Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
aparell ascogen
Anatomia vegetal
Òrgan dels ascomicets productor d’ascs format a partir de l’ascogoni fecundat.
És constituït per hifes dicariòtiques hifes ascògenes els nuclis de les quals s’uneixen abans d’originar els ascs Correspon a l’esporòfit
basidiocarp
Anatomia vegetal
Aparell esporífer dels basidiomicets, constituït per un estroma originat enterament per l’esporòfit dicariòtic.
Pot tenir forma de crosta, aplicada o resupinada, de clava, simple o ramificada, de mènsula basidiocarp dimidiat o de barret amb peu excèntric o central, i amb els basidis ordenats en himeni himenomicets o bé desordenats i inclosos dins l’aparell esporífer, aeri o subterrani gasteromicets
apoteci
Anatomia vegetal
Aparell esporífer propi dels discomicets i dels discolíquens.
Té bàsicament forma de disc o de copa, i és revestit interiorment per l' himeni , format per ascs dispersos entre paràfisis La part superior de l’himeni és l' epiteci Sota l’himeni s’estén l' hipoteci En els líquens, es troba un marge propi o parateci , format pel fong, i, en certs casos, un marge extern, amb cèllules de característiques semblants a les de les algues, l' amfiteci
asc
Anatomia vegetal
Esporocist propi dels ascomicets i dels ascolíquens, productor d’espores internes.
S'origina a partir d’una cèllula ascògena, els dos nuclis de la qual s’uneixen cariogàmia i, per meiosi, acaben donant-ne quatre o vuit d’haploides, entorn dels quals s’organitzen les ascòspores, normalment en nombre de vuit Sol ésser cilíndric o claviforme, format per una túnica unitunicat o dues bitunicat i generalment proveït, a l’extrem superior, d’un aparell apical en forma de nansa tipus nassascat, propi dels bitunicats o d’anell amiloide o quitinós tipus anellascat Un cop madurs, els ascs solen projectar violentament les espores, a través de l’aparell apical o d’un opercle que s’aixeca…
carpòfor
Anatomia vegetal
Aparell esporífer dels ascomicets ( ascocarp
) o dels basidiomicets ( basidiocarp
), format per un estroma de consistència suberosa o carnosa.
Correspon, en general, a allò que és anomenat popularment bolet
anteridiòfor
Anatomia vegetal
Conjunt diferenciat d’anteridis, pedicles i cèl·lules protectores estèrils, propi de l’aparell reproductor d’algunes algues, asprelles, etc.
barret
Barret de color vermell escarlata del reig bord
Saúl Ortega (CC BY-SA 2.0)
Anatomia vegetal
Píleu, part superior, més o menys estesa, de l’aparell esporífer de molts fongs, sovint sostinguda per un peu o estípit.
porta l’himeni a la superfície inferior i el protegeix de l’aigua
arquicarp
Anatomia vegetal
Aparell sexual femení dels ascomicets, integrat per l’ascogoni, la tricògina i una coberta protectora de filaments, que formen una mena de cabdell.
ascocarp
Anatomia vegetal
Aparell esporífer dels ascomicets, constituït per un estroma d’origen gametofític, en el qual es troba l’aparell ascogen, productor dels ascs, que poden restar tancats en un cos esfèric ( clistoteci
), o en cambres incloses en l’estroma ( ascostroma
) i, més generalment, en cossos esfèrics oberts per un porus ( periteci
), o cobrint la superfície d’un disc o copa ( apoteci
), en general juntament amb hifes del gametòfit, protectores, les paràfisis.
luge
El pilot de luge controla la direcció del trineu basculant el pes del cos i amb unes brides connectades al davant del trineu
AF CEC / Co de Triola
Altres esports d’hivern
Esport d’hivern que consisteix a lliscar per una pista de gel de pendent pronunciat amb un trineu lleuger anomenat luge, en què el pilot va estirat de panxa enlaire i amb els peus per davant.
Una luge està constituïda per una superfície allargada fixada a dos patins i pot ser d’una o dues places El pilot controla la direcció del trineu basculant el pes del cos i per mitjà d’unes brides connectades a la part davantera de l’aparell Els orígens Els trineus foren inventats als països nòrdics i les primeres curses de què es té constància daten del 800 L’any 1883 s’organitzà la primera cursa internacional de luge a Davos Suïssa, on competiren vint-i-un esportistes de set països El 1913 Suïssa, Àustria i Alemanya fundaren la Federació Internacional d’Esports de Trineu ISVV,…