Resultats de la cerca

S’inicià com a porter en l’època del mític Papitu Perramon i per això li posaren aquest renom, però desenvolupà la seva carrera com a lateral esquerre Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1980-89 i 1995-96 Amb l’equip blaugrana guanyà cinc Lligues 1982, 1986, 1988, 1989, 1996, quatre Copes del Rei 1983, 1984, 1985, 1988, tres Recopes d’Europa 1984, 1985, 1986 i una Copa d’Europa 1996 També jugà amb l’Adrianenc a primera divisió estatal abans de retirar-se Fou 72 cops internacional i marcà 153 gols amb la selecció espanyola

Procedent de l’Arrate, milità a les files del Club Balonmano Granollers 1974-76, club amb el qual obtingué el primer títol continental de l’entitat, la Recopa d’Europa 1976 Milità a l’Atlético de Madrid 1977-79 i després fitxà pel Futbol Club Barcelona 1979-84 En l’etapa blaugrana obtingué dues Lligues 1980, 1982 Fou 85 vegades internacional amb la selecció espanyola i participà en els Jocs Olímpics de Moscou 1980

Pivot format al planter del BM Granollers, fou campió d’Europa juvenil amb la selecció espanyola 1994 Amb només disset anys arribà al primer equip del Granollers la temporada que l’equip aconseguí la primera Copa EHF 1995 Es retirà el 2001 després de jugar amb la Universidad de Oviedo

Començà a l’Arrate del País Basc El FC Barcelona el fitxà el 1985 com un dels pivots més prometedors de l’handbol internacional, un fet que certificà el 1987 en ser subcampió del món júnior Jugà amb el FC Barcelona fins el 1991 Durant la seva etapa com a blaugrana, fou campió d’Europa 1991 i participà en quatre títols de Lliga 1988, 1989, 1990, 1991 i en quatre de la Copa del Rei 1998, 1989, 1990, 1991 El 1991 s’incorporà al BM Granollers, equip amb el qual fou subcampió de Lliga dues vegades consecutives 1992, 1993 Acabà la seva trajectòria com a jugador al Bidasoa Amb la selecció espanyola…

Creada per un grup de pares i directius del CB Pare Manyanet, estava especialitzada en articles sobre tàctica, tècnica i estratègia de l’handbol, però també incloïa resultats i cròniques sobre qualsevol tema relacionat amb aquest esport

Es fundà el 1941, com a Federació Regional de Catalunya, i es refundà el 1982 El primer president oficial fou Pere Sust, però el primer que exercí realment el càrrec fou Josep Maria Farré 1943-49 El 1955, sota la presidència de José María Ceballos 1950-56, la responsabilitat de coordinar les activitats de l’handbol a Catalunya passà a mans de les delegacions provincials de la federació espanyola a Barcelona, Girona, Tarragona –creada un any més tard– i Lleida La delegació de Barcelona exercí oficiosament molts anys com a federació catalana Presidents de la Federació Catalana d’Handbol Els…

S’inicià com a tècnic al FC Barcelona, del qual fou coordinador de la secció d’handbol 1985-2006 Debutà en la màxima categoria espanyola la temporada 2007-08 a les files de l’Algesires La temporada següent entrenà l’Almeria El 2011 fou nomenat seleccionador espanyol juvenil També fou seleccionador català juvenil entre el 2001 i el 2005

Extrem format en les categories inferiors del BM Granollers, amb el qual debutà com a professional el 1987, després de quedar subcampió mundial júnior aquell mateix any Amb el Granollers fou subcampió de Lliga 1992 Posteriorment jugà al BM Alzira 1992-94, a l’Ademar Lleó 1995-96 i al Pozoblanco 1996-97 Acabà la seva trajectòria en els equips de la Roca, les Franqueses i Sant Fost, club que també entrenà Disputà 64 partits amb la selecció espanyola, amb la qual participà en el Campionat del Món 1991 i els Jocs Olímpics de Barcelona 1992

Format al BM Cardedeu, a dinou anys s’incorporà al BM Granollers, amb el qual debutà en la màxima categoria Passà pel BM Alzira 1990-94 i el BM Cantàbria 1994-99 abans de marxar a Alemanya, on jugà amb el TBV Lemgo 1999-2001 i el Frisch Auf Göppingen 2001-04 Retornà a la Lliga Asobal, a les files del BM Ciudad Real 2004-05, abans de retirar-se En el seu palmarès destaca la Copa del Rei 1992, tres Copes Asobal 1997, 1998, 2005 i una Supercopa d’Espanya 2004 Fou 177 vegades internacional i disputà els Jocs Olímpics de Seül 1988, Barcelona 1992 i Atlanta 1996, en els quals aconseguí…

Començà la seva trajectòria en les categories inferiors de l’Handbol Amposta Fou responsable d’handbol del Centre Català de Tecnificació Esportiva Terres de l’Ebre-Amposta 2004-05 El 2006 fou nomenat seleccionador català femení absolut i jugà dos partits internacionals contra el Brasil