Resultats de la cerca

Deixeble d’Eduard Alesson, fou mestre del Círculo del Ejército y de la Armada, al Gimnàs García Alsina i, possiblement, al Gimnàs Tolosa i Círculo del Liceo Al 1900 participà en el primer Certamen Nacional d’esgrima que se celebrà a Espanya, el torneig de Múrcia, com a representant de la Sala Casino de Barcelona

Obrí sala a Barcelona L’any 1900 participà en el primer certamen estatal d’esgrima que se celebrà a Espanya, el torneig de Múrcia, com a representant de la Sala Círculo Militar de Barcelona

Membre del Círculo de los Ejércitos y de la Armada, i deixeble de Félix Lyon, fou membre de la primera junta directiva de l’Associació d’Esgrima de Barcelona 1913 i presidí la Federació d’Esgrima de Catalunya 1925

Durant el darrer terç del segle XIX dirigí la sala d’armes del Círculo Ecuestre de Barcelona A la seva mort fou substituït pel seu nebot, el mestre francès Pierre Cuxac, el qual l’ajudava fent classes des del 1887

Membre del Círculo de los Ejércitos y de la Armada, participà en alguna competició internacional i es proclamà campió d’Espanya i de la Copa del President de la República 1933 Fou president de la Federació d’Esgrima de Catalunya 1926

Tirador de la Sala Militar al principi del segle XX, fou deixeble de Fèlix Lyon Destacà com a mestre d’armes, impartint classes a la Sociedad Club Velocipedista, a la Sala del Tiro Nacional, al Club Natació Barcelona, al Círculo Ecuestre i al Centro Cultural de los Ejércitos y de la Armada

Membre del Círculo Militar del Ejército y de la Armada, disputà els Jocs Olímpics de París 1924, en les especialitats d’espasa i sabre per equips Fou un dels primers espanyols que fou designat per la Fédération Internationale d’Escrime president de jurat per les competicions internacionals, participant com a tal en els Jocs Olímpics d’Amsterdam 1928 L’any 1939 fou nomenat president de la Federació Regional d’Esgrima de Catalunya

Militar de la marina francesa i de l’exèrcit espanyol, durant els darrers anys del s XIX i els primers del s XX, fou mestre de les sales d’armes barcelonines de Pardini, del Círculo Militar del Ejército y de la Armada, del Casino de las Clases y Soldados i de la Creu Roja Un dels seus deixebles fou Alfredo Conde Treballà com a redactor i corresponsal de les revistes illustrades Armas y Deportes, de Madrid Les Sports i L’Escrime et le Tir , de París, i Las Armas , de l’Havana Rebé la medalla d’or de la Creu Roja Espanyola i la creu de Cavaller del Mèrit Militar

Fou fundada el 4 de maig de 1922 amb el nom de Federación de Esgrima de Cataluña, per les sales d’armes de l’Ateneu Barcelonès, el Círculo Ejército y Armada, el Gimnàs Solé i el Tiro Nacional Tingué un precedent en l’Associació d’Esgrima de Barcelona, fundada el 1913 i que l’any següent obtingué el títol de “Reial” Aquest primer organisme federatiu prengué part en l’organització dels primers campionats d’Espanya 1916, en no existir encara una federació d’àmbit estatal, ni regional a part de la catalana El primer president fou Artemi Bordas El 1982, després del parèntesi franquista, recuperà…

El concepte tirar és emprat per a definir l’enfrontament en assalt de dos tiradors, és a dir, el que equivaldria en altres esports al terme jugar El combat té lloc sobre una pista rectangular, d’una amplada d’1,5 a 2 metres i una llargada de 14 metres, de superfície plana, i està dividit en assalts o matxs d’una durada determinada pel nombre de tocats i el temps Les competicions poden ser individuals o per equips, formats per tres esgrimidors titulars i un suplent, i hi ha diferents categories en funció de l’edat i del sexe dels participants, malgrat l’especial caràcter integrador de l’…