Resultats de la cerca

Fou president del Balonmano Granollers 2000-09 Formà part també de la junta directiva de l’Asobal, de la qual fou tant vicepresident com president d’una junta gestora en diverses etapes Des del 2000 és component del tribunal d’apellació de la Federació Internacional d’Handbol IHF

Fou secretari de la federació provincial de Barcelona i de la Federació Catalana d’Handbol FCH, en la qual formà part del comitè de competició i on es jubilà el 1993 Rebé la insígnia d’or i brillants de la FCH 2006 i la medalla i la insígnia d’or al mèrit esportiu de la federació espanyola 2102 La Copa Catalunya sènior masculina duu el seu nom

Presidí el BM Granollers 1974-80 i durant el seu mandat el club vallesà, entrenat per Joaquín Crespo, Quini , obtingué la Recopa d’Europa 1976, el primer títol europeu de la història de l’handbol català

Fou president del BM Granollers entre el 1982 i el 1992 Abans, formà part de la junta directiva de Joaquim Raga Fou un dels artífex de la recuperació econòmica del club vallesà Entre el 1984 i el 1989 presidí la primera junta gestora de la Lliga Asobal

Jugà a l’equip del Menéndez Pelayo, a Barcelona, però es dedicà a l’arbitratge Arribà a la màxima categoria estatal el 1981 i debutà com a internacional el 1983 amb José Antonio Huelín de parella Dirigí alguns partits als Jocs Mediterranis 1987 Es retirà el 1992 i ocupà càrrecs de directiu a la Federació Catalana d’Handbol i fou president del Comitè d’Àrbitres

Practicà l’hoquei sobre herba abans d’iniciar-se en l’handbol d’onze amb l’equip del Frente de Juventudes de Terrassa Fou entrenador del primer equip 1961-87 del club Handbol Terrassa, i el 1988 en fou nomenat president Rebé l’ensenya d’or de la Federació Catalana d’Handbol, la placa al mèrit esportiu de la federació de Barcelona i la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1991

Vinculat al BM Granollers, formà part del primer equip de l’entitat en la modalitat d’handbol a onze El 1972 entrà a la junta directiva, que presidí 1982-83, i impulsà la professionalització del club fins la seva marxa el 1992 Fou un dels fundadors i el primer president de l’Asobal El seu fill Ferran entrenà el primer equip del BM Granollers 1980-89

Jugà amb la Unió Gimnàstica Badalona, amb la qual es proclamà campió de Catalunya 1952 L’any 1953 quedà en segona posició en el Campionat de Catalunya i arribà a la final del Campionat d’Espanya Fou dues vegades seleccionat dins l’equip regional a onze Fou el cinquè president de la Federació Catalana d’Handbol 1967-72 Desta-cà per l’impuls de la selecció catalana d’handbol També fou vicepresident de la federació espanyola

Jugà al BM Granollers, amb el qual guanyà dos Campionats d’Espanya al principi de la dècada de 1960, i fou internacional amb la selecció espanyola Com a tècnic, fou campió de la Lliga en dotze ocasions Assolí set títols dirigint el Granollers 1966, 1967, 1968, 1970, 1971, 1972, 1974, amb el qual també obtingué dues Copes d’Espanya 1970, 1974 Fitxà pel Calpisa d’Alacant, i aconseguí quatre Lligues consecutives 1975-78 i dues Copes més Finalment, guanyà la seva darrera Lliga amb el FC Barcelona 1980 Fou gerent i director tècnic de la federació catalana i membre de la junta directiva de la…

Els anys quaranta jugà al Frente de Juventudes de Granollers, entitat que posteriorment es convertí en el BM Granollers, club del qual fou un dels socis fundadors Durant tres temporades 1948-1951 defensà la samarreta del FC Barcelona, abans de tornar al BM Granollers, equip en el qual fou el capità fins a la seva retirada, tot compaginant les modalitats d’handbol d’onze i handbol La seva posició al camp fou la de defensa central Fou internacional amb la selecció espanyola d’handbol d’onze i d’handbol Amb el FC Barcelona fou campió de Catalunya i d’Espanya d’handbol d’onze dues vegades 1949,…