Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
El Foment de l’Esgrima de Barcelona
Esgrima
Club d’esgrima que existí a Barcelona al principi del segle XX.
Format per un grup de tiradors encapçalats per Alfonso Ardura Altuna, que en fou el president, i Mario Llorens, el 1911 redactà els estatuts a partir de les propostes del mestre d’armes Félix Lyón d’Artiz Juntament amb altres entitats constituí la Federació de Societats Esportives de Barcelona Organitzà un concurs local d’esgrima a Barcelona, amb el suport municipal, per fomentar aquest esport a les Festes Esportives, i s’encarregà de nomenar els àrbitres de la Copa Intersales Posteriorment l’activitat decaigué i els seus membres es diluïren en entitats com el Cercle Eqüestre o…
Marc Font Dimas
Arxiu M. Font / Ignacio Casares
Esgrima
Tirador especialitzat en espasa.
Membre de la Sala d’Esgrima Amposta, es proclamà campió de Catalunya d’espasa 2001 El 2005 marxà a París, on entrenà a les ordres del gran mestre francès Daniel Levavasseur El mateix any, guanyà la medalla de plata en la prova de Doha de la Copa del Món, i la del 2010 a Puerto Rico Formà part de la selecció espanyola des del 2003, amb la qual disputà sis Campionats del Món, quatre d’Europa, els Jocs Mediterranis 2005, en els quals fou finalista, i els Campionats Iberoamericans 2007, en els quals obtingué la medalla de bronze Es retirà de la competició el 2011 Té el títol d’…
Sala d’Esgrima Amposta
Esgrima
Club d’esgrima d’Amposta.
Fundat el 1996 pel mestre d’armes Fidel Font és l’únic club d’esgrima de la demarcació de Tarragona Especialitzat en espasa, aplica les tècniques de les arts marcials a l’esgrima Sobresurt en la vessant formativa i té un gran palmarès estatal i internacional en categories inferiors Entre els alumnes destaca Pau Roselló, campió del món i d’Europa cadet 2007, i Marc Font, internacional amb la selecció espanyola Els èxits del club feren possible que el centre de tecnificació d’Amposta inclogués aquest esport, fet que suposà la construcció d’una nova sala d’esgrima, inaugurada el…
Miquel Ojeda Ciurana
CLUB D’ESGRIMA SAM
Esgrima
Tirador, àrbitre i dirigent d’esgrima.
Formà part de l’Escola Gimnàstica Sant Miquel, el Centro Cultural de los Ejércitos, la Sala d’Armes Montjuïc SAM i el Club d’Esgrima Fides, i destacà en la modalitat de floret En categoria absoluta, es proclamà campió d’Espanya individual 1993 i per equips en quatre ocasions, tres amb la SAM 1977, 1978, 1979 i una amb el CE Fides 1984, i campió de Catalunya individual vint-i-un cops 1981, 1982, 1984, 1985, 1988-92, 1994-2003, 2006, 2011 Amb la selecció espanyola, disputà sis Campionats del Món 1977, 1978, 1981, 1985, 1989, 1991 i una Universíada 1979 És àrbitre internacional categoria B d’…
Pere d’Antist
Esgrima
Història
Mestre d’esgrima d’Alfons el Benigne, de Pere el Cerimoniós i dels fills d’aquest, Joan i Martí; fou també porter reial.
El 1336 fou enviat pel rei Pere a Utiel amb altres consellers seus a fi de parlamentar amb el noble rebel Pere de Xèrica els missatgers foren empresonats per aquest, tret d’Antist, que pogué fugir i avisar el rei de la trampa preparada contra ell mentre esperava, desprevingut, en terres de Pere de Xèrica, llur retorn
esgrima
Federació Catalana d’Esgrima
Esgrima
Esport de combat en el qual s’enfronten dos rivals, anomenats tiradors o esgrimidors, amb l’objectiu de tocar, i de no ser tocats, amb una arma que pot ser una espasa, un floret o un sabre, les quals constitueixen les tres especialitats oficials reconegudes per la Federació Internacional d’Esgrima (FIE).
El concepte tirar és emprat per a definir l’enfrontament en assalt de dos tiradors, és a dir, el que equivaldria en altres esports al terme jugar El combat té lloc sobre una pista rectangular, d’una amplada d’1,5 a 2 metres i una llargada de 14 metres, de superfície plana, i està dividit en assalts o matxs d’una durada determinada pel nombre de tocats i el temps Les competicions poden ser individuals o per equips, formats per tres esgrimidors titulars i un suplent, i hi ha diferents categories en funció de l’edat i del sexe dels participants, malgrat l’especial caràcter integrador de l’…