Resultats de la cerca

Fundat el 1988, és un dels més actius en la promoció de les bitlles catalanes a les Terres de l’Ebre Fou un dels dotze primers clubs registrats a la Federació Catalana de Bitlles i Bowling L’any 1999 inaugurà les noves installacions, amb catorze pistes cobertes Organitzà el Campionat de Catalunya de clubs 1999, 2002, 2006 Entre els seus jugadors destaca Joan Vidal i Ferreres, que guanyà el primer Campionat de Catalunya individual 1999 El 2011 tenia uns quaranta jugadors

Fou una persona cabdal en el procés d’innovació i de restauració del joc a les Terres de l’Ebre Membre del Grup Cultural Rasquerà i del Club de Bitlles Amposta, gràcies a la seva empenta els clubs del Perelló, Deltebre, els Alfacs, Amposta i la Sénia formaren part dels dotze primers clubs que s’incorporaren a la Federació Catalana de Bitlles i Bowling FCBB el 1988 Fou representant territorial del Montsià i el Baix Ebre, primer, i de Tarragona, després, de la FCBB

Membre del Club de Bitlles Amposta 1997-2004, entre altres èxits esportius, fou campió de Catalunya 1999

Jugador del Club de Bitlles Amposta, el 1998 es classificà en tercer lloc al Cam-pionat de Catalunya individual Ha estat delegat i president de la representació territorial de Tarragona de la Federació Catalana de Bitlles i Bowling

Ha format part dels clubs Deltebre 2005-06, Delta de l’Ebre 2006-08 i Amposta 2008-10 El 2012 retornà al Deltebre Entre altres èxits esportius, fou campió de Catalunya individual 2006

Fill natural del castellà d’Amposta Lluís de Montcada i de Gralla i net del primer marquès d’Aitona Francesc I de Montcada i de Cardona Es doctorà a Barcelona en drets Essent encara laic fou nomenat degà de la catedral de Vic 1639 s’ordenà de prevere i el 1645 obtingué una canongia a la mateixa catedral Actuà sovint com a jurista i ambaixador del capítol prop del governador de Catalunya Pèire de Marca 1648 i, més tard, prop de Joan Josep d’Àustria 1653 És autor d’uns Annales Cathaloniae en quatre volums, en llatí, on seguí Zurita i altres historiadors aragonesos i castellans, i d’un notable…

Calia que la població que el demanava es redimís primerament del senyor, i pactés amb la població que l’acollia per a un temps determinat el preu que hauria de pagar, l’obligació de prendre part en hosts i cavalcades, la franquesa en mercats i el dret d’ésser defensada, fins en forma de sometent, dels greuges soferts De vegades era el rei qui atorgava aquest dret per privilegi de vegades era el mateix senyor que s’hi emparava juntament amb els vassalls però sovint eren els veïns els qui ho demanaven nominalment Diverses poblacions, no sempre pròximes, foren considerades carrers de poblacions…