Resultats de la cerca

S’inicià en el motociclisme de competició a dinou anys, en proclamar-se subcampió d’Espanya d’enduro júnior en la categoria de 125 cc Des d’aleshores la seva trajectòria ascendent l’ha convertit en un dels millors pilots de motos del món dels darrers anys Ha guanyat les proves Baixa Itàlia 1999, 2000, Baja Aragón 1997, 1998, 1999, 2002, 2005, els rallis d’Egipte 2003, de Sardenya 2003, de Tunísia 2002 i del Marroc, i ha estat campió d’Espanya i d’Europa 1994 d’enduro, a més d’aconseguir diverses victòries en competicions de resistència, els anomenats ISDE International Six Days Enduro, als…

S’inicià en el kàrting guanyant el 1988 els campionats de Catalunya i d’Espanya en la seva categoria L’any següent es classificà desè al Campionat d’Europa i dinovè en el del món El 1990 es convertí en el campió d’Espanya sènior de kàrting més jove de la història i guanyà el de Catalunya l’any següent El 1992 començà la seva carrera en monoplaces a la Fórmula Ford, corrent primer a Espanya i després a Gran Bretanya El 1993 fou subcampió del món en Fórmula Ford i segon en el Fórmula Ford Festival En el Campionat Britànic de Fórmula 3 fou el millor debutant el primer dels dos anys que hi…

Debutà com a pilot de ralli el 1978 amb un Ford Escort Aconseguí la primera victòria el 1985 Té en el seu palmarès 21 victòries i quatre títols mundials de rallis 1986, 1987, 1991 i 1993 L’any 1988 guanyà el ralli París-Dakar amb un Peugeot 205 En la temporada 1996 corregué amb un Toyota Celica No participà en les dues primeres proves del 1997 per falta de pressupost

Debutà el 1987 Guanyà el Campionat del Món de Rallis el 1990 i el 1992, i fou subcampió els anys 1991, 1994, 1995, 1996 i 1998, sempre acompanyat del seu copilot, Luis Moya, fins el 2003, que fou substituït per Marc Martí Retirat del final del 2004 a mitjan 2005, el 2009 fou campió del món de raids i el 2010, el 2018 i el 2020 guanyà el Ralli Dakar Entre altres distincions, ha estat guardonat amb la Medalla d’Or del Reial Orde del Mèrit Esportiu del Consejo Superior de Deportes 1994 i la Gran Creu del Reial Orde del Mèrit Esportiu 2001 El 2020 la Federació Internacional d’Automobilisme…

Debutà al mundial l’any 1987 després d’una brillant carrera en les curses de Finlàndia Vencedor del campionat mundial de rallis els anys 1996, 1997, 1998 i 1999, tots al volant d’un Mitsubishi

Comença a destacar l’any 1990, quan guanyà el campionat de Fórmula 3 britànic El 1991 debutà a la Fórmula 1 i el 1997 guanyà el seu primer gran premi En les dues temporades següents, es proclamà campió de Fórmula 1, i el 2000 aconseguí el segon lloc del campionat

Començà a competir en la Fórmula 1 el 1991 i l’any següent guanyà el Gran Premi Spa de Bèlgica Aquell mateix any s’incorporà a l’escuderia Benetton i la temporada 1994 aconseguí per primera vegada el títol de campió del món de Fórmula 1, títol que revalidà l’any 1995 Fitxà per Ferrari la temporada 1996 i les temporades 1997 i 1998 quedà en segon lloc Un accident greu li impedí, el 1999, de lluitar pel títol però guanyà els campionats de les temporades 2000, 2001, 2002, 2003 i 2004, i arribà a una xifra única de set títols mundials, superant Juan Manuel Fangio El 2006 anuncià la seva retirada…

S’inicià en el kàrting, i el 1990 guanyà el campionat d’Espanya de Fórmula Ford 1600 i el 1992 obtingué el títol britànic i el d’Europa de Fórmula Renault El 1993 i el 1994 participà en el campionat britànic de Fórmula 3 Al Japó guanyà els campionats de la Fórmula 3 1995, amb vuit victòries, de Fórmula 3000 1997, amb sis triomfs, i com a pilot oficial de Toyota guanyà el campionat Japonès de Turismes 1997 Aquests èxits el portaren a aconseguir patrocinadors suficients per a intentar entrar a la Fórmula 1, cosa que feu primer com a provador a l’equip Jordan el 1998 L’any següent passà a l’…

Al volant d’Alfa Romeo i de Maserati, fou l’únic que inquietà la superioritat de les marques alemanyes Guanyador dels grans premis de Mònaco 1932, França 1932, Bèlgica 1933, Anglaterra 1938, Alemanya 1935 i Itàlia 1931, 1932 i 1938, de la Targa Florio 1931 i 1932 i de les 24 Hores de Le Mans 1933, es retirà, malalt, el 1948 Hom el considera un dels més grans pilots de l’època daurada de l’automobilisme

Començà competint en motociclisme primer i fent de copilot de rallis després, fins que el 1970 debutà com a pilot en una cursa en un circuit urbà a Granollers Des del 1971, al volant d’un SIMCA, centrà l’activitat en els rallis Fitxà per SEAT 1972-79, amb el qual aconseguí cinc Campionats d’Espanya consecutius 1974-78 i dos subcampionats d’Europa 1976, 1979 El 1980 guanyà els Campionats d’Europa i d’Espanya com a pilot independent amb Porsche --amb victòries en els rallis Costa Brava, Bulgària, Polònia, Calcídia, Espanya i Algarve aquest darrer amb Ford Escort-- Passà a Talbot 1981-83 i…