Resultats de la cerca
Es mostren 9379 resultats
pont de Sant Antoni
Art romànic
Pont
Pont romànic de la parròquia de la Maçana, sobre el riu Valira, al camí d’Andorra la Vella a Ordino, a la gorja de la Grella.
Prop hi ha el el santuari de Sant Antoni de la Grella
Santa Justa

Creu i absis romànic del conjunt parroquial de Santa Justa, al terme de Lliçà d’Amunt
© Diego Sola
Art romànic
Església
Veïnat
Veïnat i antiga parròquia del municipi de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental), al NE del poble.
Esmentada ja el 1101, el 1321 era encara independent L’antiga església parroquial destaca pel seu romànic dels segles XI i XII D’una sola nau, l’absis semicircular presenta arcuacions llombardes L’antic presbiteri estava presidit per un retaule gòtic dels germans Vergós , avui dia conservat al Museu Diocesà de Barcelona, amb escenes de la vida i el martiri de les santes Justa i Rufina Al segle XVIII s’hi afegí una capella lateral, dedicada a la Mare de Déu del Roser
Rhein-Herne-Kanal
Canal de navegació
Via navegable d’Alemanya que constitueix la major artèria de transport del Ruhr i posa en comunicació l’Alemanya meridional amb la mar del Nord a través del Rin i del Mittellandkanal.
Té 38 km de llargària i uneix el Rin, vora Duisburg, amb el Dortmund-Ems-Kanal És capaç per a vaixells de 1 370 tones i hom hi transporta sobretot carbó
canal de Corint

Canal de Corint
Andrew and Annemarie (CC BY-SA 2.0)
Canal de navegació
Canal artificial de Grècia, construït en 1882-93, que travessa l’istme de Corint i posa en comunicació la mar Jònica amb l’Egea; té 6,34 km de llargada, entre 21 i 22 m d’amplada i 8 m de profunditat.
Göta
Canal de navegació
Via navegable de Suècia que comunica Göteborg, al Kattegat, amb Söderköping, a la mar Bàltica, a través del riu Göta i els llacs Vänern i Vättern.
Té una longitud d’uns 400 km, 96 dels quals són de canal
canal de Kiel
Canal de navegació
Canal internacional del nord d’Alemanya, al S de Jutlàndia.
Comunica la mar Bàltica amb la mar del Nord Construït del 1887 al 1895 El canal fou internacionalitzat pel tractat de Versalles 1919, i, malgrat la denúncia dels seus compromisos feta pel govern alemany 1936, després de la Segona Guerra Mundial fou restablert el règim anterior
Reial Associació d’Esgrima de Barcelona
Esgrima
Institució que aplegà les entitats barcelonines que practicaven l’esgrima.
Fundada el 1913 com a Associació d’Esgrima de Barcelona a la sala d’armes del Cercle Eqüestre, li va ser atorgat el títol de reial a l’abril del 1914 De seguida formà part de la Federació de Societats Esportives de Barcelona, i es pot considerar l’antecedent de la Federació Catalana d’Esgrima Francesc de Moxó en fou el primer president
César Miguel de los Reyes
Esgrima
Mestre d’armes d’origen filipí.
Tirador durant les dècades de 1910 i 1920, disputà les proves d’espasa individual i per equips i de floret per equips en els Jocs Olímpics de París 1924 A la seva arribada a Barcelona, fou jugador de futbol del Galeno i boxejador amateur També fou un reconegut àrbitre, mànager i professor de boxa El 1946 la Delegación Nacional de Deportes el nomenà professor oficial del Centro Cultural de los Ejércitos y la Armada, tot i que feia anys des del 1940 que treballava de professor d’esgrima Entre els seus deixebles més destacats es troben Augusto Testor, Jaume Melà i José Patiño Fou entrenador de…
Fernando Medina Martínez
Esgrima
Tirador, mestre d’armes, directiu i àrbitre.
Membre de la Sala d’Armes Montjuïc i del Club d’Esgrima Fides, destacà en totes les categories en la modalitat de sabre i es proclamà deu vegades campió d’Espanya individual, i sis en categoria absoluta 1994, 1998, 1999, 2001, 2002, 2003 Fou onze vegades campió de Catalunya individual, cinc en absoluta 1990, 1992, 1994, 1998, 1999 Amb la selecció espanyola ha participat en tres Jocs Olímpics Atlanta, 1996 Sydney, 2000 Atenes, 2004, onze Mundials entre 1993 i 2006, amb una medalla de bronze el 1998 i un Campionat d’Europa 2007 En la Copa del Món assolí la primera posició del rànquing mundial…
Fredi Mayor Castell
Esgrima
Tirador.
Membre de la Sala d’Esgrima Amposta, destacà en categories inferiors en la modalitat d’espasa, en què es proclamà campió júnior d’Espanya 2001 i de Catalunya 2000, 2001, 2002, i campió de Catalunya absolut 2002, 2003 Internacional amb la selecció espanyola, participà en el Mundial júnior 2001 Es retirà l’any 2004
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina