Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
aixa
Tecnologia
Eina per a desbastar i obrar fusta.
Consisteix en una fulla ampla i sensiblement corbada, amb un tall en una de les seves vores i amb un ull o anella en la part oposada per on s’emmanega l’eina El mànec s’estén en direcció perpendicular a la del tall i la fulla pot ésser perllongada, més enllà del maneguet, per un apèndix que forma una cabota de martell o una segona fulla amb tall perpendicular o parallel al primer L’aixa és una de les eines utilitzades en la construcció d’embarcacions de fusta
femella
Tecnologia
Peça, generalment de metall, amb un forat roscat al seu centre, en el qual hom introdueix mitjançant cargolament una altra peça, anomenada mascle (un cargol, un espàrrec, etc).
Segons la forma exterior poden ésser quadrades, sisavades, octavades o bé cilíndriques aquestes últimes, que generalment són de gran diàmetre, hom les utilitza usualment per a immobilitzar un coixinet sobre un arbre, i són proveïdes d’osques o ranures per a facilitar-ne el muntatge Hi ha diversos tipus de femelles segons els usos i la forma d’aplicació si el forat de la femella és tancat per un extrem és anomenada femella cega si va proveïda d’unes orelles per a facilitar-ne el cargolament, hom l’anomena femella d’orelles o papallona , i és utilitzada en aplicacions en les quals calen…
broca
Diversos tipus de broca: 1. helicoidal especial per a pedra i formigó; 2. helicoidal per a metalls; 3. plana per a fusta; 4. helocoïdal de filaberqui (per a fusta)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Eina que, aplicada a un filaberquí, màquina de foradar, torn o fresadora, serveix per a fer forats cilíndrics d’un diàmetre màxim de 85 mm i una fondària de 300 mm en peces d’acer, metalls no ferris, fusta, marbre, plàstic, vidre, etc.
Acostuma a ésser d’acer ràpid o, quan la punta de tall és postissa, el cos és fet generalment d’acer al crom mentre que la pastilla encastada és una sinterització de carburs metàllics La broca helicoidal , que és la més emprada, consta d’un cos cílindric al llarg del qual té generalment dues ranures helicoidals, diametralment oposades, que faciliten l’expulsió de la ferritja o dels encenalls, i la intersecció de les quals amb el con que en constitueix la punta defineix dues arestes de tall —o llavis— unides per una aresta transversal que forma amb elles un angle de 125 a 130° i d’un mànec,…
retenidor
Tecnologia
Nom donat a determinades peces que serveixen per a immobilitzar-ne d’altres, com és el cas d’algunes volanderes proveïdes d’un apèndix que hom doblega sobre una de les cares de la femella.
esgrima
L’esgrima esportiva requereix un material i una indumentària específics per a la seva pràctica
Federació Catalana d’Esgrima
Esgrima
Esport de combat en el qual s’enfronten dos rivals, anomenats tiradors o esgrimidors, amb l’objectiu de tocar, i de no ser tocats, amb una arma que pot ser una espasa, un floret o un sabre, les quals constitueixen les tres especialitats oficials reconegudes per la Federació Internacional d’Esgrima (FIE).
El concepte tirar és emprat per a definir l’enfrontament en assalt de dos tiradors, és a dir, el que equivaldria en altres esports al terme jugar El combat té lloc sobre una pista rectangular, d’una amplada d’1,5 a 2 metres i una llargada de 14 metres, de superfície plana, i està dividit en assalts o matxs d’una durada determinada pel nombre de tocats i el temps Les competicions poden ser individuals o per equips, formats per tres esgrimidors titulars i un suplent, i hi ha diferents categories en funció de l’edat i del sexe dels participants, malgrat l’especial caràcter integrador de l’…