Resultats de la cerca
Es mostren 213 resultats
pantà del Prat
Aiguamoll
Zona d’aiguamolls del municipi de Torreblanca (Plana Alta), situada a la costa, entre Torrenostra i el límit amb el terme de Cabanes de l’Arc, on continua per l’albufera d’Albalat dels Ànecs.
es Salobrar
Aiguamoll
Zona d’aiguamolls i antic golf del municipi de Campos (Mallorca), al S de la vila, vora els banys de Sant Joan.
la Bullosa
Aiguamoll
Antic aiguamoll de gran extensió situat a la capçalera de la Tet, entre el Carlit i el roc d’Aude als municipis d’Angostrina i Vilanova de les Escaldes i dels Angles (Alta Cerdanya).
Juntament amb els aiguamolls de la Bulloseta i la bassa dels Ànecs formava el grup de les Bulloses Després de la construcció 1902 d’una resclosa de 350 m de longitud, 15 d’amplària a la base i 20 d’alçària, ha esdevingut un gran pantà pantà de la Bullosa o de les Bulloses , de 13 milions de metres cúbics de capacitat, destinat a la regularitzar l’aigua de la Tet i a la producció d’electricitat A la vora de la resclosa, on arriba una carretera des de Montlluís, hi ha un refugi obert al públic
salina de Coipasa

Salina de Coipasa
Francoise Gaujour (CC BY-NC-ND 2.0)
Salina
Aiguamoll
Àrea pantanosa salina de Bolívia (departament d’Oruro) i, en menor part, de Xile.
És situada als Andes centrals, a la regió de l’Altiplano bolivià 90 km de longitud i 50 d’amplada Al seu extrem nord hi ha el llac de Coipasa 30 km de longitud i uns 15 d’amplada, el qual, per mitjà del riu Lacajahuira, es comunica amb el llac Poopó
els Alfacs

Muscleres en el port natural dels Alfacs, a Sant Carles de la Ràpita
© Fototeca.cat
Aiguamoll
Terra baixa, pantanosa, a la part meridional del delta de l’Ebre, coberta, en gran part, de joncars i d’estanys o albuferes, compresa entre Sant Carles de la Ràpita (Montsià) i la desembocadura del riu.
Era un antic banc de sorra, conegut en un principi amb el nom de l' Alfac , que, acrescut pels alluvions aportats per un dels braços de l’Ebre que desembocava en aquest indret la boca de l’Alfac , convertí l’antic port Fangós en una albufera Una nova llengua de terra, coneguda amb el nom de la Banya, unida a la terra ferma per l’istme del Trabucador, formà un nou port natural, el port dels Alfacs el 1420, la flota reunida per Alfons el Magnànim per passar a Sardenya ja fou concentrada en aquest nou port i no al port Fangós, on s’havia aplegat encara el 1323 la flota amb la qual passà a la…
Reial Associació d’Esgrima de Barcelona
Esgrima
Institució que aplegà les entitats barcelonines que practicaven l’esgrima.
Fundada el 1913 com a Associació d’Esgrima de Barcelona a la sala d’armes del Cercle Eqüestre, li va ser atorgat el títol de reial a l’abril del 1914 De seguida formà part de la Federació de Societats Esportives de Barcelona, i es pot considerar l’antecedent de la Federació Catalana d’Esgrima Francesc de Moxó en fou el primer president
César Miguel de los Reyes
Esgrima
Mestre d’armes d’origen filipí.
Tirador durant les dècades de 1910 i 1920, disputà les proves d’espasa individual i per equips i de floret per equips en els Jocs Olímpics de París 1924 A la seva arribada a Barcelona, fou jugador de futbol del Galeno i boxejador amateur També fou un reconegut àrbitre, mànager i professor de boxa El 1946 la Delegación Nacional de Deportes el nomenà professor oficial del Centro Cultural de los Ejércitos y la Armada, tot i que feia anys des del 1940 que treballava de professor d’esgrima Entre els seus deixebles més destacats es troben Augusto Testor, Jaume Melà i José Patiño Fou entrenador de…
Fernando Medina Martínez
Esgrima
Tirador, mestre d’armes, directiu i àrbitre.
Membre de la Sala d’Armes Montjuïc i del Club d’Esgrima Fides, destacà en totes les categories en la modalitat de sabre i es proclamà deu vegades campió d’Espanya individual, i sis en categoria absoluta 1994, 1998, 1999, 2001, 2002, 2003 Fou onze vegades campió de Catalunya individual, cinc en absoluta 1990, 1992, 1994, 1998, 1999 Amb la selecció espanyola ha participat en tres Jocs Olímpics Atlanta, 1996 Sydney, 2000 Atenes, 2004, onze Mundials entre 1993 i 2006, amb una medalla de bronze el 1998 i un Campionat d’Europa 2007 En la Copa del Món assolí la primera posició del rànquing mundial…
Fredi Mayor Castell
Esgrima
Tirador.
Membre de la Sala d’Esgrima Amposta, destacà en categories inferiors en la modalitat d’espasa, en què es proclamà campió júnior d’Espanya 2001 i de Catalunya 2000, 2001, 2002, i campió de Catalunya absolut 2002, 2003 Internacional amb la selecció espanyola, participà en el Mundial júnior 2001 Es retirà l’any 2004
Francisco Rabat Oliva
Esgrima
Tirador especialista en espasa.
Membre del Centro Cultural de los Ejércitos, de la Sala d’Armes Montjuïc i del Club d’Esgrima Cerdanyola, es proclamà campió de Catalunya 1975, 1978
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina