Resultats de la cerca

Es formà en el Granollers, equip en el qual jugà del 1985 al 1990 El 1990 fou fitxat pel Futbol Club Barcelona, en el primer equip del qual acabà la seva trajectòria com a jugador Destacà en la posició de primera línia Fou un dels pilars de l’equip dirigit per Valero Ribera, considerat el millor de la història del club i de l’handbol mundial, i que dominà l’handbol europeu i estatal la dècada de 1990 Fou escollit tres vegades jugador més valuós i ha estat l’únic jugador amb més de mil gols al mateix equip El seu palmarès com a jugador és…

Amb el BM Granollers aconseguí set títols de Lliga i la Recopa d’Europa 1976, primer títol europeu d’un club de l’Estat espanyol És el pare del jugador Enric Masip

S’estrenà en la màxima categoria amb el BM Granollers la temporada 1990-91 Jugà d’extrem en l’equip vallesà fins al final de la dècada dels noranta i guanyà la Copa EHF 1995, 1996 Fou jugador internacional júnior

Pivot procedent de l’Estrella Roja iugoslau, fou el primer jugador estranger que incorporà la secció d’handbol del FC Barcelona 1982-85, amb el qual guanyà dues Recopes d’Europa 1984, 1985 i tres Copes del Rei 1983, 1984, 1985 Fou internacional amb la selecció iugoslava

Debutà a l’Ademar de Lleó el 1998 i fou un dels fitxatges de més renom del FC Barcelona el 2001 Lateral, amb l’equip blaugrana només jugà una temporada i guanyà la Copa Asobal Des de la temporada 2002-03 juga al Ciudad Real És germà del també jugador d’handbol Raúl Entrerríos

Format al Gummersbach alemany, la temporada 1983-84 jugà amb el Futbol Club Barcelona i guanyà la Recopa d’Europa, la Copa d’Espanya i la Lliga Catalana Fou el primer gran jugador mundial que arribà a l’handbol estatal Disputà 104 partits amb la selecció d’Alemanya i guanyà la medalla de plata en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984

S’inicià al Granollers Ocupà la posició de central i fou el primer jugador en acollir-se al decret 1006/85, per poder fitxar per l’Atlético de Madrid 1990 El 1994 fitxà per l’Alzira i la temporada següent passà al Bidasoa d’Irun Fou cent dues vegades internacional amb Espanya i marcà 206 gols Es retirà a causa de diverses lesions

Es formà a l’Hogar Canarias del Frente de Juventudes i a l’Institut Balmes En edat juvenil fitxà pel Futbol Club Barcelona, on jugà dues temporades en aquesta categoria i guanyà un Campionat d’Espanya Jugador lateral, debutà amb el primer equip l’any 1967 Guanyà dues Lligues espanyoles 1969, 1973 i tres Copes del Rei 1969, 1972, 1973 Des del 1972 fou el capità de l’equip, que abandonà l’any 1975

Des de petit estigué lligat al BM Granollers, amb el qual competí dels anys quaranta al principi dels seixanta, tant en la modalitat d’onze jugadors com en la de set En la modalitat de set jugadors, guanyà les tres primeres Lligues espanyoles 1959, 1960, 1961 i una Copa del Generalísimo 1958 Com a jugador d’handbol d’onze fou dues vegades campió d’Espanya 1956, 1959 i dues vegades campió de Catalunya 1956, 1959

S’inicià a la Salle Montcada i passà al BM Granollers Jugà en el primer equip com a lateral dret i central 1996-2003 Posteriorment jugà amb el Frisch AVF Göppingen 2003-04, al Futbol Club Barcelona 2004-07, Valladolid 2007-08, de nou al Granollers 2008-11 i 2014-16, i al Toulouse 2011-14 Amb el Barça guanyà la Copa EHF 2005, la Copa Asobal 2006 i la Copa del Rei 2007 Fou 12 cops internacional amb la selecció espanyola, en què feu 35 gols L'any 2016 anuncià la seva retirada com a jugador