Resultats de la cerca

Prop hi ha el el santuari de Sant Antoni de la Grella

Esmentada ja el 1101, el 1321 era encara independent L’antiga església parroquial destaca pel seu romànic dels segles XI i XII D’una sola nau, l’absis semicircular presenta arcuacions llombardes L’antic presbiteri estava presidit per un retaule gòtic dels germans Vergós , avui dia conservat al Museu Diocesà de Barcelona, amb escenes de la vida i el martiri de les santes Justa i Rufina Al segle XVIII s’hi afegí una capella lateral, dedicada a la Mare de Déu del Roser

Jugà al FC Barcelona 1971-83 i guanyà tres Lligues 1973, 1980, 1982, tres Copes d’Espanya 1972, 1973, 1983 i dues Lligues Catalanes 1982, 1983 Es retirà el 1983, però continuà lligat al Barça com a tècnic fins el 2003 Accedí al càrrec a mitjan temporada 1983-84 substituint Sergi Petit i el mateix curs guanyà la Recopa, el primer títol europeu de la secció Posteriorment forjà l’equip d’handbol hegemònic de la dècada dels noranta, conegut com Dream Team , que obtingué sis Copes d’Europa 1991, 1996-2000 En el seu palmarès com a tècnic barcelonista, també hi figuren quatre Recopes d’Europa 1985,…

Extrem esquerre format al planter del FC Barcelona, amb el primer equip del club guanyà la Copa d’Europa 2005, la Lliga 2003, la Copa del Rei 2004 i la Supercopa d’Espanya 2003 Jugà al BM Aragón 2005-07, l’Algesires 2007-08, en el qual marcà 163 gols, el Guadalajara 2008-09 i el Vigo 2009-10, abans de fitxar pel Nantes 2010-11, conjunt de la segona divisió francesa que obtingué l’ascens aquella mateixa temporada 2010-11 En 2011-12 fou escollit millor jugador i millor extrem esquerre de la Lliga francesa, de la qual fou el segon màxim golejador L'any 2016 retornà al primer equip del FC…

D’ideari higienista, prioritzà la divulgació de temes tècnics i de cultura física a la ressenya de la informació esportiva Hi collaboraren, entre d’altres, JA Trabal en temes d’higiene i alimentació i Rossend Calvet en la secció de didàctica dels esports Hi intervingueren els dibuixants Ele, A Mestres i Passarell i tingué la redacció a la impremta Millà De periodicitat quinzenal, cada número tenia setze pàgines, però tingué una vida efímera

Informava de l’actualitat esportiva, amb especial dedicació al futbol català de diverses categories Publicà reportatges i articles a càrrec de reconegudes firmes del periodisme esportiu com Manuel Rubio, Agustí Peris de Vargas, Rossend Calvet, J Canals Carbó i A Karag, que feia la crònica des de Madrid Els reportatges fotogràfics eren de Claret i Bert, Espert, i Alvaro De periodicitat setmanal, tenia setze pàgines i se’n publicaren pocs números

Jugà en la màxima categoria amb el Club de Bàsquet Granollers 1965-68 i el Futbol Club Barcelona 1968-76 Guanyà cinc Lligues 1966-69, 1973 i tres Copes 1969, 1972, 1973 estatals Era extrem i fou el màxim golejador del campionat de Lliga diverses temporades Amb la selecció espanyola, debutà el 1964, jugà 84 partits i disputà els Jocs Olímpics de Munic 1972 Rebé la medalla d’or al mèrit esportiu 1972

Jugà amb l’equip del collegi Bosco Navas de Barcelona, la Unió Esportiva Sant Fost i el Club de Balonmano de Santa Coloma S’inicià com a tècnic d’equips inferiors al Bosco Navas i, després, passà pel Virolai, el GE Seat i el Club de Balonmano de Santa Coloma També dirigí, sempre en categoria masculina, la selecció juvenil de Barcelona, les seleccions catalanes juvenil i júnior, i la selecció espanyola júnior, amb la qual es proclamà subcampió del món 1995 Fou director tècnic de la Federació Catalana d’Handbol 1990-95, i també en fou gerent 1995-99, així com també fou gerent del Patronat…

Fou iniciada per una cooperativa de llicenciats en educació física que ja publicava la Revista de educación física Ofereix articles originals i d’altres traduïts de les millors revistes d’entrenament esportiu d’Europa i dels Estats Units En els seus inicis estigué dirigida per Paco Seirullo i hi han collaborat els millors especialistes d’entrenament esportiu del moment De periodicitat bimestral, des del 1994 passà a una editorial de la Corunya És accessible en versió electrònica

Formava part d’un projecte d’expansió del Grupo Z i volia ocupar l’espai que deixà el desaparegut Dicen Àlex Botines en fou el director, Quim Regàs en fou subdirector i Carlos Martín, redactor en cap El diari estigué vinculat al projecte de candidatura olímpica de Barcelona, però, malgrat els esforços, no reeixí i cessà amb el número 82, el 23 de maig de 1986