Resultats de la cerca

Considerat el millor corredor de tots els temps, guanyà el campionat del món de conductors cinc vegades el 1951 i del 1954 al 1957, i es retirà en guanyar el darrer Combinava una gran tècnica amb l’audàcia i la sang freda

S’inicià en kàrting en categoria júnior i passà a les curses de monoplaces El 2005 va guanyar la Fórmula Renault 2 0 a Itàlia, amb vuit victòries parcials, i el 2007 passà al campionat Euro Series F3, on romangué dues temporades i aconseguí dos podis El 2009 feu el salt a la GP2, on l’any següent es convertí en el primer pilot català en guanyar una cursa de la categoria prèvia a la Fórmula 1

S’inicià en el motociclisme de competició a dinou anys, en proclamar-se subcampió d’Espanya d’enduro júnior en la categoria de 125 cc Des d’aleshores la seva trajectòria ascendent l’ha convertit en un dels millors pilots de motos del món dels darrers anys Ha guanyat les proves Baixa Itàlia 1999, 2000, Baja Aragón 1997, 1998, 1999, 2002, 2005, els rallis d’Egipte 2003, de Sardenya 2003, de Tunísia 2002 i del Marroc, i ha estat campió d’Espanya i d’Europa 1994 d’enduro, a més d’aconseguir diverses victòries en competicions de resistència, els anomenats ISDE International Six Days Enduro, als…

Debutà en karts a l’edat de vuit anys i, després de guanyar diversos campionats, firmà un contracte, a dotze anys, amb l’escuderia de Fórmula 1 McLaren Fou número u en les categories de Fórmula 3 Euroseries 2005 i GP2 Series 2006, però el seu debut al volant d’un Fórmula 1 fou la temporada 2007, quan obtingué quatre victòries en grans premis i el subcampionat La mala relació amb el seu company d’equip, l’asturià Fernando Alonso , propicià la sortida de l’equip d’aquest pilot La temporada següent, amb cinc victòries, aconseguí el seu primer títol de campió del món de Fórmula 1…

Debutà en la màxima categoria de l’automobilisme el 2000 en l’escuderia Williams Després també corregué en els equips Benetton, Renault, BAR i Honda abans de guanyar el títol mundial el 2009 amb Brawn GP Aquella temporada s’imposà en el Gran Premi d’Espanya al circuit de Montmeló

Format en el kàrting en els equips Genikart i Arisco, passà per la Fórmula Nissan i la Fórmula 3000 abans d’entrar a la Fórmula 1 l’any 2000 amb l’equip Jaguar comandat per Niki Lauda El 2003 passà a BMW-Williams, equip reconvertit en Williams, on treballà amb pilots com Ralf Schumacher, Marc Gené o Juan Pablo Montoya El 2012, amb Pastor Maldonado com a pilot, aconseguí la primera victòria com a enginyer de pista en guanyar el Gran Premi d’Espanya al Circuit de Catalunya

Fou el primer català que desenvolupà la funció d’ajuda i suport als pilots catalans, espanyols i també d’altres països Començà el 1986 amb Fermí Vélez, a qui ajudà el 1987 a guanyar la Copa del Món FIA de Sport-Prototips C-2 Fou mànager de Jordi Gené durant quatre anys, i després de Pedro Martínez de la Rosa durant sis anys, amb qui collaborà en els triomfs als campionats japonesos de Fórmula 3, Fórmula Nippon i GT, i en la seva entrada a la Fórmula 1

Formà part de l’Escuderia Artés de Arcos durant la dècada de 1960 i fou tercer en el Campionat de Catalunya de Fórmula IV 1969 al volant d’un Guepardo Artés Posteriorment, es proclamà campió de Catalunya de muntanya 1978 amb un Martini F-1800, després de guanyar a la Trona, als Àngels i quedar segon al Pont de Vilomara L’any següent aconseguí el tercer lloc en la classificació general També disputà curses de Fórmula 3 al volant d’un Argo Toyota, un Avidesa i un Martini MK49 i fou campió de Catalunya de muntanya de monoplaces de F3 1987

Mecànic de la Royal Air Force d’Austràlia durant la Segona Guerra Mundial, el 1948 establí la seva empresa d’enginyeria, i dos anys després començà a construir i pilotar automòbils de competició Aquesta activitat el portà a la Gran Bretanya, on el 1955 s’associà amb la factoria anglesa Cooper, i el 1961 fabricà el primer giny Fou campió mundial el 1959, el 1960 i el 1966, la darrera vegada amb un Repco-Brabham, de concepció pròpia El 1967 un altre cotxe de la seva empresa tornà a guanyar el campionat del món Retirat el 1970, disputà en total 126 grans premis, dels quals en guanyà…

Debutà el 1972, i el 1973, amb BRM, assolí un encoratjador cinquè lloc al Gran Premi de Bèlgica de Fórmula 1 L’any següent fitxà per Ferrari inicià una carrera brillant en guanyar el Campionat del Món de Fórmula 1 el 1975 El 1976 patí un accident al circuit de Nurburgring que li deixà gravíssimes cremades i seqüeles que afectaren la seva salut la resta de la seva vida, però aviat retornà a la competició i el 1977 guanyà el Campionat del Món per segon cop Al final d’aquest any fitxà per Brabham, però després de dues temporades sense èxits, el 1979 es retirà de la competició per…