Resultats de la cerca

S’inicià en el motociclisme de competició a dinou anys, en proclamar-se subcampió d’Espanya d’enduro júnior en la categoria de 125 cc Des d’aleshores la seva trajectòria ascendent l’ha convertit en un dels millors pilots de motos del món dels darrers anys Ha guanyat les proves Baixa Itàlia 1999, 2000, Baja Aragón 1997, 1998, 1999, 2002, 2005, els rallis d’Egipte 2003, de Sardenya 2003, de Tunísia 2002 i del Marroc, i ha estat campió d’Espanya i d’Europa 1994 d’enduro, a més d’aconseguir diverses victòries en competicions de resistència, els anomenats ISDE International Six Days…

Començà la seva trajectòria a vint anys, obtingué el primer Campionat de Catalunya amb Miquel Àngel Fernández 1994 i repetí títol els anys 1997 i 1998 amb Joan Frequent i M A Fernández, novament Durant dos anys 1998, 1999 fou copilot de l’equip júnior de Carlos Sainz en els Campionats d’Espanya de rallis de terra, i l’any 2000 passà al Campionat del Món de rallis d’asfalt amb l’equip Skoda, fent parella amb Lluís Climent El 2001 corregué per primer cop el Dakar, el qual guanyà en la categoria de debutant amb José Luis Monterde El 2007, el 2008 i el 2009 acompanyà Nani Roma en la…

Fou el primer pilot de l’Estat que participà en el ralli París-Dakar 1982, amb una motocicleta Ossa 310 Pionner Fins el 1997 hi participà un total de dotze vegades dues en motocicleta i deu en cotxe, amb Rossend Touriñan de copilot Participà quatre vegades a les 24 Hores motociclistes de Montjuïc, en diferents Campionats d’Espanya de motociclisme i diversos raids africans Posteriorment disputà regates en solitari pel Mediterrani i l’Atlàntic Periodista de formació, fou juntament amb Jaume Alguersuari un dels creadors de la revista Solo Moto , que anys després acabà generant el…

Guanyà el Campionat d’Europa 1980 i en fou dos cops subcampió 1979, 1985 També guanyà tres Campionats d’Espanya i aconseguí dues victòries de la seva classe al Ralli de Montecarlo i una al París-Dakar

Conegut com Búfalo Gil En motos ha estat campió d’Espanya d’enduro 1987 i de raids 1994, subcampió del món per equips d’enduro 1985 i guanyador de la Baja Aragón 1987, 1993 En cotxes, guanyà la Copa Suzuki 2000 Suma onze participacions al Ralli Dakar, set en motos, tres en cotxes i una en camió

Tercer membre de la nissaga Juncosa El 1961 debutà en la Pujada a Vallvidrera i acabà tercer, al volant d’un 600 Els primers anys feu de copilot del seu germà Jaume, i també de pilots com Jorge Chi Vinyas, amb qui el 1965 guanyà el Ralli Costa Brava A partir del 1967 començà a córrer com a pilot fent servir els cotxes de la marca Abarth, i posteriorment SEAT, preparats al taller familiar Fou campió 1967 i subcampió 1972 d’Espanya de rallis i subcampió de muntanya 1973 En l’àmbit català, fou campió de Catalunya de rallis 1967-70, velocitat 1968, circuits 1969, pujades en costa 1969 i subcampió…

Debutà com a pilot de ralli el 1978 amb un Ford Escort Aconseguí la primera victòria el 1985 Té en el seu palmarès 21 victòries i quatre títols mundials de rallis 1986, 1987, 1991 i 1993 L’any 1988 guanyà el ralli París-Dakar amb un Peugeot 205 En la temporada 1996 corregué amb un Toyota Celica No participà en les dues primeres proves del 1997 per falta de pressupost

Fou pilot oficial de SEAT Sport i competí habitualment en proves de marató i raids Es proclamà subcampió 1984 i campió 1986 de Catalunya de rallis de terra Posteriorment inicià les participacions en el Ralli Dakar on corregué dinou vegades En la categoria de bugui i com a pilot oficial de l’equip Schlesser, aconseguí dues quartes posicions 2001, 2002 Guanyà la Baja Aragón 1999 i fou tercer a la Copa del Món de tot terreny 1999, 2000 És germà del també pilot  Salvador Servià

S'interessà per les motos i els cotxes des de ben petit, arran de tenir un pare aficionat en participar en rallis de cotxes i de trial de poca rellevància El 1973, el seu pare li proporcionà la seva primera moto, amb la qual s’apassionà per la competició i la sensació de superació personal El 1977 esdevingué campió de França de skateboard , esport que abandonà l’any següent, en decidir-se a dirigir tots els esforços a convertir-se en pilot professional El seu palmarès contempla victòries com a motorista i com a corredor de cotxes ha estat 11 vegades campió de França d’enduro, sis vegades…

Debutà el 1987 Guanyà el Campionat del Món de Rallis el 1990 i el 1992, i fou subcampió els anys 1991, 1994, 1995, 1996 i 1998, sempre acompanyat del seu copilot, Luis Moya, fins el 2003, que fou substituït per Marc Martí Retirat del final del 2004 a mitjan 2005, el 2009 fou campió del món de raids i el 2010, el 2018 i el 2020 guanyà el Ralli Dakar Entre altres distincions, ha estat guardonat amb la Medalla d’Or del Reial Orde del Mèrit Esportiu del Consejo Superior de Deportes 1994 i la Gran Creu del Reial Orde del Mèrit Esportiu 2001 El 2020 la Federació Internacional d’…