Resultats de la cerca

Conegut com Quique Llorens Al principi de la dècada de 1980 debutà a divisió d’honor amb el Nàutic de Castelldefels i guanyà una Copa d’Espanya 1984 Posteriorment fitxà per la Unió Esportiva La Palma Al final de la dècada fitxà pel FC Barcelona, amb qui guanyà la Copa del Rei 1989 i la Recopa d’Europa 1990 Fou una vintena de vegades internacional amb la selecció espanyola i guanyà el Campionat d’Espanya amb la selecció catalana en més d’una ocasió

Pivot del Club de Futbol Sala de Ripoll, guanyà en alguna ocasió el títol de campió de Lliga de divisió d’honor catalana, el de Copa i el de Supercopa catalana Competí en diverses edicions de la Copa de la Unió Europea de Futbol Sala UEFS Amb la selecció catalana, participà com a capità en la primera edició del Campionat d’Europa de la UEFS 2004 En l’edició del 2006, s’adjudicà la medalla de plata, motiu pel qual rebé el premi ARC També participà al Campionat d’Europa 2008

Fundat l’any 1984, és un dels clubs catalans que ha jugat més temporades a la màxima categoria estatal Debutà en competicions d’àmbit català, el 1993 ja jugava en l’àmbit estatal i, la temporada 1996-97, ascendí a la divisió d’honor Jugà deu temporades consecutives en aquesta categoria, entre la 1997-98 i la 2006-07 Fou subcampió de Lliga 2002 i, en alguna ocasió, disputà les semifinals de la Copa d’Espanya Guanyà cinc Copes de Catalunya 2001, 2002, 2004, 2005, 2006 Juga al Pavelló Municipal de Martorell L’any 2005 perdé el patrocinador i al final de la temporada 2006-07 descendí a la divisió…

Inicis i consolidació Dedicada preferentment al futbol, al llarg de la seva història ha tingut una vintena de seccions, cinc de les quals són actualment professionals futbol, bàsquet, handbol, hoquei sobre patins i futbol sala i una desena són amateurs , entre les quals destaquen les d’atletisme, voleibol i rugbi L’octubre del 1899 el suís resident a Barcelona Joan Gamper feu una crida al periòdic Los Deportes per a reunir els afeccionats al futbol que volguessin crear un club A la seva crida respongueren onze persones Otto Kunzle, Walter Wild, John i William Parsons, Otto Maier, Lluís d’Ossó…