys Amb la selecció espanyola aconseguí un Campionat del Món 1976 i dues Copes de les Nacions Com a entrenador, dirigí durant quatre temporades el CP Voltregà, una el Club Esportiu Noia, dues el Reus Deportiu i dues més el Club Patí Vic L’any 1990 arribà a la federació espanyola, on estigué durant més de dues dècades dirigint tant els…

A vint anys arribà a Catalunya procedent del San Lorenzo de Almagro argentí i fitxà pel CP Tordera durant una temporada, abans de marxar al CP Alcobendas, en el qual jugà fins la de 1999-2000 Després tornà a Catalunya per jugar tres temporades en el Reus Deportiu, amb el qual guanyà una Copa de la CERS 2003, i romangué tres temporades més en el CP Vilanova, amb el qual arribà a una altra final de la Copa de la CERS 2006, i on acabà la seva carrera com a jugador Inicià una nova etapa com a coordinador dels equips de base del Reus Deportiu i la temporada 2008-09 es convertí en ajudant del…

Fou fundat el 1940 per iniciativa d’un grup d’afeccionats a aquest esport que a mitjan anys trenta jugaven partits informals a la pista de ball de la terrassa de la piscina de Girona Va ser la continuació de l’Agrupación Deportiva Gerundense, que havia nascut el 1939 Els mateixos jugadors que formaven l’ADG els germans Joan, August i Víctor Serra, els germans Pere i Joan Colls, Josep Maria Sastre, Martí Montañà i Ros crearen el Girona CH, que al gener del 1941 inaugurà la nova pista de Vista Alegre, per la qual passaren els millors equips de l’època Amb un equip format per Emili…

Inicis i consolidació Dedicada preferentment al futbol, al llarg de la seva història ha tingut una vintena de seccions, cinc de les quals són actualment professionals futbol, bàsquet, handbol, hoquei sobre patins i futbol sala i una desena són amateurs , entre les quals destaquen les d’atletisme, voleibol i rugbi L’octubre del 1899 el suís resident a Barcelona Joan Gamper feu una crida al periòdic Los Deportes per a reunir els afeccionats al futbol que volguessin crear un club A la seva crida respongueren onze persones Otto Kunzle, Walter Wild, John i William Parsons, Otto Maier, Lluís d’Ossó…