Resultats de la cerca

Consisteix a aconseguir el màxim nombre de caramboles possible Són especialitats de billar de caramboles el billar artístic, les cinc bitlles, el joc de quadres, el joc per bandes i la partida lliure També és anomenat billar francès

Destacà al final dels anys seixanta i principi dels setanta aconseguint sis Campionats d’Espanya a partida lliure 1965, 1966, 1970, 1973, 1977, 1978 També guanyà el Campionat de pen-tatló 1967, 1968, el Campionat de neo 47/2 1969, el Campionat del quadre 47/1 en tres ocasions 1962, 1971, 1978 i el Campionat del quadre 71/2 1979

Cadscun dels dos jugadors participants disposa d’un tac curt i de quatre boles blanques o vermelles, que ha d’introduir dins els forats després que la bola pròpia n'ha colpejada una de negra que és al centre de la taula Els punts són comptats sumant els nombres que porten els forats on han caigut les boles La partida fineix quan tots els forats són plens

i amb vint-i-una boles més, quinze de vermelles amb un valor d’un punt cadascuna i sis de colors diferents amb valors de dos a set punts, que consisteix a introduir alternativament a les troneres una o més boles vermelles i una bola d’un altre color La bola de color introduïda torna a la taula mentre quedin boles vermelles per jugar Quan ja no hi ha boles vermelles a la taula, cal introduir les boles de color per ordre ascendent segons el seu valor El jugador que aconsegueix més punts guanya la partida

Atenyé una gran difusió entre els medis aristocràtics i burgesos dels s XVII i XVIII i es popularitzà posteriorment El tac recte i les bandes elàstiques aparegueren al s XIX La taula és dues vegades més llarga que ampla, i els tacs, que generalment fan 1,40 m de llargada i 600 g de pes, són prims i lleugerament cònics Tenen la punta protegida per un disc de goma o cuir anomenat soleta , fixat per una virolla La varietat de billar més practicada és la de les caramboles o partida lliure Hom hi juga amb tres boles blanca, mingo i marcada, entre dos equips o dos jugadors, els quals…