Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
serrat Ample
Serra
Serra dels municipis d’Artesa de Segre (Noguera) i Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà).
serrat Ample
Serra
Serra dels municipis de Gavet de la Conca i Llimiana (Pallars Jussà).
el Montsec d’Estall
Serra
Sector ponentí del Montsec, entre la Noguera Ribagorçana i el riu de Queixigar.
Ocupa uns 10 km de llarg per 2 d’ample, i s’eleva de 1000 a 1329 m alt Separa l’antic municipi baix-ribagorçà de Fet S del de Viacamp i Lliterà N, on comença la clotada d’Areny El trànsit, impossible pel congost de Mont-rebei, és atret per Benavarri a la vall del Guard
el Montsec d’Ares
el Montsec d’Ares vist des del port d’Àger
© Fototeca.cat
Serra
Sector central de la serra de el Montsec
, compresa entre la Noguera Pallaresa i la Ribagorçana, que excaven els congosts dels Terradets i de Mont-rebei, respectivament.
Ocupa uns 20 km de llarg per 10 d’ample, i té una altitud sostinguda entre els 1 500 i els 1 676 m 1 567 al puig de Corona Separa la Conca de Tremp Pallars Jussà de la vall d’Àger Noguera, només comunicades, ultra pel congost dels Terradets ferrocarril i carretera, per la collada d’Ares
serra del Cavall
Serra
Serra (933 m alt.) del terme de Petrer (Valls del Vinalopó).
Situat dins l’aiguavés occidental del Vinalopó, al SW d’un ample massís dominat per les serres alcoianes, estès entre la foia de Castalla, el Vinalopó i les planes alacantines, continuació de la serra de Castalla entre els complexos contraforts de la serra de l’Arguenya i els del Maigmó, enllaçant amb la serra del Sit
el Montsec de Rúbies

El Montsec de Rúbies
© Xevi Varela
Serra
Sector llevantí del Montsec, entre el congost dels Terradets (Noguera Pallaresa) i els conglomerats eocènics de la serra de Comiols, que sepulten les calcàries mesozoiques.
Ocupa uns 15 km de llarg per 5 d’ample, amb una altitud de 1300 a 1677 m Separa l’E de la Conca de Tremp Pallars Jussà de la conca de Meià alta Noguera, on en replans inferiors apareix una capa lignitífera i una altra de calcàries litogràfiques, molt estimades antany Les comunicacions rarament aprofiten les valls del riu de Boix, al S del de Barcedana, al N i tenen lloc pels extrems congost dels Terradets, a l’W coll de Comiols, al NE
polo
Hípica
Joc de pilota que hom practica muntat a cavall.
Consisteix a fer entrar la pilota de fusta, de 8 cm de diàmetre i 121-135 g de pes en una porta formada per dos muntants distanciats 7,5 m per a obtenir un punt o gol, en impulsar-la amb una maça de mànec més o menys llarg El camp és d’herba, rectangular i de 270 metres de llargada per 140 d’ample Hi competeixen dos equips de quatre jugadors Un partit consta de 7 temps de 8 minuts amb descansos intermedis per a canviar de cavall D’origen asiàtic, la seva pràctica és minoritària
serra de Cazorla
Serra
Alineació muntanyosa d’Andalusia, limitada al NE per l’ample colze que el Guadalquivir forma a l’est de Villacarrillo i al SW pel Guadiana Menor.
Pertany als últims contraforts occidentals de les unitats prebètiques És formada sobretot de calcàries juràssiques i culmina al cim Blanquilla 1 830 m El principal nucli de població és Cazorla 9 046 h 1991, a l’extrem sud-occidental Forma un parc natural junt amb la serra de Segura i el de Las Villas
hípica

Edició del 2011 del Concurs de Salts Internacional de Barcelona
Reial Club de Polo de Barcelona / Nacho Olano
Hípica
Pràctica competitiva de l’equitació que es defineix com l’art de muntar a cavall.
Existeixen diverses modalitats, tres de les quals són olímpiques la doma clàssica, el salt d’obstacles i el concurs complet –que inclou les dues primeres i una prova de cros– La resta de modalitats són les curses, l’alta escola, la doma vaquera, els enganxos, el bàsquet a cavall horseball , el raid, el trec o marxes d’orientació, el trot, el volteig i l’equitació western D’altra banda, l’equitació de base es practica en ponis, que també tenen presència en alta competició en proves específiques de salts o de concurs complet Les curses de cavalls es practiquen als hipòdroms i normalment van…