Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Luigi Merlini Janetti
Esgrima
Mestre d’armes.
Obrí sala a Barcelona L’any 1900 participà en el primer certamen estatal d’esgrima que se celebrà a Espanya, el torneig de Múrcia, com a representant de la Sala Círculo Militar de Barcelona
Joan Baptista Grau Solé
Esgrima
Mestre d’esgrima.
Al principi del segle XX, tingué sala oberta al Gimnàs Solé, Esgrima i Banys de Barcelona Participà en el primer certamen nacional d’esgrima que se celebrà a Espanya, el torneig de Múrcia 1900, com a representant de l’Associació Catalana de Gimnàstica
Ferruccio Giurovich Fortuna
Esgrima
Mestre d’esgrima.
D’origen italià, al principi del segle XX tingué una sala d’armes a Barcelona, amb el seu nom Participà en el primer Certamen Nacional d’esgrima que se celebrà a Espanya, el torneig de Múrcia 1900, com a representant de la Sala Ferruccio de Barcelona
Eusebio García Campos
Esgrima
Tirador.
Deixeble d’Eduard Alesson, fou mestre del Círculo del Ejército y de la Armada, al Gimnàs García Alsina i, possiblement, al Gimnàs Tolosa i Círculo del Liceo Al 1900 participà en el primer Certamen Nacional d’esgrima que se celebrà a Espanya, el torneig de Múrcia, com a representant de la Sala Casino de Barcelona
Silvio Migliozzi Brusco
Esgrima
Mestre d’armes.
D’origen italià, al començament del segle XX fou mestre de l’Associació Catalana de Gimnàstica L’any 1900 participà en el primer certamen estatal d’esgrima que se celebrà a Espanya, el torneig de Múrcia, com a representant de l’Associació Catalana de Gimnàstica, en què finalitzà en primera posició en la modalitat de sabre
esgrima
L’esgrima esportiva requereix un material i una indumentària específics per a la seva pràctica
Federació Catalana d’Esgrima
Esgrima
Esport de combat en el qual s’enfronten dos rivals, anomenats tiradors o esgrimidors, amb l’objectiu de tocar, i de no ser tocats, amb una arma que pot ser una espasa, un floret o un sabre, les quals constitueixen les tres especialitats oficials reconegudes per la Federació Internacional d’Esgrima (FIE).
El concepte tirar és emprat per a definir l’enfrontament en assalt de dos tiradors, és a dir, el que equivaldria en altres esports al terme jugar El combat té lloc sobre una pista rectangular, d’una amplada d’1,5 a 2 metres i una llargada de 14 metres, de superfície plana, i està dividit en assalts o matxs d’una durada determinada pel nombre de tocats i el temps Les competicions poden ser individuals o per equips, formats per tres esgrimidors titulars i un suplent, i hi ha diferents categories en funció de l’edat i del sexe dels participants, malgrat l’especial caràcter integrador de l’…