Resultats de la cerca
Es mostren 9451 resultats
pont de Sant Antoni
Art romànic
Pont
Pont romànic de la parròquia de la Maçana, sobre el riu Valira, al camí d’Andorra la Vella a Ordino, a la gorja de la Grella.
Prop hi ha el el santuari de Sant Antoni de la Grella
Santa Justa
Creu i absis romànic del conjunt parroquial de Santa Justa, al terme de Lliçà d’Amunt
© Diego Sola
Art romànic
Església
Veïnat
Veïnat i antiga parròquia del municipi de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental), al NE del poble.
Esmentada ja el 1101, el 1321 era encara independent L’antiga església parroquial destaca pel seu romànic dels segles XI i XII D’una sola nau, l’absis semicircular presenta arcuacions llombardes L’antic presbiteri estava presidit per un retaule gòtic dels germans Vergós , avui dia conservat al Museu Diocesà de Barcelona, amb escenes de la vida i el martiri de les santes Justa i Rufina Al segle XVIII s’hi afegí una capella lateral, dedicada a la Mare de Déu del Roser
port de la Bonaigua
El port de la Bonaigua des del vessant pallarès, amb la vall de la Bonaigua
© Fototeca.cat
Port de muntanya
Port de muntanya del Pirineu (2 072 m) que comunica la Vall d’Aran amb el Pallars Sobirà, dit també port de Pallars, de Pedres-Blanques o d’Àneu, al sector de divisòria d’aigües de les conques de la Garona i la Noguera Pallaresa, centre d’una important àrea de pasturatges estiuencs.
Fins el 1924, que fou construïda la carretera actual, només era travessat per un camí de ferradura, que seguia l’antiga via romana A causa de la neu resta tancat uns sis mesos cada any, durant els quals, i fins a l’obertura del túnel de Viella, el 1948, la Vall d’Aran romania incomunicada de la resta de Catalunya Tenia, al vessant aranès, el refugi de Ticolet i, al vessant pallarès, hi ha el refugi de les Ares, l' hospital de la Bonaigua desaparegut i, més avall a 1 400 m alt, l' hospital de la Bonaigua de Baix , actualment un petit nucli de turisme de muntanya L’antiga companyia d’…
peça
Escacs
Cadascun dels objectes o figures que es mouen i intervenen en certs jocs, com els escacs, les dames, etc.
celada
Escacs
En el joc d’escacs, estratègia en què hom permet al contrincant aconseguir un avantatge aparent per a induir-lo a fer una jugada errònia.
atzucac
Escacs
En el joc d’escacs, situació en què qualsevol moviment que faci el jugador implica un afebliment de la seva posició.
obertura
Escacs
Primera fase de les partides d’escacs, durant la qual els jugadors mobilitzen les peces tot plantejant el desenvolupament de la partida.
Generalment consta de 10 a 15 moviments Hom divideix les diverses obertures en tres grups fonamentals obertes , quan la partida s’inicia amb 1P4R,P4R obertura espanyola, dels quatre cavalls, italiana, escocesa, vienesa, gambit de rei, etc semiobertes , quan les negres contesten 1P4R amb qualsevol altre moviment distint d’1P4R defensa francesa, Caro-Kan, siciliana, Alekhin, etc i tancades , quan les blanques obren amb qualsevol altre moviment distint d’1P4R gambit de reina, defensa eslava, nimzoíndia, índia, holandesa, obertura catalana, etc
estar (el rei) en escac
Escacs
Estar amenaçat el rei, en el joc d’escacs, d’ésser matat per una peça contrària en una sola jugada.
escac i mat!
Escacs
Expressió emprada en el joc d’escacs per a indicar que el rei que està en escac no el pot eludir, i per tant la partida és acabada.