Resultats de la cerca

Nasqué el 1990 a Barcelona i l’any següent entrà a formar part de la Federació Internacional de Ball Esportiu, reconeguda pel Comitè Olímpic Internacional el 1992 En l’àmbit competitiu, comprèn determinades formes evolucionades de ball que tenen una tècnica reglamentada

Fundada el 1986, fou reconeguda tres anys després per l’assemblea general de l’International Council of Ballroom Dancing actual World Dance Council Es convertí en la seva representant oficial a Espanya i rebé l’autorització per a realitzar els cursos de titulació oficial de professors i jutges d’aquest tipus de balls a l’Estat

Presidí l’Associació Espanyola de Ball Esportiu i de Competició 2006-10 i l’Agrupació Espanyola de Clubs de Ball Esportiu i Competició

Fundat l’any 1999, fou el primer club de ball esportiu reconegut com a tal pel Consell Català de l’Esport l’any 2000 És membre de la Federació Catalana de Ball Esportiu i de l’Agrupació Espanyola de Balls Esportius i Competició AEBDC Participa en competicions d’àmbit català i estatal

Sòcia de l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró i del Grup de Muntanya d’Argentona, aconseguí el rècord estatal d’altitud atenyent la cota 7350 m del Lhotse Shar 1984 Assolí, entre altres pics, el Liskamm Oriental 1979, l’Island Peak 1984, el Cho Oyu 1989, 1992 i el Lhotse Shar 1990, sent la cap d’aquesta darrera expedició Rebé la placa Flor de Neu de Mundo Deportivo

Soci del Centre Excursionista de Tarragona i de l’Agrupació Cultural Vila-seca, presidí la secció d’esquí i alpinisme de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya 1996-97 Feu ascensions als Pirineus i als Alps i formà part de les expedicions al Muztagh Ata 1995 i a l’Everest 1997, 2000 Participà en curses i travesses d’esquí de muntanya, competicions d’esports d’aventura i maratons

Vinculat a l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró i membre de la secció catalana del GAME 1973 Participà en l’expedició mataronina al Noshaq Central 1976 i assolí el cim del Broad Peak 1981, juntament amb Manuel Hernández, en la que fou la primera ascensió catalana, i morí en el descens El 1984 la FEEC inaugurà el refugi bivac del Mont-roig, al Pallars Sobirà, que duu el seu nom

Membre de l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró, realitzà ascensions als Pirineus, els Alps i els Andes Participà en una expedició a Noruega i en dues a l’Himàlaia al Broad Peak 1981 i al Lhotse Shar 1984 L’any 1987 fou membre d’una nova expedició al Lhotse Shar, com a responsable de material Mentre es disposava a fer el cim, a causa d’una allau, perdé la vida juntament amb els seus companys Antoni Sors, Francesc Porras i Antonio Quiñones

Vinculat a l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró, on fou collaborador de la revista Cingles Al principi dels anys setanta ingressà en la secció catalana del GAME, i des del 1976 fou instructor d’esquí Realitzà la primera hivernal de la via Anglada-Robbins de la paret nord del Pedraforca 1967 i obrí la via Punsola-Reniu per l’esperó nord del Cavall Bernat de Montserrat 1971 juntament amb Jesús Reniu, una via de 240 m que s’ha convertit en la via més clàssica

Vinculat a l’Agrupació Excursionista Bufalà i al Club Excursionista Tiana, és tècnic d’escalada Feu nombroses ascensions a Montserrat, els Pirineus i els Alps Rebé el premi FEEC per l’expedició catalana Kinabalu 2000 a l’illa de Borneo, en la qual obrí una via a la paret verge de la cara est del Donkey’s Ears amb Xavier Vilella, Xavier Fernández i Carles Albesa L’any 2012, amb Gara Villalba, escalà The Nose Yosemite en 16 hores És autor de Les 100 millors escalades de Catalunya 2005